Una cosa bàsica que us expliquem de les substàncies, que sembla molt obvia però que no ens cansarem de recordar, és que hem de tenir clar que cadascuna té els seus propis efectes, que les fa diferents de la resta; és a dir, a drogues diferents, efectes diferents. Això és important pels motius que us expliquem habitualment, però avui també volem parlar que a drogues diferents, ressaques diferents.
Per exemple, parlem de l’MDMA!
Es tracta d’una substància que actúa als nostres neurotransmissors (les responsables de transmetre informació entre neurones, via sinapsis), afectant a la química cerebral fent que s’alliberi molta serotonina; aquest augment és el responsable de la sensació d’eufòria, l’amplificació de sensacions emocionals i percepcions sensorials, augment de la necessitat de comunicar-se amb els i les demés, etc.
El tema és que, a aquesta pujada, segueix una baixada; un cop passats els efectes, el cervell tracta de compensar l’excés de serotonina destruint les quantitats que considera sobrants. Al haver-se alliberat molta d’aquesta hormona, se’n destrueix molta. I això fa que en el procés de recuperar-se, el cervell en tingui menys del normal.
Les ressaques d’MDMA llavors poden estar caracteritzades per episodis de tristesa importants, un estat de depressió, cansament o inclús d’irritabilitat. I aquesta baixada, pot produir-se fins a 72 hores després.
Allò habitual és que la ressaca de l’MDMA vingui no el dia següent, sinó un parell de dies després d’haver-ne consumit; i si no som conscients del que està passant, aquest sentiment de tristesa o desmotivació encara afecti més.
A aquests “símptomes” (o conseqüències) se li podem sumar d’altres derivats del consum d’altres substàncies, com l’alcohol o inclús el tabac, si hem consumit anant de festa i sense gaire criteri.
