Màrqueting nociu (I): què són els cannabinoides sintètics?

Potser heu sentit a parlar algun cop de l’Spice, o d’altres cannabinoides sintètics, com a substituts del cànnabis. Si és el cas, sovint n’haureu sentit a parlar com a alternatives “legals” a aquesta substància. “És molt habitual que els cannabinoides sintètics estiguin mesclats amb preparats d’herbes per a ser fumats, emulant la via de consuma la que estan acostumats els i les consumidores de cànnabis. La barreja acostuma a vendre’s en una bosseta atractiva, sota diversos noms comercials (Skunk, Spice, K2, etc.).”

Tot això, es tracta d’una estratègia de màrqueting, és a dir, una planificació estudiada del disseny i la venta d’un producte per a que resulti més atractiu a possibles compradors i compradores. I sovint, es basa en mentides. Al oferir un producte “similar” a una de les drogues més “populars”, amb la que hi ha una baixa percepció del risc, els “venedors” s’asseguren un públic que es fa molt poques preguntes i pren molt poques precaucions. Però, què són realment els cannabinoides sintètics?

Els cannabinoides sintètics són un grup ampli i heterogeni de substàncies, que acostumen a tenir en comú que simulen els efectes del cànnabis. És a dir, són substàncies químiques sintetitzades en laboratoris i no presents en la natura, amb afinitat per a un o més receptors cannabinoides. Moltes d’aquestes substàncies activen els receptors CB1 (un receptor de substàncies químiques de les cèl·lules humanes que es troba majoritàriament al cervell) i produeixen efectes similars al cànnabis (relaxació, augment de l’apreciació dels sentits, etc.) i d’altres efectes secundaris, fins i tot amb més freqüència i intensitat que aquest: pànic, paranoia, nerviosisme, reducció de la capacitat de concentració, confusió… Alhora, s’han detectat més efectes adversos greus (vòmits, arítmies cardíaques, fallades renals…) i fins i tot morts.

Existeix molt poca informació al respecte d’aquestes substàncies, que han estat prohibides a diversos països. Aquesta fiscalització, ha motivat que els “productors” o “venedors” en vagin variant els compostos constantment per tal d’evitar-ne la prohibició. Així que cada cop es pot tractar d’una substància diferent, amb variacions d’efectes diferents. Això fa que la persona què està pensant en consumir-ne no pugui sospesar els riscos de forma adequada, perquè li són desconeguts.

Per a més informació, aquí teniu un excel·lent article d’Energy Control.