L’LSD, sintetitzat en 1943, va ser un descobriment tan estrany que ningú sabia que utilitat se li podia donar. Els seus efectes sobre la consciència van ser ràpidament manifestats i els seus possibles usos només s’especulaven. És per això que la farmacèutica que el va descobrir, Sandoz, va repartir dosis arreu del món. Universitats, centres de recerca, centres psiquiàtrics, consultes de psicologia, etc … tots aquests llocs rebien mostres per intentar trobar un ús per a una substància tan potent.
Els experiments se succeïen, alguns amb més encert i ètica que altres. Els següents són almenys curiosos:
El 1956, en un programa de televisió, se li administra una dosi relativament potent de LSD a una mestressa de casa. Aquí teniu el vídeo i una transcripció de la conversa.
En aquest, en el seu afany per trobar un ús militar al LSD, l’exèrcit dels EUA administra a un escamot LSD per veure què passa.
Per descomptat, en aquest, l’exèrcit anglès no anava a ser menys, aquest és més hilarant si és possible.
