La importància del consentiment…
És un article original de Patricia Martínez, del Projecte Malva i que pots trobar en el seu bloc original aquí. Aprofitem per recomanar-vos que el llegiu sencer, però us en deixem alguns fragments.
Consentiment. Encara que sembli una obvietat, no ho és.
Consentiment? On? Per a què? Per mantenir relacions sexuals de mutu acord. Consentides per les dues parts (o més, si és que participen més de dues persones). Durant tota l’estona que duri la relació sexual, l’acte, o com es vulgui/prefereixi anomenar. A l’inici i durant. I també en el que considerem inclús encara més previ a això: “lligar”.
(…) Podem posar el focus en els abusos que han patit les dones mentre estaven sota efecte de substàncies o mentre estaven inconscients per aquest motiu … La clau segueix sent el consentiment, o la falta d’aquest – tan a priori de sentit comú (no?) – el mutu acord … No obstant això, alguna cosa passa amb la construcció de l’heterosexualitat -com sistema d’organització del desig; amb els seus mites i creences, els seus rols assignats a cada cos / gènere, etc. i tot un imaginari social que posa l’atenció en la víctima en lloc de en qui comet la agressió- perquè quan una dona estigui sota efecte de substàncies psicoactives, sigui susceptible de rebre una agressió sexual… Forma part del que s’ha anomenat “cultura de la violació”; un entramat de creences socials instaurades en la subjectivitat de moltes persones que justifiquen i donen cobertura a les agressions, i per les quals un abusador no se sent com a tal, no l’identifica, i en què a més les víctimes se senten (i són assenyalades com) culpables / responsables del que ha passat: “jo estava drogada” “no vaig dir que no amb la suficient força”, etc.
Hi ha campanyes publicitàries com aquesta, que és del 2013:
No responsabilitzarem directament a aquest tipus de campanyes de les agressions i abusos comesos, però sí que formen part d’aquest imaginari social. I no és tant posar el focus en el mite que “en la publicitat es pugui emprar el que sigui per vendre un producte”, sinó que tots i totes entenem a què fa referència. Qui tingui més sensibilitat amb el tema s’indignarà i ho denunciarà; qui ni ho vegi… que es pregunti per què no ho veu. Però el punt és que, socialment aquestes campanyes són perfectament clares, sabem de què estan parlant: el NO es transformarà en un SI (en aquest cas mitjançant ¿l’anul·lació dels sistemes de voluntat i control per consumir alcohol?).
I ens deixen amb aquest vídeo, que forma part d’una campanya realitzada per Blue Seat Studios, on analitzen el consentiment usant el símil d’una tassa de te.
[Pots activar els subtítols en castellà al botó de Configuració]
L’article, una reflexió molt necessària, continua en el blog original.
