Com es estiu, i és el moment que moltes persones decideixen llegir un llibre, vam demanar al facebook quin llibre recomanaries. Aquesta és la llista que es va confeccionar fa unes setmanes.
Si encara no t’has decidit, fes un cop d’ull a aquestes referencies.
Victus de Sanchez Pinyol
VICTUS és una novel·la històrica que ens narra la guerra de successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se com la primera de les conteses mundials i que acaba l’11 de setembre de 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona.
Siddharta de Herman Hesse
Hesse retrata la vida de Siddharta-el jove falcó-, home entregat a la meditació, la vida asceta i la recerca constant de la perfecció i la veritat. Siddharta és conegut com el agraciat fill del braman i va créixer al costat del seu amic Govinda. Podia pronunciar el Om, la paraula per excel · lència. Però, malgrat la seva plenitud, Siddharta se sentia descontent en el seu interior, i la seva benaurança no era completa. Calia que el jove fill del braman trobés el seu propi jo. Un d’aquests dies, per la seva ciutat aparèixer tres samanas, que vagaven com a pelegrins ascetes, practicants de la meditació i de la desafecció corporal. Aquests forasters, envoltats de solitud en la seva doctrina, són enemics del mundà i busquen despersonalitzar de si mateixos, per tal d’assolir la veritat.
El juego de ender d’Orson Scott Card
A El joc d’Ender hi ha un llibre blanc i un llibre negre. El llibre blanc és el que parla de la història d’un grup de passions que es van organitzar per derrotar una amenaça per als éssers humans. El llibre negre és el que relata les àmplies prerrogatives de la supervivència racial sobre els individus, i fins i tot sobre altres races. Tots dos es barregen i els lectors gaudeixen d’una densa història sobre la personalitat d’un dels més originals i productius herois-déus de la ciència-ficció: Ender Wiggin.
Fundación d’Isaac Asimov
A la primera novel · la titulada Fundació, se’ns presenta a Hari Seldon, doctor en psicohistòria, una branca fictícia de la psicologia que va idear Asimov sobre les reaccions de conglomeracions humanes davant determinats estímuls socials i econòmics. És a dir, amb la psicohistòria s’intenta predir el futur d’una societat. Quan més gran és el nombre de persones sobre el qual s’aplica, es disminueixen les possibilitats de desviació en les prediccions psicohistóricas. Per exemple, amb milers de persones no funciona bé, amb milions mica millor, amb milers de milions, molt millor. Hari Seldon, mitjançant eines matemàtiques de la psicohistòria, prediu que l’Imperi Galàctic, del qual la capital política està en Trántor, serà destruït i tota la Galàxia es convertirà en un caos, mort i fam durant milers d’anys. Ell té un pla, que consisteix en muntar una societat basada en la ciència i la tecnologia i establir-la en un planeta anomenat Términus a l’extrem de la Galàxia: és La Fundació. Una vegada que l’Imperi es comenci a desmembrar, aquesta petita població de 100.000 habitants començarà a créixer i annexionar altres planetes i regions fins que arribi el punt en què es converteixi en el Segon Imperi Galàctic usant la capacitat que els altres van perdre, la Ciència.
