Una de els coses a tenir en compte amb les drogues és com em trobaré després. Com sempre us diem, la millor manera de no haver-nos de preocupar per aquestes coses és no consumir. Però per seguir amb aquesta serie sobre “ressaques”, per si us interessa, avui parlarem sobre l’LSD.
Els tripis funcionen com una droga psicoactiva o psicodèlica; actuen sobre el sistema nerviós central i, com hi ha poc acord científic sobre quins efectes té al cervell, s’acostuma a dir de forma general que altera la consciència i la percepció. Per exemple, alguns científics diuen que altera el funcionament de la serotonina al cervell, i d’altres estudis recents apuntarien a que activitats cerebrals que acostumen a estar localitzades en unes àrees concretes del cervell, es donen en d’altres parts i de forma més “descontrolada” durant un viatge d’àcid.
Sigui com sigui, hi ha bastant consens en que els trips no tenen ressaca per se. Que un cop passat el “viatge”, al dia següent no hi han condicions a destacar.
De totes maneres, això s’hauria de matissar, ja que també hi ha consens en què els “viatges” son extremadament variables (dependran moltíssim de la quantitat, de la puresa, de l’entorn -tan físic com d’altres persones-, de l’estat d’ànim i/o la situació mental de la persona i de les seves expectatives!).
I en dependència del viatge, a l’endemà l’estat tan físic com mental pot ser positiu, com arrossegar un profund cansament (algunes persones si l’anomenen “ressaca”, que pot consistir en fatigues, maldecaps, etc.) molt relacionat amb el tipus i la intensitat de les experiències associades al “viatge”.
També hi ha consens en que l’LSD dificulta molt conciliar el son, així que costa més descansar, si be un copaquest es concilia, es poden dormir moltes hores (més de l'”habitual”).
Així que, ja teniu més elements per decidir.
