del dia.
Potser coneixeu persones que fumen porros de tant en tant, en ocasions especials, o els caps de setmana o un cop han acabat de fer totes les coses que havien de fer durant el dia. Després dels estudis, la feina, després d’anar a entrenar, d’acabar de llegir aquell article pendent o de fer una il·lustració o composar un tema.
Però potser també coneixeu a persones que es fumen el primer porro del dia (que sovint mai és l’únic) abans d’entrar a l’institut, al centre d’estudis o a les pràctiques o la feina. I sovint aquestes persones diran que els hi va bé, que no ho noten, que no els col·loca… però que no volen (o no poden) estar-se d’aquest primer porro per començar a funcionar.
Si ho pensem, ningú va començar a fumar un dia ben d’hora al matí, abans d’entrar a classe o just després d’haver sortit de casa.
A vegades, la gent que comença a fumar, ho fa ocasionalment, de tant en tant, en algun context de festa o amb altres amics i amigues que fumen, o passant una tarda de cap de setmana avorrida al parc.
I pot ser que poc a poc, es vagi fumant una mica més, i es comprin porros, primer amb els i les col·legues, i després a soles. I si sobra del cap de setmana, llavors algun dia es fuma entre setmana. I així poc a poc cada dia. I a vegades això no és tan a poc a poc, i s’escapa una mica ràpid de els mans.
Els porros són curiosos, i es van “menjant” els diferents espais del dia a dia i cada vegada es fuma més. Potser primer és només als vespres, o a les tardes, però després també al migdia… i finalment al matí.
Llavors, el primer porro del dia és cada cop més d’hora.
I això acostuma a ser una senyal de que les coses no s’estan fent bé. I com ens agrada dir, quan una cosa no es fa bé, hi han dues opcions, o aprendre a fer-la millor, o millor deixar de fer-la.
