beure?
drogar-me?
Sembla que l’ibuprofèn s’ha convertit en un medicament habitual per una varietat amplia de malestars! També s’ha convertit en una pregunta freqüent quina és la interacció d’aquest medicament en concret amb d’altres substàncies.
Us diríem que quanta menys medicació prenguem en el nostre dia a dia, millor que millor (i per molts motius, no només relacionats amb la salut sinó també amb la indústria farmacèutica), però avui el post no va d’això. Anem amb les drogues!
D’entrada, si ens hem plantejat consumir alguna substància, el més aconsellable és estar al 100% tan físicament com mental, així que si no ens trobem bé, millor deixar-ho per un altre moment.
Sigui com sigui, si encara ens preguntem, com interfereix l’ibuprofèn amb d’altres substàncies, anem a pams per respondre-ho.
Un consell bàsic (i que s’hauria d’aplicar a tots els medicaments, amb i sense recepta) és llegir el prospecte!
Però aprofundim:
Si la pregunta és sobre beure alcohol, la barreja es desaconsella.
Un primer motiu és perquè l’ibuprofèn i l’alcohol, al interaccionar, augmenten la possibilitat de partir els efectes adversos propis de cada substància. Els “efectes adversos” és aquella llista de possibles efectes que té un medicament (una de cada mil persones ha descrit… ) que no tenen perquè succeir però que poden presentar-se depenent de la persona; així que les possibilitats augmenten. D’altra banda, es poden potenciar certs efectes de l’alcohol, sent els més freqüents somnolència, pèrdua de reflexes, confusió…
També hem de tenir en compte que tant l’ibuprofèn com l’alcohol es metabolitzen al fetge, així que si ho fem “alhora” li donarem una feina “extra”.
En aquest sentit, això funciona tant si prenem ibuprofèn abans de beure, com si ho fem després. I si ho fem després, possiblement és com a remei per a la “ressaca”? Una bona solució es buscar altres “remeis” per a la ressaca (o buscar no tenir ressaca ;)) com beure molta aigua, beure sucs naturals, prendre coses riques en B12, menjar bé i descansar (entre d’altres coses!).
Fins aquí, parlem d’usos puntuals. Però si parlem d’usos habituals, la combinació encara es torna més desaconsellable (els efectes per a l’estómac i el cor poden ser importants!).
En aquest sentit, per exemple, si tinc dolors de regla forts i habituals (dolors menstruals aguts o dismenorrea) em pot passar que sovint em sorgeixin aquestes preguntes. Aquí el que podem procurar és prescindir de l’ibuprofèn el màxim possible i cercar altres alternatives per a “treballar” el dolor (què n’hi han, i potser ens fan el tràngol més portable).
Sempre que tinguem aquests dubtes amb la medicació (hem posat l’exemple de dolors menstruals, però també li passa a persones amb migranyes, lesions, dolors crònics o moltes altres condicions) i la interacció amb d’altres substàncies, demanem al metge o metgessa que ens expliqui bé què ens podem trobar; alguns professionals tendeixen a desaconsellar la interacció sense explicar-nos gaire més (perquè l’opció de no consumir sempre serà la més segura), però és important que insistim o que cerquem alternatives per a conèixer allò que té a veure amb la nostra salut.
I per acabar, fins ara hem parlat de l’alcohol; en d’altres substàncies com l’èxtasi o la cocaïna, no es coneixen interaccions amb l’ibuprofèn.
Però repetim, si hem decidit que volem consumir alguna substància, el millor és sempre estar al 100%.
