Introducció

Quan parlem de drogues sempre ens situem d’alguna manera davant d’elles. Existeixen, però, tres grans postures en les que normalment ens movem quan pensem en les drogues en general o en algunes substàncies en particular. Podem parlar d’aquestes postures:

• Prohibicionista: Com el seu nom indica busca dificultar l’accés de las persones a les drogues prohibint la fabricació, cultiu i distribució de les mateixes.
• Legalista: Tracta de legalitzar les drogues. I és per la mateixa complexitat de les lleis que aquesta es pot fer de moltes maneres.
• Sanitària: O de reducció de danys. Assumeix que hi ha un consum, al marge de si estan prohibides o no les drogues, i tracta de què aquest sigui el menys perjudicial per la salut de la persona.

Segons en quina postura ens situem farem certes actuacions i direm certes coses sobre les drogues. Si parlem d’institucions normalment solen adscriure’s a una o altra, però en quant a les persones, poden variar segons la situació o la substància. Hi ha qui pot pensar que s’ha d’ensenyar a les persones a beure alcohol de manera segura, però en canvi que s’han de prohibir certes drogues.

El missioner

En aquesta primera entrada parlarem de la postura del missioner. La prohibicionista.

En primer lloc, una mica d’història, molt breu, però que ens ajudarà a situar-nos. L’origen d’aquest moviment es troba a EUA a finals del segle XIX, quant moviments religiosos, majoritàriament protestants, volien que la societat fos sòbria. Van fer moviments socials agressius amb noms tan militars com: Front Evangèlic Unit, Creuada Femenina, Unió Cristiana de Dones per la Temprança, etc.. Llavors podem dir que té un origen més moral que sanitari.

Els llavis que toquen licor, no toquen els nostres

Aquests moviments van aconseguir que es prohibís l’alcohol a tots els EUA. Val a dir també que no va ser un moviment que es va donar únicament a aquest país, a Europa també van sorgir iniciatives semblants i lleis que vetllaven per l’abstinència, però cap va ser tan agressiva com la dels EUA.

Així que amb un bon suport popular la llei seca va entrar en vigor a l’any 1919. Malauradament pels grups que la van promoure es va haver de revocar. Tot el que va vindre arran de la llei ja se sap. Baixada de la recaptació d’impostos, augment del tràfic il·legal d’alcohol, fabricació casera que de tant en tant sortia malament i les persones s’enverinaven… A la terra de les llibertats et prohibien beure, quina incoherència oi?

Fabricació casolana d’alcohol	Però la prohibició no va acabar a l’any 1933 quan es va reformar la constitució un altre cop i es va abolir la llei seca. Ja hi havia grups de pressió molt poderosos que vetllaven per la moral i la puresa de la població. Com no podien amb l’alcohol van buscar altres substàncies.
Com sabem EUA és una terra d’immigrants d’arreu del món. Allà hi ha, i hi havia, una important població xinesa. A xina l’alcohol no era una droga popular com a Europa, en canvi ells utilitzaven l’opi com aquí fèiem servir l’alcohol. L’opi mai va ser un problema greu per als xinesos fins a la intromissió d’aquests grups en les seves pràctiques.	Agents de policia vetllant pel compliment de la nova llei

Així van començar a demonitzar allò aliè a la cultura “occidental” i va donar peu a les primeres convencions contra els narcòtics que en un principi nomes eren per fiscalitzar l’opi i es va anar estenent a totes les altres drogues. No, a totes les altres drogues no, a totes les drogues que no fossin les típiques occidentals: alcohol i tabac.

Això encara continua als nostres dies com ja sabem.

Continuarà…