L’entitat de referència sobre drogues Energy Control té un servei d’anàlisi de substàncies. En aquest servei, s’analitzen mostres que envien persones consumidores que volen saber què conté la substància que ha adquirit. Gràcies als resultats que publiquen periòdicament, i que pots consultar aquí, podem conèixer què contenen les pastilles d’MDMA. Si bé és cert que es basa “només” en les mostres analitzades, podem fer-ne una extrapolació més o menys generalitzada pel que fa al nostre entorn com a mínim.

La puresa

Per puresa, com us deveu imaginar, entenem la quantitat de substància (en el cas de l’MDMA, expressada en mil·ligrams) que conté la mostra.

En el gràfic que us mostrem, es pot observar com la puresa té una tendència decreixent. És a dir, les mostres analitzades cada cop són menys pures, contenint menys MDMA. Aquest descens s’ha produït sobretot en la segona meitat del 2025, ja que a finals del 2024 i durant la primera part del 2025, la puresa s’havia mantingut més o menys estable, inclús amb un lleuger augment. Però com veieu, durant el tercer i quart trimestre del 2025 aquesta puresa disminueix de manera molt considerable (dels 187,75 mg al 170,88 mg).

Què ens indica tot això?

En primer lloc, ens confirma que el mercat és canviant i que no ens hem de confiar pel que fa a la puresa. Tot i que ja ho sabíem, diferents pastilles poden tenir dosis diferents, en un període de temps relativament curt, pot ser entre una compra i una altra. I tot i que, a curt termini, la puresa està descendint, en la sèrie històrica sabem que la puresa està augmentant, o senzillament que està molt alta: així doncs, una sola pastilla pot ser una dosi massa elevada. En aquest sentit, si és té pensat consumir, la millor recomanació és poder partir-les, matxucar-les i fer-ne bombetes per repartir les dosis de manera més igualitària, i reduir-ne la quantitat que es pren i, per tant, també els riscos.

En segon lloc, vol dir que cal anar amb ull amb els possibles adulterants que les pastilles puguin contenir.

L’adulteració

L’adulteració és la presència de substàncies diferents a la substància esperada, o a aquella que es diu que és; en aquest cas, seria la quantitat de substàncies diferents a l’MDMA que es pot trobar en una pastilla.

Com es pot veure al gràfic superior, les diferències entre les pastilles amb o sense adulterants es mouen en un marge de 8 punts percentuals. És a dir, en un any s’ha passat d’un 97,6% de les pastilles analitzades que només contenen MDMA, a un 91,8% (amb un nivell mínim de 89,82% durant el primer trimestre del 2025).

Com dèiem, es tracta d’un mercat canviant: la quantitat de mostres que contenen MDMA i altres substàncies i les que no contenen MDMA, és força erràtica i variable. Però com a conclusió, podem dir que és possible trobar-nos pastilles venudes com a MDMA que no contenen res d’MDMA. Tot i això, és més probable trobar pastilles adulterades que pastilles sense MDMA. I en qualsevol cas, la presència de pastilles adulterades també es mou en un marge d’entre el 2,34% i el 8,98%, i les pastilles sense MDMA entre el 0% i el 3,54%.

Els adulterants

Pel que fa als adulterants que contenen les pastilles, els principals detectats són la cafeïna, amb força diferència, el 4-CMC i el 2C-B, la metilona i la N,N-Dimetilpentilona. I, en menor mesura, altres substàncies, especialment el que es coneix com a Noves Substàncies Psicoactives.

Més enllà de la curiositat, la presència d’adulterants no només ens indica que poden aparèixer efectes d’aquestes altres substàncies -especialment quan no hi ha presència d’MDMA,- que poden ser no desitjats, sinó que hi ha possibilitats d’interaccions entre aquests substàncies, amb riscos que generalment desconeixem.

Què cal tenir en compte?

Les implicacions que tenen tots aquests fets es poden resumir en que més enllà de les dades, les pautes bàsiques de reducció de riscos en el consum d’MDMA sempre seran la millor de les pràctiques si s’ha decidit consumir. Les drogues són un fenomen canviant, confiar-se de més no és mai una bona idea.

El mite de l’enamorament per MDMA

L’MDMA és una substància que classifiquem com a estimulant, segons els efectes que té sobre el sistema nerviós central. Però va més enllà de produir un efecte purament estimulant amb sensació d’eufòria i pèrdua de la son. En actuar sobre els receptors de la serotonina, també pot produir altres efectes coneguts com efectes entactògens: intensificació de les emocions i del benestar, sentiments d’empatia i apropament emocional amb la resta de persones, necessitat de comunicar-se amb la resta… Fins i tot, més enllà de l’àmbit purament emocional, també hi ha qui pot tenir el desig de contacte físic o sentir una major facilitat d’intimar, també físicament.

Per tant, totes aquestes sensacions produïdes per aquesta substància poden donar peu a creure’s realment “enamorada” d’una altra persona. Fins i tot d’algú a qui ja coneixies i mai havies vist d’aquesta manera o d’algú que acabes de conèixer o descobrir; el què de manera comú podríem dir amor a primera vista o un enamorament sobtat.

Presentació de l’MDMA en pastilles. Dominic Milton Trott, MDMA tablets, CC BY 2.0

Què hi ha de cert en aquest enamorament?

Sí hi ha una cosa certa en el món de les emocions, i especialment quan es parla d’enamorament, és que la química hi té un paper protagonista. Hi ha qui diu, fins i tot, que l’amor és el resultat d’una combinació de reaccions químiques que es donen al nostre cos. I en aquest procés hi juguen un paper fonamental diferents hormones i neurotransmissors: la feniletilamina, la dopamina, la serotonina, l’adrenalina, la noraderenalina o l’oxitocina (tal com s’explica breument a aquest article).

La feniletilamina, una d’aquestes hormones fonamentals de l’enamorament, és l’origen químic de l’MDMA. És a dir que l’èxtasi n’és un derivat. Dit d’una altra manera, comparteixen part de l’estructura química. I aquesta estructura, tant de la feniletilamina com de l’MDMA, és molt similar a l’estructura de neurotransmissors com la noradrenalina, la dopamina i la serotonina.

Estructura química de la noradrenalina, la dopamina, l’adrenalina, la metanfetamina, la serotonina, l’MDA i l’MDMA.

Per tant, si actuen els mateixos processos químics, les mateixes hormones i neurotransmissors, i provoquen les mateixes sensacions, podríem arribar a dir, en certa mesura, que sí es pot experimentar un enamorament.

I és que s’experimenten sensacions similars a l’enamorament vers a l’altra persona: idealització de l’altre, ganes de tornar a veure a l’altra persona, realçament de les seves qualitats positives i disminució de les qualitats que es perceben com a negatives (aquest estudi explica que el consum d’MDMA altera processos emocionals bàsics ja que alenteix la identificació de les emocions negatives i augmenta les respostes a las emocions positives dels altres)…

Què hi ha de fals en l’enamorament d’MDMA?

Tot i que podríem arribar a dir que estem experimentant un enamorament, o episodis similars als que es poden experimentar quan t’enamores d’algú, el que s’està sentint no és equiparable. És una reacció similar, però no és enamorament. O si vols, però induït per una substància aliena al cos, per tant; un cop desapareguin els seus efectes, desapareixerà.

Tampoc cal ser les defensores de l’amor romàntic i creure que un enamorament sobtat ha de durar per tota la vida, i que l’amor ho pot tot. Les substàncies, com que ens desinhibeixen, poden portar-nos a connectar o obrir-nos a sensacions i emocions que teníem prèviament, o a sentir coses de nou. Però ni tot el que es sent en una sessió d’ús de substàncies es deu a la substància, ni es deu només a nosaltres. És una combinació de totes dues.

Per altra banda, tampoc cal confondre el desig de tenir contacte amb altres o de voler intimar, amb el desig de tenir relacions sexuals. De fet, el consum d’MDMA sovint fa que les persones que ho decideixen, experimentin amb relacions sexuals més centrades en el tacte i les carícies que centrades en els genitals. Ho és també perquè dificulta alguns processos físics que s’associen amb el sexe més normatiu i coitocèntric; l’èxtasi dificulta l’orgasme i, en els casos de persones amb penis, pot dificultar l’erecció.

De fet, malgrat hi ha qui ho pensa, l’MDMA no és una substància afrodisíaca en el sentit literal d’excitació de l’apetit sexual sinó, com hem vist, té a veure més amb una “connexió” íntima i emocional (amb un mateix o mateixa i en relació a d’altres), que podríem relacionar més amb l’erotisme que amb un desig sexual (entès aquest de manera normativa).

Què t’hagis fixat en aquella persona és enamorament o és efecte de l’MDMA? Fotografia de Vix Walker, llicencia CC BY-ND 2.0

Tingues en compte!

Tenint en compte que si algú consumeix MDMA un dels efectes que pot experimentar són aquestes sensacions d’enamorament, cal plantejar-se algunes coses:

Una cosa és sentir atracció cap a una persona, i l’altra és ser un plasta i estar tota la nit enganxat a l’altra, mirant-la constantment o seguint-la, sense el seu consentiment o participació. Això és assetjar, per tant, el primer és tenir en compte a l’altra persona. Si això se te’n va de les mans quan consumeixes èxtasi, estaria bé desconstruir-se i informar-se sobre límits i assetjament, i si tot i així no canvies planteja’t no consumir.

Tenint en compte que pot facilitar algunes connexions més íntimes, tingues cura i protegeix-te. Per exemple, davant del risc de contraure una infecció de transmissió sexual o d’un embaràs no desitjat. El plaer, l’erotisme i la connexió no haurien d’anar de la mà amb situacions no desitjades.

Tot el que puja, baixa. Per tant, aquestes sensacions plaents, de benestar, de connexió i d’enamorament, desapareixeran per donar pas a les següents hores a efectes no desitjats en diferent grau (sovint amb efectes mes perllongats en el temps que els efectes desitjats, i segons un estudi recent, amb major sensibilitat dels efectes adversos i negatius per als cossos interpretats com a dones per la medicina). Després del subidón, el bajón: tristor, cansament, insomni, irritabilitat, mal humor, sensació d’aïllament o soledat… Per tant, també serà una bona pensada cuidar-nos procurant menjar de manera nutritiva per recuperar vitamines, fent una mica d’exercici en la mesura que puguem, hidratant-nos, etc.

De nou, el què passa al cos humà també està relacionat amb la química, allò plaent, però també allò que no ho és. Les sensacions i emocions d’enamorament, però també les de soledat.

A vegades, ens trobem amb persones que en contextos en què es consumeixen substàncies (alcohol, porros o altres drogues) especialment en espais de festa, però també en altres moments, convida a la resta a fer el mateix. Pot ser que ho faci per compartir el plaer, diversió que pot estar experimentant, o per qualsevol altre motiu.

En aquest moment, cadascú té la possibilitat d’acceptar l’oferta, o de dir que no. I igual que hi ha gent a qui no li costa dir que no, i gent a qui li costa trobar la manera de rebutjar l’oferiment (i que ja en vam parlar fa un temps en aquest article); hi ha gent que accepta amb molta facilitat una resposta negativa, i hi ha qui s’hi resisteix.

Dir que no en algunes situacions pot ser difícil. Però acceptar un no per resposta mai hauria de ser-ho.

Resistència a un no com a resposta

Exacte, hi ha gent que quan pregunta “En vols una mica?” i algú li contesta que “No” no sap acceptar-ho. I sovint el que fan es continuar insistint amb preguntes o frases com: “Segur?”, “Per un cop que ho facis no passa res!”, “Ei! Que jo et convido eh!”, “Per què no? Si l’altre dia vas dir que sí”…

Tot aquest enfilall de preguntes i frases com a resposta per haver rebut un rebuig a la seva oferta sovint les diuen amb sorpresa, insistència i fins i tot indignació. I és que hi ha qui no sap acceptar un no com a resposta. I, per tant, intentarà de totes les maneres que pugui imaginar provocar un canvi en la resposta, provocant que aquest “no” es converteixi en un “sí”, en un “entesos va, un cop i prou” o un “sí, però calla ja!”.

I si em passa a mi?

Doncs si et veus reconegut o reconeguda com una persona que no sap acceptar un no com a resposta, segurament et deus preguntar què pots fer per canviar-ho.

El primer pas ja el tens fet, reconèixer-ho i voler canviar. Els següents passos? Doncs hauràs de reflexionar en quins moments et passa: només quan ofereixes substàncies a la gent del teu voltant, o et passa en altres situacions també? Et passa sempre, o només quan has consumit? Hi ha dies que sí i dies que no? Si és així, hi ha elements en comú que puguin explicar per què et costa acceptar un no per resposta?

I si li passa a algú que conec?

També pot ser que no et reconeguis a tu, però sí que reconeguis algú del teu entorn: una col·lega del grup, la teva parella o un conegut.

En aquest cas, potser també hi pots fer alguna cosa, si et ve de gust. Si és una persona molt propera segurament és una bona pensada trobar un moment de calma, lluny dels efectes del consum de qualsevol substància, per parlar sobre la incomoditat que ens pot provocar la insistència davant d’un no, fer evident (com ja hem comentat al principi de l’article) que el consum de substàncies ha de ser una decisió individual.

I no només parlem de substàncies!

Evidentment, no només parlem de no saber acceptar un no com a resposta quan parlem de substàncies! En qualsevol cas, en qualsevol situació i en qualsevol moment un no és un no, de fet anem més enllà, només un sí, és sí.

Ben sovint durant aquestes nits especials se celebren multitud de festes. Hi ha ajuntaments que organitzen festes populars, entitats que ja és tradició que facin una gran festa oberta a la població, milers de discoteques i sales de festa venen entrades des de setmanes abans… I davant d’aquesta súper oferta sembla que sigui gairebé obligatori sortir, especialment quan ets jove.

És normal que aquestes festes en dates tan assenyalades siguin multitudinàries, i aquest fet, pot provocar que hi hagi gent que es pugui sentir angoixada per diferents motius: sensació de tenir poc espai per moure’s o respirar, sentir que no es pot sortir o que costa sortir d’un espai, sentir-se jutjada per la resta de gent, tenir massa calor a causa de la concentració de persones en espais tancats…

Per tant, tot i que ningú desitja que li passin aquestes situacions quan surt de festa, sigui una nit especial o una nit qualsevol, és possible que un dia o un altre, a nosaltres o algun amic o amiga li pugui passar. Així, que des de La Clara ens proposem reflexionar una mica sobre què fer en aquestes situacions o com intentar evitar-les.

Podem fer alguna cosa per evitar aquestes situacions d’angoixa?

Tot i que és difícil esbrinar per què passen aquestes situacions, sí que hi ha algunes coses que podem intentar fer per procurar evitar que es donin.

Una de les coses que podem fer és sortir per llocs que ja coneguem, així ens evitem sorpreses desagradables amb espais amb temperatures inadequades, espais dels quals no coneixem les dimensions i no controlem entrades i sortides…

Si el consum d’alguna substància creiem que ens pot facilitar la sensació d’angoixa, el millor que podem fer és no consumir-la. O una bona opció també pot ser reduir-ne el consum.

Encara que no acudim a un espai tancat, i per tant quedem a algun carrer, plaça o parc, procurar evitar grans aglomeracions encara que sigui en espais oberts, podem viure d’una manera igual de desagradable la sensació d’estar tancats o sense espai.

Tot i que la festa no sigui a un espai tancat, una gran aglomeració de gent, també ens pot produir sensació d’angoixa.

Què podem fer si algú s’angoixa?

I encara que fem tot el possible per evitar aquestes situacions, pot ser que igualment passin, per tant, també està bé tenir al cap possibles maneres d’afrontar-les:

D’entrada, una bona pensada és comentar-ho amb altres persones del grup, i procurar anar a un espai tranquil, en què no ens sentim rodejades i on corri aire.

Ens pot anar molt bé fer algunes respiracions, això ens tranquil·litzarà i ens pot ajudar a recuperar la sensació que tenim el control.

Sortir de l’aglomeració a fer algunes respiracions pot ajudar a tenir la sensació de tenir el control

Quan en el consum de drogues parlem del context, ens referim bàsicament a la resposta a tres preguntes: on? és a dir a l’espai on es consumeix, amb qui? per tant la companyia que es té al voltant, i quan? en quin moment del dia es prenen drogues.

• Companyia: Per companyia entenem que parlem de tota aquella gent qui hi ha al nostre voltant, amb qui ens trobem al moment de consumir i mentre durin els afectes.
  • No és el mateix el context en el que estàs amb les teves col·legues que amb unes persones desconegudes, o unes que sí que són conegudes però amb qui no confies gaire. Perquè és evident que si t’ho passes bé, segur que pots connectar més o menys amb tothom i t’és igual si són molt col·legues o no; però si vius una mala experiència, sempre valoraràs més estar amb persones que et coneixen bé i en qui confies plenament, que estar rodejada de persones que no saps ben bé qui són.
  • Depèn de amb qui et trobis, podria passar que triïs no consumir drogues i que la companyia t’insisteixi molt per a que tu també consumeixis, amb frases d’aquelles típiques: és un cop a la vida, a la vida s’ha de provar de tot, jo et convido…

• Ambient: L’experiència que pot tenir una persona pot ser molt diferent segons la situació, l’entorn, l’espai, l’atmòsfera en la que s’està.
  • No és el mateix un context festiu que un dia d’apalanque a casa. Els ambients festius solen ser molt estimulants pels sentits (música alta, llums, molta gent…) i pot afectar l’experiència un cop s’ha consumit, o fins i tot portar a consumir més.
  • O si l’entorn és un ambient de confiança, o un espai que ens és totalment desconegut. Conèixer quins recursos tenim a prop, al nostre context, pot ser fonamental si tenim un mal viatge.
  • O la temperatura que hi ha a l’espai. Hi ha algunes drogues que augmenten la temperatura corporal (com l’MDMA), o la baixen (com l’alcohol), i per tant els riscos que existeixen poden variar. Si fa molta calor i consumeixes MDMA, es més fàcil patir un cop de calor, i si fa molt fred (saps aquells bars de gel?) i consumeixes alcohol i no t’abrigues prou, acabaràs tenint més fred, podent patir una hipotèrmia.

Grups de joves en un context de botellot

• Moment del dia: Per moment del dia ens referim a quan es fa el consum, entès com l’hora en el que es fa i que es farà mentre durin els efectes, i aquest context també és rellevant.
  • No és el mateix fer-ho una nit del cap de setmana, que un matí abans d’entrar a classe o a la feina. Consumir qualsevol droga abans d’entrar a classe un dia per fer-se les rises tots i totes sabem que no és una bona pensada.
  • Hi ha qui potser consumeix per aguantar més a la feina, o per rendir més i ser “més productiu”. Però haver de recórrer a les drogues potser no és la millor idea, i depèn de en quins entorns de feina suposen un risc físic. Consumir drogues pot augmentar el risc de tenir un accident.

En resum, tot i que sovint quan es parla de drogues, tant entre col·legues com les expertes (bé sigui a les xerrades que ens han fet d’adolescents a l’institut o quan parlen als mitjans de comunicació) tothom es centra molt en la substància, i a vegades potser pensem en la variable persona, però poques vegades es parla del context. I com acabem de veure també és molt important parlar de l’on, quan i amb qui es consumeixen drogues perquè no només poden modificar l’experiència, sinó que també poden suposar assumir majors riscos o garantir-se un entorn més segur.

Com hem pogut reflexionar al llarg d’aquesta sèrie de tres posts, hi ha multitud de variables que expliquen perquè cada experiència al voltant de les drogues és totalment diferent. I és que qualsevol canvi en una d’elles, farà que les experiències i els riscos que s’assumeixen siguin unes o uns altres. Per tant, hi ha una sèrie d’elements, que hem pogut explicar breument, que si es planifica el consum i es té en consideració, serà més difícil que es tingui una mala experiència: substància, persona i context.

Cartell de “drugs”

Sobre el Tusi hem llegit notícies amb titulars força alarmants, posant-li algunes etiquetes com droga de l’”alta societat”, de “moda entre els rics” o “droga de la jet-set” o amb informacions que potser no s’adeqüen del tot a la realitat. És una droga que, tot i existir des de fa uns quants anys, s’ha començat a consumir força recentment a l’estat espanyol (si ho comparem amb altres drogues, és clar).

Per aquesta “novetat” i per altres factors, com per exemple els diferents noms amb els que es pot conèixer (Tusi, Tusibí, Cocaïna rosa, pols rosa…), pot ser difícil inclús d’explicar.

Què fa?

Abans de parlar sobre què fa, cal saber que el Tusi no és una única substància, sinó una barreja de diferents substàncies. Això vol dir senzillament que es compon d’altres “drogues”, que ja tenen els seus propis efectes per separat.

I encara més (i més confús), no sempre són les mateixes drogues! És a dir, no tot el que es ven com aquesta substància és el mateix, sinó que les anàlisis de laboratori mostren que s’hi han trobat multitud de barreges diferents de substàncies. Així que pot variar segons d’on ve, segons la temporada que es compra, segons el lloc on es compra…

Gràfic dels resultats de les substàncies trobades a l’anàlisi de Tusi per part d’Energy Control

Tot i això, sí que hi ha unes substàncies que hi apareixen majoritàriament. Segons les anàlisis realitzades, la gran majoria de mostres contenien ketamina i cafeïna, i en alguns casos una tercera substància, principalment MDMA. Com veieu, drogues ben diferents entre si!

Una de les coses que més sorprenen, és que en molt pocs casos, aquestes mostres contenien 2C-B tot i que és la droga que ha acabat donant nom a la protagonista de l’article d’avui: 2C-B àTu-si-bi (si ho pronunciem en anglès) à Tusi.

El 2C-B és una altra droga que té molt poc a veure amb el Tusi (diferent composició, diferents efectes, etc.); curiosament va tenir una època de fama (notícies escandaloses, articles sensacionalistes, etc.) i es va voler aprofitar el “tirón” i va treure’s una altra que li va “prendre” el nom, a més de ser molt més “barata” de fer i, per tant, donar molt de marge de beneficis a qui la ven. Pel mateix motiu (aprofitar el “tirón” del nom), també mencionar que tampoc té a veure amb la cocaïna (que s’ha trobat en petites quantitats en molt poques mostres), encara que se li digui cocaïna rosa.

Però tornant al que fa, hem de tenir claríssim que els efectes que provoca sobre el cos poden ser molt variables segons les substàncies que s’hagin barrejat per a produir el Tusi. Si “domina” la Ketamina seran més comuns els efectes d’aquesta substància: relaxament, disminució del dolor, efectes dissociatius…, tot i que també es poden experimentar els efectes propis de les altres substàncies, com els efectes estimulants de la cafeïna, o els efectes estimulants i empatògens de l’MDMA. El tema és que a més, aquests efectes apareixeran de forma “barrejada” i s’afectaran els uns als altres, a més que poden anar canviant a mesura que es vagi prenent més dosi.

Quins efectes provoca?

Com dèiem, és difícil poder concretar quins efectes provoca sobre el cos i, per tant, també és molt complicat intentar explicar quins efectes, desitjats i no desitjats, pot provocar el seu consum. Per tal de fer una aproximació, el que podem explicar és quins efectes provoquen les substàncies que de manera més habitual es poden trobar al Tusi:

Ketamina → Els efectes desitjats de la ketamina són relaxació, sensació d’embriaguesa, sensació d’eufòria, disminució del dolor i el cansament, desinhibició, sensacions dissociatives del cos o altres petites distorsions perceptives… mentre que alguns dels no desitjats són la pèrdua d’equilibri, alteració de les habilitats psicomotrius, nàusees i vòmits, confusió i desorientació entre d’altres. A més, pot provocar una ressaca en què la persona està cansada i pot tenir mal de cap.

MDMA → Quan es consumeix MDMA de forma recreativa, el que cerca és experimentar els efectes estimulants que pot provocar com sentiment de felicitat i benestar, eufòria i sensació de connexió i empatia  cap als altres així com disminució de la somnolència i la sensació de cansament. Tot i que també es poden experimentar sensacions d’ansietat, nàusees i vòmits, excessiva sudoració o increment de la freqüència cardíaca. A més, la ressaca sol aparèixer a partir del segon afectant especialment en canvis de l’estat d’ànim com fatiga, ansietat i/o depressió.

Cafeïna → La cafeïna és una substància estimulant que és inhibidora del son i que facilita la concentració, l’atenció i, a vegades, el processament d’informació. Però també cal tenir en compte que pot provocar taquicàrdia, mal de cap, estats nerviosos i ansiosos i insomni o dificultat per dormir.

Tot i això, com dèiem, aquests efectes es presenten quan es prenen les drogues per separat; quan es prenen alhora, com en el cas del Tusi, es distorsionen entre si podent produir “escenaris” molt diferents. Si bé la barreja d’estimulants (cafeïna i MDMA) pot augmentar els efectes tòxics d’aquests, la barreja amb un depressor com la ketamina pot fer que es contrarestin els efectes. A més que els efectes de cadascuna d’aquestes substàncies poden trigar diferent a sentir-se i tenen una durada diferent.

Si vols saber-ne una miqueta més, de tot aquest embolic, pots consultar aquí.

Pastilles de 2CB, droga diferent al Tusi

Com es consumeix el Tusi?

Habitualment el Tusi es presenta en format de pols, així que es pot consumir o bé esnifant la pols, o bé ingerint-la, també diluïda en alguna beguda. De fet, segons Échele Cabeza, la manera menys perillosa és fer-ho de manera oral, tot i que majoritàriament la gent que en consumeix ho fa en consums nasals per la seva semblança amb la cocaïna.

Això és important, ja que pot variar la velocitat de l’absorció de les substàncies depenent de la seva via d’administració i la majoria d’informació que es té de les substàncies que hem detallat en l’apartat anterior és de quan aquestes es prenen de forma oral i no pas esnifades. Així que encara hi ha molt sobre el que no tenim informació!

Com reduir danys?

Clarament, amb el Tusi, la millor manera de no tenir-hi problemes és no consumir-ne.

Però seguint el que hem anat explicant fins al moment i com pots estar imaginant, la manera de reduir els danys que pot comportar el consum del Tusi té, com a mínim, a veure amb els riscos de cada una de les substàncies que la formen, amb els riscos associats a les barreges de les diferents substàncies, en alguns casos antagòniques i amb la via d’administració.

Això és ben ampli, per la varietat de substàncies presents, així que a més podem seguir algunes recomanacions generals:

En ser una mescla de diferents substàncies, el millor abans de consumir-ne, és analitzar-la. Per tant, quan planifiquis la festa pensa en poder enviar una mostra a un laboratori que analitza substàncies. Si no la pots analitzar, perquè l’has comprat a la mateixa festa o t’han convidat, és prendre una quantitat petita i esperar a veure els efectes i reacció que provoca.  Un cop s’estigui segur o segura que s’experimenta el que es buscava, es pot decidir si es consumeix o no.

No barrejar amb altres substàncies. Precisament perquè ja és una mescla no cal afegir-hi més elements! I també ens referim a l’alcohol!

Estar en un bon moment físic, mental i emocional, hidratar-se, estar acompanyat o acompanyada, fer-ho en un entorn segur i que resulti agradable… i en definitiva les recomanacions que us donem habitualment!

I com a recomanació general, anar alerta amb les campanyes publicitàries i els blablabla sobre com d’exclusiva és aquesta droga o com és de rellevant en alguns ambients o l’interessant que resulta prendre-la… si bé els mitjans poden ser una mica alarmistes i desinformar, més desinforma la gent que vol vendre’ns coses aprofitant qualsevol “tirón”!

I és que ens podem trobar una situació ben curiosa: que dues persones consumeixin exactament la mateixa substància, de la mateixa manera, en la mateixa quantitat i al mateix ritme, i que l’experiència que visquin sigui totalment diferent. I per què pot passar això? Doncs perquè la substància i la forma de consumir-la no ho és tot quan parlem de drogues ni dels efectes que tindrà. Així cal tenir molt en compte algunes particularitats que tenen a veure amb cada persona.

Alguns d’aquests condicionants o característiques individuals que entren en joc quan parlem de persona en el consum de drogues són l’edat, el sexe, afeccions de la salut, pes i alçada, tolerància, experiències prèvies, estat emocional…

• Edat: es tracta d’una de les més rellevants i sovint en la que menys ens agrada aturar-nos a pensar. Si pensem en l’edat com un fet biològic (la maduresa personal i les experiències viscudes poden ser importants, però aquí centrem-nos senzillament en el desenvolupament del cos) podrem adonar-nos que el nostre cos es desenvolupa progressivament amb el pas dels anys i així ho fan tots els òrgans que el componen (per posar un exemple); per tant, a menys edat, menys desenvolupats estan els nostres òrgans -com el cervell, els ronyons o el fetge (tots ells amb un paper importantíssim en el consum de drogues)-. A menys edat doncs, menys preparat està el nostre organisme per a rebre l’impacte de les substàncies de manera que poden variar els efectes i especialment els riscos.

• Pes, alçada, composició corporal: La massa corporal d’una persona també és un element a tenir en compte, i és que de forma general, a més pes, més quantitat es necessita per experimentar els mateixos efectes que una persona de menys pes. Però també dependrà de la massa muscular, del greix corporal, etc.

Il·lustració que representa la diversitat de les persones

• Sexe: Algunes substàncies poden afectar de manera diferent segons alguns elements biològics que s’associen al sexe (que no pas al gènere!) de les persones. Per exemple, alguns estudis semblen indicar que els cossos que la biologia assigna com a dona tenen habitualment més greix corporal o hormonalment metabolitzen algunes substàncies de forma més lenta. Però hem de tenir clar que és gairebé més important l’impacte que té com reacciona la societat a aquests consums segons qui els faci, com ja vam parlar en aquesta publicació.

• Personalitat: Depenent de la personalitat l’experiència pot ser una o una altra, ja que es poden potenciar alguns dels efectes que provoqui una substància específica. Per exemple, si es té una personalitat impulsiva i es consumeix una substància estimulant, l’experiència serà diferent a si no es té una personalitat impulsiva o si es consumeix una substància depressora.

• Afeccions de la salut o malalties: Algunes condicions de salut, poden provocar que els efectes d’algunes drogues variïn entre les persones; tant les més transitòries (com un virus o una infecció) com les de més llarga durada (alguna afectació cardíaca, neuronal -o del cervell-, dels ronyons, etc. poden arribar a ser molt rellevants), tant físiques com les emocionals o mentals. I si tenim en compte l’impacte en tant que riscos, aquests poden augmentar. Un punt i a part són a més les interaccions amb els diferents tipus de medicacions que es puguin estar prenent.

• Estat emocional: En general, consumir drogues quan es passa per un mal moment emocional, no és gaire bona idea. Les emocions, tant positives com negatives, poden veure’s distorsionades i potenciades. I això pot jugar una mala passada. Per tant, l’estat emocional del moment i la salut emocional de la temporada en què estem, és una cosa importantíssima a tenir en compte.

• Tolerància: Entre dues persones que han desenvolupat una tolerància diferent, el nivell d’aquesta que es tingui amb certa substància pot fer que la durada i la potència dels efectes siguin molt diferents. Cal estar alerta, perquè tenir una major tolerància pot derivar en un major consum (ja que es necessita consumir més per a tenir els mateixos efectes), i per tant en majors riscos!

• Experiències prèvies: Si algú ja ha experimentat amb els consums i, per tant, té una expectativa més o menys propera sobre que sent quan consumeix una substància determinada, té més elements per enfrontar el consum. Així la manera com afrontarà de nou l’experiència serà diferent d’una persona que mai ho ha fet i s’enfronta a la incertesa, el nerviosisme o potser fins i tot l’angoixa.

Cartell lluminós amb les lletres “drugs”

En conclusió, més enllà de la informació que puguis tenir sobre una substància, també és molt important que et coneguis a tu com a persona. Allò que ens poden explicar d’altres sobre el que han viscut o com els hi ha afectat les substàncies, pot servir-nos per a fer-nos una primera idea, però mai són garantia de que tindran els mateixos efectes en un mateix o una mateixa.

Com dèiem a més, és important conèixer tots aquests elements perquè les drogues no només afecten diferent a dues persones, sinó que una mateixa persona en dos moments diferents de la seva vida -o en dos dies diferents- tampoc estarà igual; inclús petits canvis en algunes de les variables que hem comentat poden tenir molt d’impacte en l’experiència. Val la pena tenir-ho en compte!

Hi ha un model teòric, conegut pel nom del seu desenvolupador, que ens ajuda a poder definir millor aquests tres factors que cal tenir en compte per analitzar com afectarà a una persona el consum de drogues: el Triangle de Zinberg, també conegut com el triangle de les drogues. Cadascun d’aquests elements no és res més que una categoria àmplia que contempla diferents variables a valorar alhora de comprendre les diferències que es donen en el consum.

El Triangle de Zinberg, doncs, és una manera de poder explicar per què cada experiència al voltant del consum és diferent i, per tant, ens pot ser útil predir alguns dels efectes i reduir els riscos i les conseqüències d’aquest.

Com ja hem dit a l’inici, la substància és un dels elements que cal tenir en consideració, i segurament al que més atenció hi posa la majoria de gent. Algunes de les variables que tenen a veure amb la substància, i que ens són útils en aquesta anàlisi, són la tipologia, la barreja, la manera que es consumeix, la quantitat, el ritme…

• Substància: N’hi ha moltes, però bàsicament les dividim en tres famílies segons els efectes que provoquen: depressores, estimulants i al·lucinògenes. Per tant, no serà el mateix consumir psicofàrmacs, MDMA o bolets.
• Tipologia: En alguns casos, hi ha substàncies que poden tenir diferents característiques amb implicacions diferents. Per exemple, en el cas de l’alcohol, aquest pot ser fermentat (cervesa, vi, sidra, cava…) o destil·lat (rom, ginebra, vodka, whisky…), i la seva concentració d’alcohol és diferent, i per tant, és un element que cal tenir en consideració.
• Barreja: Si es barregen diferents substàncies, els efectes que provoquen es veuran alterats i, per tant, seran diferents. En conseqüència, es té un risc més elevat de tenir una mala experiència o una experiència diferent de la que s’esperava que si no es barregen substàncies.
• Forma de consum: En alguns casos, pot canviar molt l’experiència, ja que diferents formes de consum pot fer que els efectes siguin més potents o s’allarguin més en el temps. Per exemple, no serà el mateix consumir cànnabis fumant-se un porro, que menjant-se un pa de pessic que porta marihuana com a ingredient.
• Quantitat: La dosi que es decideix consumir farà que els efectes siguin més o menys potents, tindran més o menys durada, s’assumiran majors riscos… i no sempre s’experimentarà més plaer.
• Ritme: Normalment, concentrar els consums en poc temps, equival a efectes més potents, per tant qualsevol canvi en aquest factor també és determinant.

Tenint tota aquesta informació, podem entendre, o almenys en part, perquè a vegades una mateixa substància en dos dies diferents podria afectar de manera diferent. I és que qualsevol canvi en una d’aquestes variables que tenen a veure amb la substància pot afectar totalment l’experiència que viurem.

Així en general, una bona pensada és informar-se bé de quins efectes produeix cada substància, quines interaccions es poden donar quan es barreja amb altres substàncies, quines conseqüències hi ha en diferents maneres de consumir-la, començar amb dosis petites per experimentar i respectar el ritme de cadascú, sense deixar-nos influenciar per altres, per jocs o per la dinàmica de l’espai.

Però no tot és la substància, encara ens queden els altres dos factors a tenir en compte, que poden fer que en dos dies diferents, i consumint exactament la mateixa substància, de la mateixa manera, en la mateixa quantitat i al mateix ritme l’experiència sigui molt diferent. En properes publicacions parlarem de la persona, i del context.

Davant d’aquesta situació hi ha qui no li costa gens ni mica poder dir: “No, no en vull, gràcies!”. I hi ha qui potser li costa una mica més i es busca estratègies per dir que no: “No, passo d’això que no sé què és!”, “No, que després em pregunten coses a casa perquè se’m nota i passo”, “No, perquè avui no és un bon dia per fer-ho”, “Necessito un lloc amb més calma per fer-ho”, “Demà tinc un partit/un entrenament/un esdeveniment important i passo de tenir ressaca o bajón”…

Però també hi ha a qui li costa trobar aquestes estratègies per dir que no, o qui acaba cedint perquè, tot i que les té, algú altre no para d’insistir una vegada i una altra. En aquests casos, potser és una bona pensada buscar maneres per a no consumir sense haver de dir que no, ni enfrontar-nos amb qui ens ofereix la substància.

Per exemple, si sempre és la mateixa persona la que ens insisteix: podem intentar evitar-la, o parlar-ne amb el grup d’amistats i tenir una conversa entre totes per evitar que aquestes situacions es repeteixin. O en el moment que els altres comencin a consumir, i per tant s’apropa el moment a que ens ofereixin, si volem estar amb els i els col·legues el que queda de dia, tarda o nit, podem anar a fer un volt i canviar d’aires, evitant així trobar-nos en la situació i tornar al cap de l’estona. I si aquestes estratègies no funcionen, sempre podem canviar d’ambient quan preveiem que això passarà, de grup d’amistats o d’espai on socialitzar.

Per fi ha arribat la data del concert! Fa molt que vau comprar les entrades amb el grup i a mida que ha anat acostant-se el dia el hipe creix i creix. Heu parlat i re-parlat de mil coses, quan us trobeu i pel grup que heu fet expressament per l’ocasió. Com hi anireu, qui es quedarà a casa de qui, quines cançons creieu que sonaran i en quin ordre, on anireu abans, què us posareu, on anireu després… Dir que ho teniu tot planificadíssim és quedar-se curt!

Però aquestes darreres setmanes hi ha una persona del grup que no està tan emocionada com al principi. T’ha comentat una col·lega que està passant una mala etapa, que ha tingut algunes situacions complicades i que no ho porta massa bé a nivell emocional. Però també diu que tot està bé perquè li encanta el grup i això l’animarà fijo.

I el dia del concert és aquí, us heu trobat i tot són riures i nervis. Heu anat a menjar alguna cosa i prendre quelcom abans d’anar cap al recinte. I de cop: ja sou a la cua! Queden tan pocs minuts…

Hi ha molta gent que està fent cua també, hi ha crits i corredisses, gent bevent, gent fer escàndol… i a tu l’ambient et sembla molt divertit, però veus aquella amistat, la que no està molt fina les darreres setmanes, que comença a tenir una cara estranya.

Tot i que li costa una mica parlar us comenta que no està bé, que li costa respirar i que creu que necessita marxar.

De cop el grup es queda en silenci. Li intenteu fer més preguntes per a veure què passa però veieu que això encara complica més la situació… i tu tens bastant clar que està tenint un atac d’ansietat.

Tens el cor totalment partit. Hi ha una part de tu que et diu que a aquesta persona no pot entrar al concert, se li ha de fer companyia i potser fins i tot acompanyar-la a casa i quedar-s’hi per fer suport. O acompanyar-la als serveis mèdics i veure què fer a partir d’aquí. Però una altra part de tu fa tant de temps que té ganes d’aquest concert i de tot el pla que l’acompanya que només pensar en perdre’s ni que sigui una cançó et donen ganes de plorar.

Al grup comença un debat on no s’entén gaire a ningú i hi ha postures molt diverses.

I tu, què faries?