D’on surt el mite de tornar a beure?

És una creença popular que apareix a vegades en contextos festius, especialment aquells que duren diversos dies seguits com festivals de música o Festes Majors. Probablement aquesta idea parteix que “una mica més” d’alcohol equilibra algun tipus de desequilibri intern, o simplement que s’ha normalitzat aquest remei com gairebé un ritual.

Però que sigui una creença més o menys repetida o inclús una pràctica habitual per part d’algunes persones, no vol dir immediatament que sigui eficaç.

Per què pot semblar que funciona?

La majoria de les persones quan tenen ressaca (malestar, mal de cap, nàusea, etc.) no tenen ganes de tornar a beure i inclús el seu cos pot reaccionar negativament al consum, agreujant alguns símptomes com la nàusea.

Però d’altra banda, quan algú que té ressaca torna a beure alcohol l’endemà, també passen diferents coses que poden fer que sembli que el remei funcioni. D’entrada, l’acció depressora de l’alcohol pot reduir temporalment, mentre hi hagi alcohol a l’organisme, els símptomes de malestar físic o emocional. A part, l’alcohol pot tornar a activar el sistema de recompensa, amb el consegüent alliberament de dopamina i, per tant, s’obté plaer, que pot contrastar la sensació desagradable de la ressaca.

És a dir, tot i que pugui semblar que funciona, tornar a beure alcohol no et refà de la ressaca: només emmascara els símptomes durant unes hores.

Què està passant realment?

Més enllà d’aquestes sensacions d’alleujament, també passen més coses que són menys evidents però igual d’importants. Per una banda tornes a fer treballar el fetge per metabolitzar el nou alcohol ingerit quan, en molts casos, encara està metabolitzant l’alcohol del dia anterior. En aquest procés es produeix un tòxic, l’acetaldehid (un dels principals causants de la ressaca), que s’acumularà al que ja hi hagi present al cos. Per una altra banda, com que l’alcohol és diürètic (és a dir, que fa que orinem més del compte), augmentarà la deshidratació prèvia, i com que és inflamant, la inflamació produïda pel seu consum també augmentarà.

L’acetaldehid és un compost tòxic que es produeix quan el fetge metabolitza l’alcohol i és un dels principals responsables dels símptomes de la ressaca.

Per tant, amb aquesta informació és fàcil adonar-se que si algú amb ressaca torna a beure afegeix més feina al fetge, castigant-lo més en aquest procés de sobreesforç per metabolitzar un tòxic. A més, allarga i agreuja la deshidratació i provoca més inflamació a l’organisme. És a dir, suposa retardar la recuperació, però que aquesta necessiti de més recursos.

És com intentar amagar la mala olor corporal posant-se desodorant o colònia per no dutxar-se. Tot i que inicialment sembla que el problema desapareix a la llarga la pudor serà pitjor.

El risc de la dependència

Una cosa sobre la que no es reflexiona gaire és quin impacte tenen aquests mites i pràctiques en la relació sostinguda amb l’alcohol.

Utilitzar alcohol per alleujar malestars, encara que en aquest cas sigui la ressaca, pot reforçar un patró de consum com a recurs en situacions complicades o que es volen evitar, facilitant així anar adquirint una relació problemàtica amb el consum d’alcohol. A més, com ja sabem, prendre begudes alcohòliques repetidament augmenta la tolerància a aquesta substància amb el pas del temps, necessitant cada cop, més quantitat per alleugerir el malestar.

I la paradoxa és que es converteix en remei, el mateix que causa el malestar, creant un cicle que es fa difícil de trencar.

Què ajuda realment a superar la ressaca?

Com sabem, el millor i únic remei per a no tenir ressaca és no beure alcohol. Però un cop hi som, algunes de les coses que sí sabem que milloren la ressaca al dia següent són: no tornar a beure alcohol; beure aigua i begudes amb electròlits com begudes isotòniques o sucs de fruita naturals; menjar lleuger per no inflamar més el sistema digestiu; descansar per donar temps de repòs i reparació al cos; i sobretot, deixar passar el temps perquè acabi el procés natural de recuperació i tot torni al seu estat òptim. Un munt d’opcions!

Conclusió: la ressaca es cura bevent?

Tornar a beure no elimina la ressaca: simplement, en alguns casos, pot posposar-la i pot empitjorar-la. La sensació de millora és temporal mentre hi hagi alcohol a la sang i enganyosa perquè la ressaca no ha desaparegut. Escoltar el cos és una forma de reducció de riscos, i la millor estratègia sempre és prevenir els símptomes, no amagar-los.

Com ja sabem a LaClara.info, les drogues es poden classificar de diferents maneres, però per aquest article ens interessa especialment fixar-nos en una classificació segons els efectes com és el cas de La Roda de les Drogues.

La cocaïna

La cocaïna, també coneguda com a coca o farlopa, entre altres noms, és una substància estimulant amb uns efectes desitjats força coneguts com la sensació d’eufòria i benestar, l’exaltació de l’estat d’ànim, l’absència de fatiga, son i gana o la sensació de ser molt competent i capaç. Alhora produeix uns altres efectes, generalment no desitjats, com l’acceleració del ritme cardíac i augment de la pressió arterial, inquietud, vòmits, dilatació de les pupil·les o augment de la temperatura corporal.

Els seus efectes apareixen al cap de pocs minuts de ser esnifada (que és la via de consum més habitual), amb el punt d’efecte màxim després de 15-30 minuts i amb una durada relativament curta, d’entre 30 i 60 minuts.

Presentació habitual de la cocaïna. “Cocaína” de Jeso Carneiro llicenciat sota CC BY 2.0

La cocaïna com a moduladora de l’alcohol (o altres depressores)

La cocaïna és una substància que, donades les seves característiques, hi ha qui la fa servir per modular els efectes d’altres substàncies. Imaginem una situació:

Una persona està de festa. Ha decidit consumir alcohol. Quan porta una bona estona i unes quantes copes, nota que els efectes dels cubates fa que es trobi adormiscada. Per evitar aquest bajón, decideix consumir cocaïna, que l’”ajudarà” a aixecar l’ànim, li traurà la somnolència i li donarà la sensació d’eufòria i excitació que busca per seguir la festa.

Probablement, l’objectiu immediat que cerca aquesta persona amb el consum de cocaïna l’aconseguirà, però és important saber que tot i que poden desaparèixer alguns efectes depressors de l’alcohol, aquest no desapareix del cos. Per tant, els riscos que comporta el consum d’alcohol continuaran presents encara que l’expressió dels símptomes puguin disminuir o desaparèixer.

A més, no només els efectes estimulants de la cocaïna actuen sobre els efectes depressors de l’alcohol, sinó que a la inversa també passa. És a dir, es notaran menys els efectes estimulants de la cocaïna.

Aquesta disminució mútua dels efectes de cada una de les substàncies per separat pot portar a augmentar el consum d’ambdues substàncies, augmentant així també les possibilitats que alguna cosa pugui anar malament. I fent també que aquest efecte modulador sigui cada cop menys “efectiu”.

En últim lloc, cal tenir en compte que el consum d’alcohol i cocaïna combinat incrementa el potencial tòxic d’ambdues substàncies i que a més genera un tòxic més al cos, el cocaetliè.  Aquesta molècula es crea al cos únicament quan es barregen les dues substàncies. Aquest procés no només augmenta la probabilitat de mort sobtada, augmentant molt els riscos del consum, sinó que també danya el fetge, l’òrgan encarregat de metabolitzar les dues substàncies.

En els usos de substàncies, hi ha qui fa les coses de forma més premeditada (no sempre més informada) i hi ha qui va experimentant i aprenent dels seus efectes en el camí. Sigui quina sigui l’opció, ajudarà tenir en compte tota la informació i especialment considerar els impactes no desitjats. En aquest cas, tot i que la cocaïna pot ser consumida amb aquesta utilitat moduladora dels efectes de l’alcohol o altres drogues depressores, cal tenir en compte que aquesta combinació específica fa que els riscos augmentin de manera exponencial. Més no sempre vol dir millor.

A vegades, ens trobem amb persones que en contextos en què es consumeixen substàncies (alcohol, porros o altres drogues) especialment en espais de festa, però també en altres moments, convida a la resta a fer el mateix. Pot ser que ho faci per compartir el plaer, diversió que pot estar experimentant, o per qualsevol altre motiu.

En aquest moment, cadascú té la possibilitat d’acceptar l’oferta, o de dir que no. I igual que hi ha gent a qui no li costa dir que no, i gent a qui li costa trobar la manera de rebutjar l’oferiment (i que ja en vam parlar fa un temps en aquest article); hi ha gent que accepta amb molta facilitat una resposta negativa, i hi ha qui s’hi resisteix.

Dir que no en algunes situacions pot ser difícil. Però acceptar un no per resposta mai hauria de ser-ho.

Resistència a un no com a resposta

Exacte, hi ha gent que quan pregunta “En vols una mica?” i algú li contesta que “No” no sap acceptar-ho. I sovint el que fan es continuar insistint amb preguntes o frases com: “Segur?”, “Per un cop que ho facis no passa res!”, “Ei! Que jo et convido eh!”, “Per què no? Si l’altre dia vas dir que sí”…

Tot aquest enfilall de preguntes i frases com a resposta per haver rebut un rebuig a la seva oferta sovint les diuen amb sorpresa, insistència i fins i tot indignació. I és que hi ha qui no sap acceptar un no com a resposta. I, per tant, intentarà de totes les maneres que pugui imaginar provocar un canvi en la resposta, provocant que aquest “no” es converteixi en un “sí”, en un “entesos va, un cop i prou” o un “sí, però calla ja!”.

I si em passa a mi?

Doncs si et veus reconegut o reconeguda com una persona que no sap acceptar un no com a resposta, segurament et deus preguntar què pots fer per canviar-ho.

El primer pas ja el tens fet, reconèixer-ho i voler canviar. Els següents passos? Doncs hauràs de reflexionar en quins moments et passa: només quan ofereixes substàncies a la gent del teu voltant, o et passa en altres situacions també? Et passa sempre, o només quan has consumit? Hi ha dies que sí i dies que no? Si és així, hi ha elements en comú que puguin explicar per què et costa acceptar un no per resposta?

I si li passa a algú que conec?

També pot ser que no et reconeguis a tu, però sí que reconeguis algú del teu entorn: una col·lega del grup, la teva parella o un conegut.

En aquest cas, potser també hi pots fer alguna cosa, si et ve de gust. Si és una persona molt propera segurament és una bona pensada trobar un moment de calma, lluny dels efectes del consum de qualsevol substància, per parlar sobre la incomoditat que ens pot provocar la insistència davant d’un no, fer evident (com ja hem comentat al principi de l’article) que el consum de substàncies ha de ser una decisió individual.

I no només parlem de substàncies!

Evidentment, no només parlem de no saber acceptar un no com a resposta quan parlem de substàncies! En qualsevol cas, en qualsevol situació i en qualsevol moment un no és un no, de fet anem més enllà, només un sí, és sí.

Ben sovint durant aquestes nits especials se celebren multitud de festes. Hi ha ajuntaments que organitzen festes populars, entitats que ja és tradició que facin una gran festa oberta a la població, milers de discoteques i sales de festa venen entrades des de setmanes abans… I davant d’aquesta súper oferta sembla que sigui gairebé obligatori sortir, especialment quan ets jove.

És normal que aquestes festes en dates tan assenyalades siguin multitudinàries, i aquest fet, pot provocar que hi hagi gent que es pugui sentir angoixada per diferents motius: sensació de tenir poc espai per moure’s o respirar, sentir que no es pot sortir o que costa sortir d’un espai, sentir-se jutjada per la resta de gent, tenir massa calor a causa de la concentració de persones en espais tancats…

Per tant, tot i que ningú desitja que li passin aquestes situacions quan surt de festa, sigui una nit especial o una nit qualsevol, és possible que un dia o un altre, a nosaltres o algun amic o amiga li pugui passar. Així, que des de La Clara ens proposem reflexionar una mica sobre què fer en aquestes situacions o com intentar evitar-les.

Podem fer alguna cosa per evitar aquestes situacions d’angoixa?

Tot i que és difícil esbrinar per què passen aquestes situacions, sí que hi ha algunes coses que podem intentar fer per procurar evitar que es donin.

Una de les coses que podem fer és sortir per llocs que ja coneguem, així ens evitem sorpreses desagradables amb espais amb temperatures inadequades, espais dels quals no coneixem les dimensions i no controlem entrades i sortides…

Si el consum d’alguna substància creiem que ens pot facilitar la sensació d’angoixa, el millor que podem fer és no consumir-la. O una bona opció també pot ser reduir-ne el consum.

Encara que no acudim a un espai tancat, i per tant quedem a algun carrer, plaça o parc, procurar evitar grans aglomeracions encara que sigui en espais oberts, podem viure d’una manera igual de desagradable la sensació d’estar tancats o sense espai.

Tot i que la festa no sigui a un espai tancat, una gran aglomeració de gent, també ens pot produir sensació d’angoixa.

Què podem fer si algú s’angoixa?

I encara que fem tot el possible per evitar aquestes situacions, pot ser que igualment passin, per tant, també està bé tenir al cap possibles maneres d’afrontar-les:

D’entrada, una bona pensada és comentar-ho amb altres persones del grup, i procurar anar a un espai tranquil, en què no ens sentim rodejades i on corri aire.

Ens pot anar molt bé fer algunes respiracions, això ens tranquil·litzarà i ens pot ajudar a recuperar la sensació que tenim el control.

Sortir de l’aglomeració a fer algunes respiracions pot ajudar a tenir la sensació de tenir el control

Després d’haver consumit alcohol, la taxa d’alcoholèmia que es pot tenir pot variar molt segons diferents factors (el tipus d’alcohol, la velocitat a la qual es consumeix, tenir l’estómac ple o no, etc., com hem explicat en articles anteriors com aquests: 1, 2 i 3) però per norma general es pot detectar a la sang (i, per tant, començar a notar progressivament els seus efectes) als 5-10 minuts d’haver consumit. Els seus efectes arriben al màxim entre els 30 i els 90 minuts següents i a partir d’aquí comencen a desaparèixer lentament fins a eliminar-ne tot rastre unes hores després.

L’alcohol provoca pèrdua de control, disminució de la percepció de risc, modifica el comportament i deteriora la funció psicomotora. Efectes no compatibles amb conduir.

Segons la DGT (Direcció General de Trànsit) una persona amb un nivell d’alcoholèmia d’1 g/l (que és el doble de la taxa permesa per conduir en conductors no-novells) pot necessitar entre 6 i 10 hores per a que aquest nivell baixi al màxim permès (i és el màxim permès, no pas l’òptim, que seria de 0).

Per tant, sabem clarament que en aquest període no s’ha de conduir (ni cotxes, ni motos, ni altres vehicles com patinets o bicicletes).

Sí, anar en patinet o bicicleta, també és conduir!

Tot i això, hi ha dos moments, a part dels moments més evidents de durant i immediatament després del consum d’alcohol, que hi ha un alt risc d’accidents i en els que hem d’estar especialment alerta, tot i que se’n parli en menys ocasions.

Gran part dels accidents tenen lloc en la zona grisa que hi ha quan una persona té la percepció que ja s’ha “recuperat” i “està bé” per conduir, però realment no ho està. En aquests moments hi ha una falsa seguretat que és molt perillosa. Que els efectes de l’alcohol ja no siguin evidents no vol dir que estiguis en posició de fer activitats que requereixin atenció i reflexos (que és el que requereix conduir, no es tracta pas d’una rutina que es pot fer amb els mínims), assumint conductes arriscades (portar a altres persones, fer alguns àudios mentre es condueix…). Com aconsellen les companyes d’Energy Control: conserva la prudència fins al final de l’experiència.

Com sabem, els mítics “trucs” per baixar l’alcohol (vomitar, córrer, etc.) o per enganyar un alcoholímetre (menjar caramels, beure altres begudes, etc.) no funcionen. El cos triga el que triga a eliminar l’alcohol.

Inclús en el cas de fer-nos una dormideta, també hem de tenir en compte que l’eliminació de l’alcohol és més lenta durant les hores de son i, per tant, si abans d’anar a dormir el consum d’alcohol ha estat elevat, és probable que al despertar després d’unes hores es continuï donant positiu.

Fins i tot després de dormir una estona abans d’agafar el cotxe, es pot seguir donant positiu i per tant, estant sota els efectes de l’alcohol.

I, en segon lloc, és molt perillós conduir amb la ressaca. Està clar que amb la ressaca les funcions del cervell van més a poc i a poc, però també que hi poden haver altres afectacions que influeixin en la conducció (com nàusees, mal de cap, descomposició i altres malestars). També segons la DGT, amb la ressaca es duplica la dificultat de conduir i se sobrepassen molt més els límits de velocitat (fins a 4 vegades).

Sigui com sigui, centrem-nos a gaudir de les experiències i organitzem-nos els viatges abans per no haver de tenir mal rollos després: qui no beurà i conduirà, una ruta en transport públic, quedar-nos a dormir, o qualsevol altra possibilitat que se’ns acudeixi. Tot és més divertit quan no hem d’estar patint per com i quan farem les coses!

Hi ha qui acusa la barreja de diferents begudes alcohòliques de provocar una borratxera més forta, o a que l’endemà es tenen més ganes d’anar al lavabo. Parlem-ne!

Què diu la gent?

Hi ha molta gent que diu que barrejar diferents tipus de begudes alcohòliques en una sola ocasió (ja sigui aquesta ocasió una festa, un tardeo, una quedada amb col·legues…) és perillós perquè t’emborratxaràs més. Hi ha qui ho justifica dient que tenen la sensació que l’alcohol puja més, però d’altres simplement ho repeteixen perquè ho han sentit dir abans.

Doncs anem a explicar per què barrejar diferents begudes alcohòliques pot fer que t’emborratxis més.

T’emborratxes més si beus diferents begudes alcohòliques?

Posem-nos en situació. Si algú arriba a una festa podria ser que comencés bevent alguna beguda de “benvinguda” com una cervesa o potser, si és un esdeveniment amb un amfitrió que s’ho “curra”, té preparada alguna beguda alcohòlica en format aperitiu. Si hi ha menjar potser hi ha qui decideix acompanyar-lo amb alguna copa de vi. Més endavant, potser ja s’opta per consumir algun combinat entre beguda destil·lada (rom, ginebra, whisky o vodka, per exemple) i algun tipus de refresc. I quan la cosa ja està al moment àlgid, hi ha qui decideix convidar a una ronda de xupitos.

Per tant, en aquesta situació no tant exagerada ni allunyada de la realitat, una sola persona, i en una sola ocasió, encara que sigui al llarg d’unes quantes hores, pot haver acabat bevent i, per tant, fent una barreja de 4 tipus de begudes alcohòliques diferents: un parell de begudes alcohòliques fermentades (cervesa i vi) i un parell de begudes destil·lades (combinat i xupito).

Quan la gent diu que t’emborratxes més si beus diferents begudes alcohòliques, té raó o no? La resposta, com es habitual a LaClara.info, no és del tot clara. I és que depèn. No té perquè emborratxar més, però sí que és més probable. Per què?

Doncs és més probable emborratxar-se amb més intensitat per diferents motius: per una banda cal tenir en compte que si es barregen diferents tipus de begudes alcohòliques, és més difícil saber quanta quantitat d’alcohol s’ha consumit, ja que cada beguda conté diferents continguts d’alcohol, i cada format porta diferents quantitats d’alcohol. No saber quant alcohol es consumeix, sense cap mena de dubte, augmenta les probabilitats d’acabar amb una borratxera.

Per altra banda, fer una barreja de diferents tipus de begudes alcohòliques en una sola ocasió, pot significar consumir més alcohol, ja no pel desconeixement de la quantitat que es consumeix, sinó perquè al final, es fan més consumicions. I consumir més alcohol, evidentment, pot significar patir una borratxera més forta.

Resumint!

És a dir, hi ha algunes recerques científiques que indiquen que no és el fet de barrejar en sí mateix el que pot empitjorar la ressaca; aquesta té a veure amb la quantitat d’alcohol que s’ingereix i el temps en què s’ingereix (i potser amb alguns tipus d’alcohol que tenen alguns components específics, però això ja seria un altre article!). El què sí és cert, com acabem d’explicar, és que barrejar sovint fa que es begui més i més ràpid. I per tant, augmenten els riscos (aquí en pots consultar una llista).

Com sempre diem, si el nostre objectiu és passar-nos-ho bé, quants menys riscos millor i més garanties d’acabar la nit (i el dia següent) sense malestars!

Quan en el consum de drogues parlem del context, ens referim bàsicament a la resposta a tres preguntes: on? és a dir a l’espai on es consumeix, amb qui? per tant la companyia que es té al voltant, i quan? en quin moment del dia es prenen drogues.

• Companyia: Per companyia entenem que parlem de tota aquella gent qui hi ha al nostre voltant, amb qui ens trobem al moment de consumir i mentre durin els afectes.
  • No és el mateix el context en el que estàs amb les teves col·legues que amb unes persones desconegudes, o unes que sí que són conegudes però amb qui no confies gaire. Perquè és evident que si t’ho passes bé, segur que pots connectar més o menys amb tothom i t’és igual si són molt col·legues o no; però si vius una mala experiència, sempre valoraràs més estar amb persones que et coneixen bé i en qui confies plenament, que estar rodejada de persones que no saps ben bé qui són.
  • Depèn de amb qui et trobis, podria passar que triïs no consumir drogues i que la companyia t’insisteixi molt per a que tu també consumeixis, amb frases d’aquelles típiques: és un cop a la vida, a la vida s’ha de provar de tot, jo et convido…

• Ambient: L’experiència que pot tenir una persona pot ser molt diferent segons la situació, l’entorn, l’espai, l’atmòsfera en la que s’està.
  • No és el mateix un context festiu que un dia d’apalanque a casa. Els ambients festius solen ser molt estimulants pels sentits (música alta, llums, molta gent…) i pot afectar l’experiència un cop s’ha consumit, o fins i tot portar a consumir més.
  • O si l’entorn és un ambient de confiança, o un espai que ens és totalment desconegut. Conèixer quins recursos tenim a prop, al nostre context, pot ser fonamental si tenim un mal viatge.
  • O la temperatura que hi ha a l’espai. Hi ha algunes drogues que augmenten la temperatura corporal (com l’MDMA), o la baixen (com l’alcohol), i per tant els riscos que existeixen poden variar. Si fa molta calor i consumeixes MDMA, es més fàcil patir un cop de calor, i si fa molt fred (saps aquells bars de gel?) i consumeixes alcohol i no t’abrigues prou, acabaràs tenint més fred, podent patir una hipotèrmia.

Grups de joves en un context de botellot

• Moment del dia: Per moment del dia ens referim a quan es fa el consum, entès com l’hora en el que es fa i que es farà mentre durin els efectes, i aquest context també és rellevant.
  • No és el mateix fer-ho una nit del cap de setmana, que un matí abans d’entrar a classe o a la feina. Consumir qualsevol droga abans d’entrar a classe un dia per fer-se les rises tots i totes sabem que no és una bona pensada.
  • Hi ha qui potser consumeix per aguantar més a la feina, o per rendir més i ser “més productiu”. Però haver de recórrer a les drogues potser no és la millor idea, i depèn de en quins entorns de feina suposen un risc físic. Consumir drogues pot augmentar el risc de tenir un accident.

En resum, tot i que sovint quan es parla de drogues, tant entre col·legues com les expertes (bé sigui a les xerrades que ens han fet d’adolescents a l’institut o quan parlen als mitjans de comunicació) tothom es centra molt en la substància, i a vegades potser pensem en la variable persona, però poques vegades es parla del context. I com acabem de veure també és molt important parlar de l’on, quan i amb qui es consumeixen drogues perquè no només poden modificar l’experiència, sinó que també poden suposar assumir majors riscos o garantir-se un entorn més segur.

Com hem pogut reflexionar al llarg d’aquesta sèrie de tres posts, hi ha multitud de variables que expliquen perquè cada experiència al voltant de les drogues és totalment diferent. I és que qualsevol canvi en una d’elles, farà que les experiències i els riscos que s’assumeixen siguin unes o uns altres. Per tant, hi ha una sèrie d’elements, que hem pogut explicar breument, que si es planifica el consum i es té en consideració, serà més difícil que es tingui una mala experiència: substància, persona i context.

Cartell de “drugs”

I és que ens podem trobar una situació ben curiosa: que dues persones consumeixin exactament la mateixa substància, de la mateixa manera, en la mateixa quantitat i al mateix ritme, i que l’experiència que visquin sigui totalment diferent. I per què pot passar això? Doncs perquè la substància i la forma de consumir-la no ho és tot quan parlem de drogues ni dels efectes que tindrà. Així cal tenir molt en compte algunes particularitats que tenen a veure amb cada persona.

Alguns d’aquests condicionants o característiques individuals que entren en joc quan parlem de persona en el consum de drogues són l’edat, el sexe, afeccions de la salut, pes i alçada, tolerància, experiències prèvies, estat emocional…

• Edat: es tracta d’una de les més rellevants i sovint en la que menys ens agrada aturar-nos a pensar. Si pensem en l’edat com un fet biològic (la maduresa personal i les experiències viscudes poden ser importants, però aquí centrem-nos senzillament en el desenvolupament del cos) podrem adonar-nos que el nostre cos es desenvolupa progressivament amb el pas dels anys i així ho fan tots els òrgans que el componen (per posar un exemple); per tant, a menys edat, menys desenvolupats estan els nostres òrgans -com el cervell, els ronyons o el fetge (tots ells amb un paper importantíssim en el consum de drogues)-. A menys edat doncs, menys preparat està el nostre organisme per a rebre l’impacte de les substàncies de manera que poden variar els efectes i especialment els riscos.

• Pes, alçada, composició corporal: La massa corporal d’una persona també és un element a tenir en compte, i és que de forma general, a més pes, més quantitat es necessita per experimentar els mateixos efectes que una persona de menys pes. Però també dependrà de la massa muscular, del greix corporal, etc.

Il·lustració que representa la diversitat de les persones

• Sexe: Algunes substàncies poden afectar de manera diferent segons alguns elements biològics que s’associen al sexe (que no pas al gènere!) de les persones. Per exemple, alguns estudis semblen indicar que els cossos que la biologia assigna com a dona tenen habitualment més greix corporal o hormonalment metabolitzen algunes substàncies de forma més lenta. Però hem de tenir clar que és gairebé més important l’impacte que té com reacciona la societat a aquests consums segons qui els faci, com ja vam parlar en aquesta publicació.

• Personalitat: Depenent de la personalitat l’experiència pot ser una o una altra, ja que es poden potenciar alguns dels efectes que provoqui una substància específica. Per exemple, si es té una personalitat impulsiva i es consumeix una substància estimulant, l’experiència serà diferent a si no es té una personalitat impulsiva o si es consumeix una substància depressora.

• Afeccions de la salut o malalties: Algunes condicions de salut, poden provocar que els efectes d’algunes drogues variïn entre les persones; tant les més transitòries (com un virus o una infecció) com les de més llarga durada (alguna afectació cardíaca, neuronal -o del cervell-, dels ronyons, etc. poden arribar a ser molt rellevants), tant físiques com les emocionals o mentals. I si tenim en compte l’impacte en tant que riscos, aquests poden augmentar. Un punt i a part són a més les interaccions amb els diferents tipus de medicacions que es puguin estar prenent.

• Estat emocional: En general, consumir drogues quan es passa per un mal moment emocional, no és gaire bona idea. Les emocions, tant positives com negatives, poden veure’s distorsionades i potenciades. I això pot jugar una mala passada. Per tant, l’estat emocional del moment i la salut emocional de la temporada en què estem, és una cosa importantíssima a tenir en compte.

• Tolerància: Entre dues persones que han desenvolupat una tolerància diferent, el nivell d’aquesta que es tingui amb certa substància pot fer que la durada i la potència dels efectes siguin molt diferents. Cal estar alerta, perquè tenir una major tolerància pot derivar en un major consum (ja que es necessita consumir més per a tenir els mateixos efectes), i per tant en majors riscos!

• Experiències prèvies: Si algú ja ha experimentat amb els consums i, per tant, té una expectativa més o menys propera sobre que sent quan consumeix una substància determinada, té més elements per enfrontar el consum. Així la manera com afrontarà de nou l’experiència serà diferent d’una persona que mai ho ha fet i s’enfronta a la incertesa, el nerviosisme o potser fins i tot l’angoixa.

Cartell lluminós amb les lletres “drugs”

En conclusió, més enllà de la informació que puguis tenir sobre una substància, també és molt important que et coneguis a tu com a persona. Allò que ens poden explicar d’altres sobre el que han viscut o com els hi ha afectat les substàncies, pot servir-nos per a fer-nos una primera idea, però mai són garantia de que tindran els mateixos efectes en un mateix o una mateixa.

Com dèiem a més, és important conèixer tots aquests elements perquè les drogues no només afecten diferent a dues persones, sinó que una mateixa persona en dos moments diferents de la seva vida -o en dos dies diferents- tampoc estarà igual; inclús petits canvis en algunes de les variables que hem comentat poden tenir molt d’impacte en l’experiència. Val la pena tenir-ho en compte!

Sèries i pel·lícules

Si ho hem de respondre segons el que diuen les sèries o les pel·lícules sobre l’alcohol potser veiem la típica imatge d’un home, protagonista de la nostra sèrie preferida, bevent un whisky abans d’anar a dormir; o un grup de noies bevent una copa de vi mentre parlen de “les seves coses”; o un grup només de nois bevent una cervesa mentre miren el partit, ja sigui a l’estadi o per la tele; o una noia que decideix beure aquell combinat perquè vol “ofegar les penes”; o un noi jove fent-se un “xupito” de vodka mentre conté la ira.

Imatge clàssica d’un home “d’èxit” bevent un got de whisky

Publicitat

I la publicitat no s’allunya d’aquests estereotips. Per una banda podem veure noies bevent un vermut mentre recorden un amor fugaç; ginebres roses amb una estètica de l’embalatge molt “femenina”; una noia gaudint d’una elegant copa de vi; una dona elegant que és convidada per un home a fer una copa… I, per contra, anuncis espectaculars de ginebra associats a l’elegància masculina; homes enmig de la selva a la recerca dels sabors més profunds de la beguda; dos homes caminant entre boires units en la complicitat d’un bon whisky.

Els estereotips

Evidentment, hi ha qui té el prejudici que el paladar dels nois “aguanta” millor els sabors forts, mentre que el de les noies “prefereix” begudes de gust més suau. Però per què diem que són prejudicis? És cert que l’alcohol no afecta a totes les persones per igual (com la resta de substàncies, depèn també de la persona i el context). Ara bé el que sí que canvia molt és la mirada social amb relació a la beguda segons si qui beu és un home/noi o una dona/noia.

Beure alcohol i transgredir certes normes socials és quelcom que s’ha associat tradicionalment (i permès) molt més a la masculinitat. Quan una noia beu alcohol i transgredeix amb el comportament que s’espera d’ella, trenca amb més estereotips que els nois i se la jutja més.

Aquests estereotips tenen a veure per exemple amb relacionar la masculinitat la fortalesa, la ira, l’obligació d’aguantar més, el risc… Mentre que d’elles s’espera: la debilitat, tenir cura dels altres, evitar el conflicte, preveure millor els riscos… Evidentment, això no és així amb totes les persones, parlem de mandats de gènere que a vegades s’interioritzen fins i tot sense ser-ne gaire conscients.

Però n’és un exemple quan es relacionen els alcohols de més graduació amb els nois i aquelles begudes de menys graduació o gust més dolç amb les noies; com si el gènere marqués la sensibilitat del nostre paladar!

Fotografia de diferents gots amb begudes de diferents graduacions.

Igual que no tothom pensa així, la publicitat, les sèries i les pel·lícules també s’estan adaptant als canvis socials, però encara veiem moltes imatges que reforcen aquests prejudicis, els quals no només reforcen les diferències entre gèneres sinó que perpetuen la discriminació i amb aquesta, l’estigmatització.

Però i nosaltres? Reproduïm també aquestes idees sense posar-hi atenció o ens ho treballem per trencar amb tots aquests estereotips?

Hi ha un model teòric, conegut pel nom del seu desenvolupador, que ens ajuda a poder definir millor aquests tres factors que cal tenir en compte per analitzar com afectarà a una persona el consum de drogues: el Triangle de Zinberg, també conegut com el triangle de les drogues. Cadascun d’aquests elements no és res més que una categoria àmplia que contempla diferents variables a valorar alhora de comprendre les diferències que es donen en el consum.

El Triangle de Zinberg, doncs, és una manera de poder explicar per què cada experiència al voltant del consum és diferent i, per tant, ens pot ser útil predir alguns dels efectes i reduir els riscos i les conseqüències d’aquest.

Com ja hem dit a l’inici, la substància és un dels elements que cal tenir en consideració, i segurament al que més atenció hi posa la majoria de gent. Algunes de les variables que tenen a veure amb la substància, i que ens són útils en aquesta anàlisi, són la tipologia, la barreja, la manera que es consumeix, la quantitat, el ritme…

• Substància: N’hi ha moltes, però bàsicament les dividim en tres famílies segons els efectes que provoquen: depressores, estimulants i al·lucinògenes. Per tant, no serà el mateix consumir psicofàrmacs, MDMA o bolets.
• Tipologia: En alguns casos, hi ha substàncies que poden tenir diferents característiques amb implicacions diferents. Per exemple, en el cas de l’alcohol, aquest pot ser fermentat (cervesa, vi, sidra, cava…) o destil·lat (rom, ginebra, vodka, whisky…), i la seva concentració d’alcohol és diferent, i per tant, és un element que cal tenir en consideració.
• Barreja: Si es barregen diferents substàncies, els efectes que provoquen es veuran alterats i, per tant, seran diferents. En conseqüència, es té un risc més elevat de tenir una mala experiència o una experiència diferent de la que s’esperava que si no es barregen substàncies.
• Forma de consum: En alguns casos, pot canviar molt l’experiència, ja que diferents formes de consum pot fer que els efectes siguin més potents o s’allarguin més en el temps. Per exemple, no serà el mateix consumir cànnabis fumant-se un porro, que menjant-se un pa de pessic que porta marihuana com a ingredient.
• Quantitat: La dosi que es decideix consumir farà que els efectes siguin més o menys potents, tindran més o menys durada, s’assumiran majors riscos… i no sempre s’experimentarà més plaer.
• Ritme: Normalment, concentrar els consums en poc temps, equival a efectes més potents, per tant qualsevol canvi en aquest factor també és determinant.

Tenint tota aquesta informació, podem entendre, o almenys en part, perquè a vegades una mateixa substància en dos dies diferents podria afectar de manera diferent. I és que qualsevol canvi en una d’aquestes variables que tenen a veure amb la substància pot afectar totalment l’experiència que viurem.

Així en general, una bona pensada és informar-se bé de quins efectes produeix cada substància, quines interaccions es poden donar quan es barreja amb altres substàncies, quines conseqüències hi ha en diferents maneres de consumir-la, començar amb dosis petites per experimentar i respectar el ritme de cadascú, sense deixar-nos influenciar per altres, per jocs o per la dinàmica de l’espai.

Però no tot és la substància, encara ens queden els altres dos factors a tenir en compte, que poden fer que en dos dies diferents, i consumint exactament la mateixa substància, de la mateixa manera, en la mateixa quantitat i al mateix ritme l’experiència sigui molt diferent. En properes publicacions parlarem de la persona, i del context.