Jocs d'atzar i apostes

Es tracta de pràctiques on allò rellevant és la probabilitat de predir o, millor dit, endevinar els resultats d’una activitat; sigui el joc mateix al que s’està jugant o un en el que juguen altres. S’arrisquen i aposten diners a un resultat que està en gran part determinat per l’atzar. Existeixen des de fa molts anys, però darrerament han agafat una dimensió i una presència noves al nostre entorn.

Hi ha cases i webs d’apostes on podem jugar-nos diners a resultats de partits o partides, al seu desenvolupament, a qui farà què o a quan passarà qualsevol cosa en concret… Hi ha cases de joc on podem gastar-nos diners escollint números, seqüències, sèries en diferents jocs… o passar una estona gastant-nos diners en escurabutxaques, ruletes o bingos. Són sales on anar amb les amistats o webs per a fer-ho des de casa o des del mòbil o ordinador. I podem apostar en grup, només unes quantes o a soles. Tots els formats de gastar diners que ens imaginem, són possibles!

Com que tenen la paraula “joc” i ens recorden allò que fem a la festa major o a casa amb la família a la sobretaula dels dinars on ens reunim, semblaria que es basen en la diversió i l’entreteniment, o inclús en les habilitats. Però es tracta d’un seguit d’activitats on els diners són la clau i l’atractiu principal: perdre’n i perdre’n una vegada i una altra per acabar guanyant-ne una mica de tornada potser, alguna vegada. Mentre que “la casa”, el negoci, sempre guanya.

Tenen el seu punt…

Jugar a jocs d’atzar o apostar pot ser divertit. Hi ha moltes emocions que s’hi barregen i ens poden fer passar una bona estona: passar nervis, arriscar-nos, estar pendent i a l’expectativa, riure i cridar, decebre’ns o inclús alegrar-nos, per nosaltres o per altres persones… quelcom així com una muntanya russa de sensacions a la panxa o al pit, segons explica alguna gent, oi?

Quan es fa en grup, o quan acompanyem algú amb qui ens ho passem bé, ens pot fer sentir més units i unides amb aquestes persones, fent pinya i gaudint de la companyia en un ambient… excitant. Pot ser una activitat d’oci com una altra, per passar una estona una tarda o una nit amb pocs plans.

A més n’hi ha per absolutament tots els gustos. Els jocs més “clàssics” com el bingo o les màquines escurabutxaques, o els més “glamurosos” com la ruleta, el pòquer, el bacarà o el blackjack. També les apostes a esdeveniments esportius, des del bàsquet al criquet o els dards, a les lligues d’aquí o a lligues que no has sentit mai. Pots apostar amb temps però també en la calor del moment, en qualsevol moment. I també a les competicions d’e-sports, d’arreu del món.

En algunes situacions (sobretot al principi i per a vincular-nos al joc), poden arribar a permetre’ns fer alguns diners extra.

Què hi ha al darrere…

En molts casos estan donant suport a negocis que ja són multimilionaris, com el futbol o els e-sports. Exploten sentiments de pertinença, a un club, a un equip… i aflora la idea que són activitats que ja coneixem i dominem i, per tant, podem fer “diners fàcils” amb les nostres passions. A més, fan servir un llenguatge propi que només els i les iniciades coneixen i així podem imaginar-nos que formem part d’un reduït grup d’experts en el tema.

Moltes cases d’apostes i de joc es promocionen com a empreses que es dediquen a l’oci i l’entreteniment, però darrere hi ha grans conglomerats empresarials que estan fent milions i milions:

Una part molt important d’aquestes “cases” pertanyen a fons d’inversió, i també a fons voltors. Com imagines, no es dediquen al negoci perquè l’oci i l’entreteniment sigui la seva passió, sinó purament per a fer els màxims diners en el menor temps possible, i sense massa criteris ètics…
L’expressió “la casa sempre guanya” és totalment certa; no es tracta de que els guanys d’aquestes depenen de que qui juga perdi, sinó que a totes i cada una de les apostes la “casa” es queda una part (

house edge

). Per tant quan més vegades apostis i més quantitat, més i més diners faran.
Creen artificialment una sensació de bombolla (il·luminació, sons, tipus d’ambient…) per atrapar a la gent el màxim temps possible. Es creen espais on tot el que es necessita està a la vista i poc a poc aïllen a les persones, per a que només importi el joc. També a la web o des del mòbil.
Sovint hi ha beguda i menjar molt econòmic (a vegades inclús gratis!)… si no estan fent benefici amb això, per a què els està servint?
Es situen especialment en barris empobrits o a prop de poblacions més vulnerabilitzades. Es tracta de “repartir la sort” entre qui més ho necessita, o d’aprofitar-se de qui menys opcions té?

La publicitat que se’n fa, com es presenten als mitjans, a les xarxes, etc. et farà creure que hi ha una quantitat important de jocs o apostes que es basen en anar adquirint i dominant certes habilitats, fins a convèncer-te que hi ha més probabilitats de guanyar de les que realment hi ha. O de que podràs, si hi “inverteixes” prou, acabar vencent al sistema i a la “casa”.

Hi ha suposats experts en esports o directament en apostes (que es poden fer dir tipsters o no) que prometen grans guanys si es segueixen les seves recomanacions (per les que acostumen a demanar diners, clar). Els trobem a webs, canals de Telegram o servidors de Discord. Molts d’aquests també cobren de les cases d’apostes per portar noves jugadores o per oferir recomanacions específiques.

Quan s’anuncien amb missatges de l’estil “segur i legal”, “sense esperes”, “sense càrrecs amagats”, “gran varietat de jocs gratis”… és que necessiten fer-nos creure que tenen pràctiques més ètiques de les que té el sector… Els creurem?

Si no juguem…

Ens estalviarem, 100% segur, temps i diners.

No haurem d’estar pendents de pantalles i resultats que interrompin el nostre dia a dia, entrant i sortint per a fer una partideta, mirant una i una altra vegada…

No necessitarem aquest “extra d’emoció” per a poder gaudir dels partits o partides o campionats, i de les pròpies trobades amb amistats i gent propera.

No haurem de “vendre” allò que ens agrada a grans empreses i fons de pràctiques dubtoses.

No haurem de gestionar l’ansietat i els nervis que ens provoca jugar, quan ens pensàvem que jugant ens distrauríem de l’ansietat i els nervis. Evitarem entrar en espirals difícils de trencar.

Si juguem…

Si decideixes jugar o apostar, que sigui perquè realment ho has decidit tu. No perquè hi ha col·legues (cosins, parelles, influencers…) que ho fan, t’hi porten o volen que hi posis diners, o perquè sembla que és “una experiència que s’ha de tenir”.

Procura fer-ho amb gent i com una activitat d’oci a gaudir en bona companyia, on el joc sigui només una cosa més i no pas el centre. Evita fer-ho a soles, sense que ho sàpiga ningú o inclús amagant-ho a la resta.

Ves amb molt de compte amb els jocs simulats (que es camuflen com inofensius i pretenen que “aprenguem” a jugar per creure que podrem guanyar més fàcilment) i amb els bonus que ens donen “diners” gratis per apostar o per a gastar en partides…

Estableix uns diners màxims a destinar-hi, independentment de si es “perd” o es “guanya”. Si em gasto el que he “guanyat”, què he guanyat finalment?

Quan acabis un joc o una aposta, deixa passar una bona estona abans de pensar en la propera. Fes altres coses, xerra amb altra gent, canvia d’ambient.

Si un dia et passes, no hi tornis aviat. Marcat un temps per a no apostar o jugar i compleix-lo. T’ho agrairan la butxaca i els nervis.

Compte amb els entorns en línia; poden xuclar-te molt més, ja que tenen un poder d’immersió molt alt.

Vigila amb què “barreges”:

Jocs d’atzar/ apostes i tabac: els nervis, l’angoixa o el no saber què fer mentre surten els “resultats” poden portar a fumar més i més i a augmentar el consum de tabac, i això es queda també quan ja no s’està apostant.
Jocs d’atzar/ apostes i alcohol: sabem que amb l’alcohol primer ens ve una (falsa?) sensació d’eufòria i control que deixa pas a una progressiva (i a vegades no tan progressiva!) baixada, on cada cop controlem menys… cap d’aquests estats va acompanyat del cap clar o d’una millora de les “habilitats”. Si les “cases” volen que beguis alcohol, serà per alguna cosa?
Jocs d’atzar/ apostes i porros: Aquesta idea que els porros poden deixar més lúcid o lúcida, sabem que no és molt acurada, oi? Els porros són porros perquè col·loquen. I a més, podem consumir-ne més amb l’ànsia.
Jocs d’atzar/ apostes i estimulants (i les begudes energètiques ho son): el que pot semblar una bona idea al principi (els estimulants poden fer que focalitzis l’atenció i et sentis més centrat o centrada) va sempre acompanyat d’una bona baixada, on el cansament i la dificultat de centrar-se apareixerà de nou. I així és com enganxen, perquè llavors, què voldrem fer? Consumir una altra vegada per a superar el bajón?

Vigila amb les apostes en calent, són les que ens poden generar més problemes. Quan més posat o posada estàs en una situació, més difícil és pensar clar.

Parem especial atenció quan…

T’hi dediques més estona del que t’havies plantejat. Que et voli la tarda o se’t faci gairebé de dia mentre jugues pot passar algun cop com excepcional, però si et passa cada vegada, alguna cosa està fallant!

Hi gastes més diners del que t’havies marcat, o ja ni tan sols et marques un límit de diners perquè saps que te’l saltaràs. Deixar que sigui “la casa” la que triï quant hi perds no farà cap bé.

Jugar a tot arreu i a totes hores (o mentre hauria d’estar fent altres coses, com posar atenció a classe o treballar) és senyal que se’ns escapa de les mans.

Penses que quan més coneixes el joc, més pots predir el resultat i per tant, guanyar. L’atzar no es pot predir, per això és atzar.

Consideres que hi ha jocs i apostes que tenen a veure amb l’habilitat: aquests estan creats per a que sobreestimem la incidència que es té per afavorir els guanys. Ens generen una falsa creença que podem controlar el joc.

Si comences a pensar que: la sort és quelcom que influirà en els resultats (si em poso una samarreta, si algú em dona sort..), les màquines tenen característiques gairebé de persones (ens tenen mania, estan “fredes” o “calentes”, etc.), l’atzar s’autocorregeix (fa molts dies que perdo, aviat em tocarà guanyar), etc.

Guanyar ja no és motiu d’estar content o contenta o una font de diversió, sinó un alleujament perquè permet poder seguir jugant o ens traurà dels problemes en que ens hem posat per a seguir jugant. Perquè realment el que volem és més motius i excuses per a seguir jugant, sense importar els resultats.