El rang de comestibles és molt ampli, i van des de galetes i pastissos (que són algunes de les formes més conegudes), passant per infusions i begudes, a dolços i llaminadures. En les darreres hi podem trobar caramels, xocolatines, crispetes, piruletes, gominoles, etc. És sobre aquest darrer grup que volem parlar de forma detinguda, ja que tenen algunes característiques específiques que són importants d’analitzar.

Què les caracteritza?

En els darrers 5-10 anys, i sobretot lligat a la legalització del cànnabis al Canadà i algunes parts dels Estats Units, han aparegut més productes en els mercats legals, i sembla que aquest tipus de comestibles comercials han guanyat visibilitat i també certa popularitat.

Entre les “avantatges” que es destaquen és que són formes més discretes i “divertides” de consumir cànnabis. D’una banda, és una forma “fàcil” i dissimulada de prendre THC, sobretot en llocs públics; d’altra banda, cada cop més hi ha persones a qui no els agrada fumar, així que és una forma alternativa de consumir-ho. I com a extra, es tracta de productes que poden tenir, en si mateixos, bon gust.

Es tracta també d’una forma de consumir THC on la durada dels efectes així com el “control” de la gradualitat de la seva aparició, poden ser majors. En els casos que els productes estan clarament etiquetats (sovint aquells que provenen de mercats legals), hi ha indicada la quantitat de cannabinoides que conté cada porció, perquè qui el consumeix tingui més elements per regular l’experiència.

Cabdells de marihuana i llaminadures amb THC com a exemples de diferents formats de consum de cànnabis

Com funcionen?

Quan es pren una substància menjant-la, aquesta funciona d’una forma específica. És a dir, no té gaire a veure fumar cànnabis amb menjar-lo. Quan s’ingereix un comestible, el sistema digestiu l’ha de descompondre, així que els cannabinoides entraran al torrent sanguini a través d’aquest procés digestiu. En aquest format, la manera en la qual el cos metabolitza el THC és diferent de quan ho fa a través dels pulmons i el resultat principal és que els efectes poden ser molt més potents.

Això també vol dir que el temps que triguin a aparèixer els efectes pot variar molt: des del tipus de comestible i la potència de la dosi, a com és el metabolisme de la persona, si hi ha menjar a l’estómac, com s’està de salut, etc.

Tenen riscos específics?

Hi ha riscos que comparteixen amb la resta de comestibles de cànnabis (a més dels que tenen a veure amb el consum de cànnabis en si mateix) i és que la dosi, la potència, etc. del cànnabis o el THC utilitzat és impossible de saber sense fer servir equipament especialitzat, i que a més pot canviar moltíssim entre productes similars o el mateix producte en diferents remeses.

Si bé hi ha, com hem comentat, alguns productes etiquetats que provenen de laboratoris professionalitzats o que procuren proporcionar garanties per a la persona que consumeix, n’hi ha d’altres que provenen de laboratoris que no proporcionen cap informació (o bé la que proporcionen no és fiable) i a més no tenen cap mena de garantia sanitària.

D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que hi ha llaminadures impregnades amb altres cannabinoides, particularment cannabinoides semisintètics, i que aquests es poden comportar de formes diferents i tenen també els seus propis riscos. D’aquests en parlarem en un altre article més endavant.

Pel que fa als riscos específics de les llaminadures de THC, aquests tenen a veure sobretot amb el seu format i presentació, que tenen diferents implicacions:

• Ens poden fer sensació de seguretat. Quan venen envasades de forma professional i imitant les grans marques comercials, correm el risc de confiar-nos molt, ja que associem els productes alimentaris amb productes regulats, supervisats i segurs. Ens pot fer la sensació que tot estarà elaborat de forma controlada, i no té per què ser així.
• Correm el risc de sobre-dosificar-nos. Els comestibles en si mateixos tenen riscos de sobredosificació perquè triguen molt a fer efecte, i les persones tendeixen a menjar més pensant que no “els hi ha pujat”. Però les llaminadures, donat el seu sabor i la forma en què es consumeixen habitualment, poden portar que en prenguem més perquè estan bones, perquè som golafres o perquè ens despistem.
• Semblen inofensius. Els caramels, les gominoles… els associem a consums divertits, recreatius, inofensius, a coses aptes per a criatures… Pot fer la sensació que és una manera més “lleugera”, senzilla o menys compromesa que, per exemple, fumar-se un porro.
• Es poden prendre sense saber què n’estàs prenent. És a dir, seria possible confondre una bossa d’aquestes llaminadures amb unes de corrent, o oferir un d’aquests productes a algú que no s’adoni del que contenen.

I a més, tenen un màrqueting específic i una imatge que fomenta tots aquests riscos. Bosses de colors cridaners, amb dibuixos de semblant infantil, promocions que parlem de com n’és de fàcil i deliciós, etc.

Llaminadures amb Delta-8 THC i CBD amb indicació de mil·ligrams per peça

Es poden reduir els riscos?

• Començar amb poca quantitat i anar a poc a poc. Com dèiem, els comestibles triguen molt a fer efecte, i quan ho fan, aquests poden ser més intensos i durar més que si s’ha fumat o vapejat. Millor començar amb una dosi petita i esperar almenys 1–2 hores abans de prendre’n més.
• Hidratar-se sempre és una bona idea.
• Millor amb la panxa plena i no prendre’ls com si fossin “menjar”. Prendre’n amb l’estómac buit no és una bona idea. Haver menjat abans pot fer que els efectes apareguin de manera més gradual i reduir molèsties.

A més, tenir a mà menjar “normal” per si apareix la gana és una bona idea, per evitar consumir-ne més sense adonar-se’n.

• No barrejar amb alcohol ni amb altres substàncies. La combinació amb l’alcohol pot augmentar el mareig, les nàusees o l’angoixa. I amb altres substàncies, poden donar-se interaccions de risc més alt. Especialment les primeres vegades, millor no barrejar.
• No fer activitats que comportin més riscos. Per exemple conduir; encara que et trobis bé, el temps de reacció i la concentració poden estar alterats durant hores.
• Cura amb com es guarden! Conserver l’etiqueta i tenir-ho clarament identificat és important, i sobretot mantenir-lo fora de l’abast d’altres persones o mascotes.

La millor recomanació per a no tenir problemes pel que fa a aquestes llaminadures sempre serà no prendre’n. Però, sigui com sigui, tingues en compte tota aquesta informació per a prendre les teves decisions.

Una bona idea

No  tots els consums són iguals però, com sabem, els porros poden interferir en el nostre dia a dia.  És molt possible que aquesta interferència vagi augmentant gairebé sense que ens n’adonem, o sense que ens sembli un problema. Fins que de cop, ho és.

Com també sabem és una dinàmica habitual. La tolerància al cànnabis, fa que cada cop necessitem més quantitat per a tenir les mateixes sensacions que teníem al “principi”. Així, s’augmenta progressivament el consum per a mantenir aquest punt, fins que el consum ha augmentat molt i s’ha convertit en un hàbit. Això pot portar a una persona a tenir la sensació d’estar “tot el dia fumada” i a no notar cap especial satisfacció en el consum puntual.

Si fumar ens fa deixar de fer altres coses que voldríem, no estar al 100% en situacions en les que ens agradaria ser-hi o ja ens costa imaginar un dia sense fumar… (o una festa, o el cap de setmana, o una conversa delicada, o una situació estressant). Si ens passen coses similars que ens fan sentir malament, fantàstic que ens plantegem reduir-ne consum!

Algunes propostes per reduir el consum de porros

Sigui com sigui, aquí van algunes propostes per a reduir el consum de porros. Evidentment no són totes les que es poden provar, ni a tothom li funcionaran igual, però per algun lloc hem de començar!

El “meu” consum

• Retarda al màxim el primer porro del dia. Sigui l’habitual al matí o a la tarda, quan més tard, millor.
• Posa menys quantitat (de marihuana, de haixix) als porros. Però no te’n fumis dos per compensar!
• Fuma més a poc a poc. Està be recordar que un porro no és una cigarreta; es pot apagar, puc prendre’m el meu temps… Quina pressa hi ha?
• O prova varietats menys potents. Podem alternar varietats de cànnabis i reservar allò més fort només per moments puntuals, o passar-nos a una varietat més suau.

Les meves pràctiques

• Posa’t una mica més difícil el fumar. Guarda de forma separada el tabac, els filtres, la marihuana o el haixix… Que fer-se un porro sigui una tasca conscient i no automàtica.
• Canvia les rutines associades als porros. Si t’has acostumat a fumar-te un porro quan acabes una tasca o abans de fer alguna cosa, trenca aquesta rutina. Pots fer alguna altra activitat o pràctica que la substitueixi.
• Desa o desfés-te de parafernàlia que et faci pensar en fumar o inclús fumar més. Pipes, papers divertits, estris per premsar, grinders… Tot el que et faci més fàcil liar o més interessant, fora de la vista.

Si vaig a algun lloc

• No te n’emportis massa, o de més “per si de cas” o, directament, no te n’emportis. Recorda que, a més, portar qualsevol substància al carrer pot acabar en una multa!
• No fumis dels demés si no és el que vols. Saber quina quantitat de cànnabis porta, la seva potència… és més difícil. A més, si t’has marcat un màxim de consum propi i ja l’has complert, fumar del d’altra gent és trampa.
• Procura no anar a llocs on et costarà no fumar. O allò de dir que vaig a visitar a algú quan realment vaig a visitar els seus porros…

Amb la meva gent

• Explica que vols fumar menys per a que et donin un cop de mà. Tenir algú amb qui xerrar el que et va passant o que vagi “xequejant” com estàs, és fantàstic.
• Amb les amistats que fumen: de gent respectuosa i poc respectuosa n’hi ha a tot arreu, valora de quin tipus són les teves amistats i si són de no respectar, redueix el temps que hi passes (queda-hi més tard, o reserva’t aquesta estona per fumar i no fumis la resta del dia…), si és que decideixes seguir passant-hi temps.
• Amb les amistats que no fumen: és important també que respectin tot el que fas, i que et donin suport. Pots aprofitar per a passar-hi més estona i fer coses que potser havies deixat de fer?

No et despistis

• No substitueixis el fumar cànnabis per fumar cigarretes. Si no anem amb cura i canviem porros per cigarretes, potser és que estem enganxades al tabac i al final ens tocarà deixar una altra cosa!
• Cuida’t. És possible que experimentis diferents sensacions o emocions en el procés, com ansietat o irritabilitat o una mica de dificultats per dormir. No et desanimis, busca mecanismes per cuidar-te com fer d’altres activitats o escriure un diari o fer temps extra per aficions que et motivin.

Segurament has sentit respostes prou diferents a aquestes preguntes, i inclús algunes contradictòries entre elles. Hi ha qui diu que no es pot tenir cap planta, qui diu que es poden tenir tantes com en vulguis, qui diu que se’n poden tenir dues o inclús qui diu que es pot tenir un nombre determinat de plantes per cada persona adulta que viu a la casa… Parlant de jardineria, podarem una mica tots aquests mites, llegendes urbanes i informacions basades en rumors, i intentarem quedar-nos amb aquelles respostes de les quals tenim alguna certesa.

Què diu la llei?

D’entrada, tot i que possiblement no cal aclarir-ho, hem de tenir en compte que el cànnabis és una droga il·legal a l’estat espanyol. Però tot i ser una substància il·legal, el seu consum està despenalitzat. Anem pas a pas:

Que sigui una substància despenalitzada vol dir que el consum o la possessió d’aquesta substància, per si mateixa, no és constitutiva de delicte (i, per tant, està lliure de sanció penal; o sigui, que no es castiga ni amb multes ni penes de presó), sempre que aquesta substància no es destini al tràfic (i això sí que és un altre nivell!). D’altra banda, el que si es penalitza és que se’n tingui possessió en “llocs, vies, establiments públics o transports col·lectius”. En aquests casos, serà constitutiu d’una infracció administrativa. Si vols saber quines sancions es poden aplicar, ho pots consultar aquí.

Així doncs, i anant directament a la font legal, segons la llei 04/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com la llei mordassa, “el consum o la tinença il·lícita de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques (i, per tant, del cànnabis sigui marihuana, haixix o altres derivats), encara que no estiguin destinades al tràfic, a llocs, vies, establiments públics o transports col·lectius, així com l’abandonament dels instruments o altres efectes emprats per això als citats llocs” és una infracció administrativa greu.

És a dir, resumint tot l’anterior, per tenir o consumir marihuana a l’espai públic en general, t’exposes a ser sancionada de manera administrativa (per exemple, una multa o una mesura alternativa a aquesta -que pot variar depenent del lloc on visquem-).

Per tant, un cop ja tenim aclarida aquesta part segueixen altres preguntes com: tenir plantes és igual a tenir “possessió de drogues”? Tenir cànnabis a casa és legal?

Cannabis Training University, Flowering Cannabis Plants, CC BY-SA 3.0

Sobre el cultiu de plantes, què diu la llei?

Doncs la mateixa llei 04/2015 diu que “la plantació i cultiu en espais visibles al públic també serà una infracció greu, quan no sigui constitutiu d’infracció penal”. Per tant, la primera conclusió que es podria extreure és que no es poden tenir plantes a casa en un espai que sigui visible (com el balcó, el pati, en una habitació on es vegi a través de la finestra al carrer, o a la comunitat de veïnes, etc.). Però, també és cert que la llei no especifica què passa si la plantació i el cultiu es realitza en espais no visibles al públic.

Per tant, tot i que no hi hagi cap text legal que ho reculli de manera explícita, es pot plantar cànnabis a condició que es compleixin alguns “requisits” o s’evitin les situacions que la llei sí que recull com a sancionables:

– No es pot destinar al tràfic. I alguns elements que poden afegir sospites sobre aquest tema són: tenir balances de precisió, diners en efectiu sense justificar, llistats de noms de persones amb quantitats o diners anotats, la presència de persones relacionades amb el consum…

– No pot ser visible, o sigui que res de tenir-les a balcons, patis, terrasses, finestrals…

Plantlady223, Two hydroponic cannabis plants, CC BY-SA 4.0

I sobre l’autoconsum, què diu la llei?

Hi ha molta gent que fa servir el concepte d’autoconsum, o consum propi, per a descriure el que fa i distingir els seus consums o “possessió” d’aquells que estan destinats a vendre’n o traficar-ne.

Però es tracta d’un concepte que la llei no recull, ni el defineix, i per tant tampoc es determinen quines són les quantitats o pràctiques que es poden entendre com a autoconsum. De manera que sempre quedarà a interpretació de la policia i els jutges i jutgesses (en el cas que arribi a judici).

Tot i això, a tall orientatiu, es pot consultar com a referència què diu el quadre de dosis mínimes psicoactives de les principals substàncies tòxiques, objecte de tràfic de drogues, de l’Institut Nacional de Toxicologia. Segons aquesta font, s’estableix que el “consum diari màxim” de cànnabis és de 15-20 g per persona pel que fa a la marihuana, i 5 g pel que fa a haixix.

Amb aquesta inseguretat jurídica i la diversitat d’interpretacions i possibilitats que aquesta provoca, és possible que algú amb una planta hagi acabat amb multes o a judici i algú altre amb cinc plantes doncs no. Així, molts dels rumors que sentim es basen en aquesta “rumorologia” i històries vàries que han passat de boca a orella per moltes persones, possiblement distorsionant-se o perdent aquests matisos que són tan importants de conèixer.

En resum, tot i que no hi ha cobertura legal explícita i reconeguda, i només sota alguns paràmetres molt específics, hi ha casos en els quals tenir plantes de cànnabis a casa pot no ser delicte o infracció administrativa. Ara bé, com que no existeix seguretat jurídica i està subjecte sovint a interpretacions que poden ser arbitràries, no s’està exempt o exempta de risc. Com la llei no és clara, el que passa en tenir plantes a casa, tampoc.

Plantlady223, Untrained cannabis plant in the vegetative stage, CC BY-SA 4.0

A vegades, ens trobem amb persones que en contextos en què es consumeixen substàncies (alcohol, porros o altres drogues) especialment en espais de festa, però també en altres moments, convida a la resta a fer el mateix. Pot ser que ho faci per compartir el plaer, diversió que pot estar experimentant, o per qualsevol altre motiu.

En aquest moment, cadascú té la possibilitat d’acceptar l’oferta, o de dir que no. I igual que hi ha gent a qui no li costa dir que no, i gent a qui li costa trobar la manera de rebutjar l’oferiment (i que ja en vam parlar fa un temps en aquest article); hi ha gent que accepta amb molta facilitat una resposta negativa, i hi ha qui s’hi resisteix.

Dir que no en algunes situacions pot ser difícil. Però acceptar un no per resposta mai hauria de ser-ho.

Resistència a un no com a resposta

Exacte, hi ha gent que quan pregunta “En vols una mica?” i algú li contesta que “No” no sap acceptar-ho. I sovint el que fan es continuar insistint amb preguntes o frases com: “Segur?”, “Per un cop que ho facis no passa res!”, “Ei! Que jo et convido eh!”, “Per què no? Si l’altre dia vas dir que sí”…

Tot aquest enfilall de preguntes i frases com a resposta per haver rebut un rebuig a la seva oferta sovint les diuen amb sorpresa, insistència i fins i tot indignació. I és que hi ha qui no sap acceptar un no com a resposta. I, per tant, intentarà de totes les maneres que pugui imaginar provocar un canvi en la resposta, provocant que aquest “no” es converteixi en un “sí”, en un “entesos va, un cop i prou” o un “sí, però calla ja!”.

I si em passa a mi?

Doncs si et veus reconegut o reconeguda com una persona que no sap acceptar un no com a resposta, segurament et deus preguntar què pots fer per canviar-ho.

El primer pas ja el tens fet, reconèixer-ho i voler canviar. Els següents passos? Doncs hauràs de reflexionar en quins moments et passa: només quan ofereixes substàncies a la gent del teu voltant, o et passa en altres situacions també? Et passa sempre, o només quan has consumit? Hi ha dies que sí i dies que no? Si és així, hi ha elements en comú que puguin explicar per què et costa acceptar un no per resposta?

I si li passa a algú que conec?

També pot ser que no et reconeguis a tu, però sí que reconeguis algú del teu entorn: una col·lega del grup, la teva parella o un conegut.

En aquest cas, potser també hi pots fer alguna cosa, si et ve de gust. Si és una persona molt propera segurament és una bona pensada trobar un moment de calma, lluny dels efectes del consum de qualsevol substància, per parlar sobre la incomoditat que ens pot provocar la insistència davant d’un no, fer evident (com ja hem comentat al principi de l’article) que el consum de substàncies ha de ser una decisió individual.

I no només parlem de substàncies!

Evidentment, no només parlem de no saber acceptar un no com a resposta quan parlem de substàncies! En qualsevol cas, en qualsevol situació i en qualsevol moment un no és un no, de fet anem més enllà, només un sí, és sí.

Ben sovint durant aquestes nits especials se celebren multitud de festes. Hi ha ajuntaments que organitzen festes populars, entitats que ja és tradició que facin una gran festa oberta a la població, milers de discoteques i sales de festa venen entrades des de setmanes abans… I davant d’aquesta súper oferta sembla que sigui gairebé obligatori sortir, especialment quan ets jove.

És normal que aquestes festes en dates tan assenyalades siguin multitudinàries, i aquest fet, pot provocar que hi hagi gent que es pugui sentir angoixada per diferents motius: sensació de tenir poc espai per moure’s o respirar, sentir que no es pot sortir o que costa sortir d’un espai, sentir-se jutjada per la resta de gent, tenir massa calor a causa de la concentració de persones en espais tancats…

Per tant, tot i que ningú desitja que li passin aquestes situacions quan surt de festa, sigui una nit especial o una nit qualsevol, és possible que un dia o un altre, a nosaltres o algun amic o amiga li pugui passar. Així, que des de La Clara ens proposem reflexionar una mica sobre què fer en aquestes situacions o com intentar evitar-les.

Podem fer alguna cosa per evitar aquestes situacions d’angoixa?

Tot i que és difícil esbrinar per què passen aquestes situacions, sí que hi ha algunes coses que podem intentar fer per procurar evitar que es donin.

Una de les coses que podem fer és sortir per llocs que ja coneguem, així ens evitem sorpreses desagradables amb espais amb temperatures inadequades, espais dels quals no coneixem les dimensions i no controlem entrades i sortides…

Si el consum d’alguna substància creiem que ens pot facilitar la sensació d’angoixa, el millor que podem fer és no consumir-la. O una bona opció també pot ser reduir-ne el consum.

Encara que no acudim a un espai tancat, i per tant quedem a algun carrer, plaça o parc, procurar evitar grans aglomeracions encara que sigui en espais oberts, podem viure d’una manera igual de desagradable la sensació d’estar tancats o sense espai.

Tot i que la festa no sigui a un espai tancat, una gran aglomeració de gent, també ens pot produir sensació d’angoixa.

Què podem fer si algú s’angoixa?

I encara que fem tot el possible per evitar aquestes situacions, pot ser que igualment passin, per tant, també està bé tenir al cap possibles maneres d’afrontar-les:

D’entrada, una bona pensada és comentar-ho amb altres persones del grup, i procurar anar a un espai tranquil, en què no ens sentim rodejades i on corri aire.

Ens pot anar molt bé fer algunes respiracions, això ens tranquil·litzarà i ens pot ajudar a recuperar la sensació que tenim el control.

Sortir de l’aglomeració a fer algunes respiracions pot ajudar a tenir la sensació de tenir el control

Quan en el consum de drogues parlem del context, ens referim bàsicament a la resposta a tres preguntes: on? és a dir a l’espai on es consumeix, amb qui? per tant la companyia que es té al voltant, i quan? en quin moment del dia es prenen drogues.

• Companyia: Per companyia entenem que parlem de tota aquella gent qui hi ha al nostre voltant, amb qui ens trobem al moment de consumir i mentre durin els afectes.
  • No és el mateix el context en el que estàs amb les teves col·legues que amb unes persones desconegudes, o unes que sí que són conegudes però amb qui no confies gaire. Perquè és evident que si t’ho passes bé, segur que pots connectar més o menys amb tothom i t’és igual si són molt col·legues o no; però si vius una mala experiència, sempre valoraràs més estar amb persones que et coneixen bé i en qui confies plenament, que estar rodejada de persones que no saps ben bé qui són.
  • Depèn de amb qui et trobis, podria passar que triïs no consumir drogues i que la companyia t’insisteixi molt per a que tu també consumeixis, amb frases d’aquelles típiques: és un cop a la vida, a la vida s’ha de provar de tot, jo et convido…

• Ambient: L’experiència que pot tenir una persona pot ser molt diferent segons la situació, l’entorn, l’espai, l’atmòsfera en la que s’està.
  • No és el mateix un context festiu que un dia d’apalanque a casa. Els ambients festius solen ser molt estimulants pels sentits (música alta, llums, molta gent…) i pot afectar l’experiència un cop s’ha consumit, o fins i tot portar a consumir més.
  • O si l’entorn és un ambient de confiança, o un espai que ens és totalment desconegut. Conèixer quins recursos tenim a prop, al nostre context, pot ser fonamental si tenim un mal viatge.
  • O la temperatura que hi ha a l’espai. Hi ha algunes drogues que augmenten la temperatura corporal (com l’MDMA), o la baixen (com l’alcohol), i per tant els riscos que existeixen poden variar. Si fa molta calor i consumeixes MDMA, es més fàcil patir un cop de calor, i si fa molt fred (saps aquells bars de gel?) i consumeixes alcohol i no t’abrigues prou, acabaràs tenint més fred, podent patir una hipotèrmia.

Grups de joves en un context de botellot

• Moment del dia: Per moment del dia ens referim a quan es fa el consum, entès com l’hora en el que es fa i que es farà mentre durin els efectes, i aquest context també és rellevant.
  • No és el mateix fer-ho una nit del cap de setmana, que un matí abans d’entrar a classe o a la feina. Consumir qualsevol droga abans d’entrar a classe un dia per fer-se les rises tots i totes sabem que no és una bona pensada.
  • Hi ha qui potser consumeix per aguantar més a la feina, o per rendir més i ser “més productiu”. Però haver de recórrer a les drogues potser no és la millor idea, i depèn de en quins entorns de feina suposen un risc físic. Consumir drogues pot augmentar el risc de tenir un accident.

En resum, tot i que sovint quan es parla de drogues, tant entre col·legues com les expertes (bé sigui a les xerrades que ens han fet d’adolescents a l’institut o quan parlen als mitjans de comunicació) tothom es centra molt en la substància, i a vegades potser pensem en la variable persona, però poques vegades es parla del context. I com acabem de veure també és molt important parlar de l’on, quan i amb qui es consumeixen drogues perquè no només poden modificar l’experiència, sinó que també poden suposar assumir majors riscos o garantir-se un entorn més segur.

Com hem pogut reflexionar al llarg d’aquesta sèrie de tres posts, hi ha multitud de variables que expliquen perquè cada experiència al voltant de les drogues és totalment diferent. I és que qualsevol canvi en una d’elles, farà que les experiències i els riscos que s’assumeixen siguin unes o uns altres. Per tant, hi ha una sèrie d’elements, que hem pogut explicar breument, que si es planifica el consum i es té en consideració, serà més difícil que es tingui una mala experiència: substància, persona i context.

Cartell de “drugs”

I és que ens podem trobar una situació ben curiosa: que dues persones consumeixin exactament la mateixa substància, de la mateixa manera, en la mateixa quantitat i al mateix ritme, i que l’experiència que visquin sigui totalment diferent. I per què pot passar això? Doncs perquè la substància i la forma de consumir-la no ho és tot quan parlem de drogues ni dels efectes que tindrà. Així cal tenir molt en compte algunes particularitats que tenen a veure amb cada persona.

Alguns d’aquests condicionants o característiques individuals que entren en joc quan parlem de persona en el consum de drogues són l’edat, el sexe, afeccions de la salut, pes i alçada, tolerància, experiències prèvies, estat emocional…

• Edat: es tracta d’una de les més rellevants i sovint en la que menys ens agrada aturar-nos a pensar. Si pensem en l’edat com un fet biològic (la maduresa personal i les experiències viscudes poden ser importants, però aquí centrem-nos senzillament en el desenvolupament del cos) podrem adonar-nos que el nostre cos es desenvolupa progressivament amb el pas dels anys i així ho fan tots els òrgans que el componen (per posar un exemple); per tant, a menys edat, menys desenvolupats estan els nostres òrgans -com el cervell, els ronyons o el fetge (tots ells amb un paper importantíssim en el consum de drogues)-. A menys edat doncs, menys preparat està el nostre organisme per a rebre l’impacte de les substàncies de manera que poden variar els efectes i especialment els riscos.

• Pes, alçada, composició corporal: La massa corporal d’una persona també és un element a tenir en compte, i és que de forma general, a més pes, més quantitat es necessita per experimentar els mateixos efectes que una persona de menys pes. Però també dependrà de la massa muscular, del greix corporal, etc.

Il·lustració que representa la diversitat de les persones

• Sexe: Algunes substàncies poden afectar de manera diferent segons alguns elements biològics que s’associen al sexe (que no pas al gènere!) de les persones. Per exemple, alguns estudis semblen indicar que els cossos que la biologia assigna com a dona tenen habitualment més greix corporal o hormonalment metabolitzen algunes substàncies de forma més lenta. Però hem de tenir clar que és gairebé més important l’impacte que té com reacciona la societat a aquests consums segons qui els faci, com ja vam parlar en aquesta publicació.

• Personalitat: Depenent de la personalitat l’experiència pot ser una o una altra, ja que es poden potenciar alguns dels efectes que provoqui una substància específica. Per exemple, si es té una personalitat impulsiva i es consumeix una substància estimulant, l’experiència serà diferent a si no es té una personalitat impulsiva o si es consumeix una substància depressora.

• Afeccions de la salut o malalties: Algunes condicions de salut, poden provocar que els efectes d’algunes drogues variïn entre les persones; tant les més transitòries (com un virus o una infecció) com les de més llarga durada (alguna afectació cardíaca, neuronal -o del cervell-, dels ronyons, etc. poden arribar a ser molt rellevants), tant físiques com les emocionals o mentals. I si tenim en compte l’impacte en tant que riscos, aquests poden augmentar. Un punt i a part són a més les interaccions amb els diferents tipus de medicacions que es puguin estar prenent.

• Estat emocional: En general, consumir drogues quan es passa per un mal moment emocional, no és gaire bona idea. Les emocions, tant positives com negatives, poden veure’s distorsionades i potenciades. I això pot jugar una mala passada. Per tant, l’estat emocional del moment i la salut emocional de la temporada en què estem, és una cosa importantíssima a tenir en compte.

• Tolerància: Entre dues persones que han desenvolupat una tolerància diferent, el nivell d’aquesta que es tingui amb certa substància pot fer que la durada i la potència dels efectes siguin molt diferents. Cal estar alerta, perquè tenir una major tolerància pot derivar en un major consum (ja que es necessita consumir més per a tenir els mateixos efectes), i per tant en majors riscos!

• Experiències prèvies: Si algú ja ha experimentat amb els consums i, per tant, té una expectativa més o menys propera sobre que sent quan consumeix una substància determinada, té més elements per enfrontar el consum. Així la manera com afrontarà de nou l’experiència serà diferent d’una persona que mai ho ha fet i s’enfronta a la incertesa, el nerviosisme o potser fins i tot l’angoixa.

Cartell lluminós amb les lletres “drugs”

En conclusió, més enllà de la informació que puguis tenir sobre una substància, també és molt important que et coneguis a tu com a persona. Allò que ens poden explicar d’altres sobre el que han viscut o com els hi ha afectat les substàncies, pot servir-nos per a fer-nos una primera idea, però mai són garantia de que tindran els mateixos efectes en un mateix o una mateixa.

Com dèiem a més, és important conèixer tots aquests elements perquè les drogues no només afecten diferent a dues persones, sinó que una mateixa persona en dos moments diferents de la seva vida -o en dos dies diferents- tampoc estarà igual; inclús petits canvis en algunes de les variables que hem comentat poden tenir molt d’impacte en l’experiència. Val la pena tenir-ho en compte!

Els arguments per prendre o no drogues poden ser molt diversos. Quan parlem amb col·legues sobre prendre’n i els motius per fer-ho o no, els arguments són molt variats; hi ha qui no en consumeix perquè ha tingut alguna mala experiència, perquè “passa de les drogues” o “perquè no li mola”, entre d’altres molts motius. D’altra banda, altres proposen arguments a favor. Un de bastant comú és “No passa res, si és natural!”.

Així que aturem-nos una estona amb aquesta afirmació, que té força implicacions. Primer per l’associació d’aquesta idea de “natural” amb altres termes que sembla que li fan de sinònim i que ens poden confondre. Però també pel que realment significa “natural” amb les drogues.

Així que, d’entrada ens hem de preguntar: que una cosa sigui natural, vol dir que sigui bona? Natural no és sinònim de saludable, ni que sigui bo pel nostre organisme. De fet, no només hi ha coses naturals que no són bones, sinó que poden arribar a ser dolentes (si agafem fem servir aquests termes així simplificant). Si un dia et menges un bolet del tipus Amanita Phalloides, per molt natural que sigui, el més probable és que et moris.

Amanita Phalloides, un bolet mortal per al consum humà

Però anant al tema de les drogues, són “naturals”?

Una de les maneres que tenim de classificar les drogues és a partir de quin és el seu origen: en funció d’on i com es “fan”, és a dir, on se sintetitzen (això significa la construcció -planificada o no- de molècules orgàniques mitjançant reaccions químiques, unint dos o més elements per a crear quelcom nou). Les drogues poden ser d’origen natural, bé sigui vegetal, animal o fúngic (que vol dir que estan produïts per les plantes -com cereals, fruites, verdures o llegums-, dels animals o dels llevats o de les floridures i els bolets), d’origen semisintètic o d’origen sintètic.

O sigui, que les d’origen natural són aquelles que s’aconsegueixen directament d’un organisme on no té per què haver-hi intervenció humana, les d’origen semisintètic aquelles que sorgeixen de la sintetització d’una substància d’origen natural, i les sintètiques són aquelles que s’obtenen per una sintetització química.

Per tant, hi ha “drogues naturals”?

Sí, o si més no, drogues d’origen estrictament natural, on la síntesi la continua fent la planta o el fong. Ara, què això signifiqui que no hi ha molta intervenció humana o manipulació, és totalment un altre assumpte. Per exemple, hi ha drogues d’origen natural, com el cànnabis, que cada cop són “menys naturals” si tornem a les definicions que proposàvem al principi.

Paquet de llavors de cànnabis

No es tracta només de com es cultiven o cuiden les plantes. Les empreses que es dediquen a vendre llavors de cànnabis saben que la majoria de gent vol acabar consumint el cabdell de marihuana. I la majoria de la gent que vol consumir marihuana, quan es fuma un porro el que vol és col·locar-se. Per tant, que fan aquestes empreses? Aconseguir plantes cada cop més potents, amb més concentració de THC i, per tant, que col·loquen cada cop més.

Llavors, podem dir que és natural? Quan una droga és ja un producte totalment industrialitzat molt lluny de ser aquella planta idealitzada que encara ens intenten pintar alguns, dir que és natural respon més a crear un fals imaginari que respon a un interès comercial de fer veure aquella substància com un producte silvestre i que no té res a veure amb una modificació humana, que no pas a la realitat.

Hi ha un model teòric, conegut pel nom del seu desenvolupador, que ens ajuda a poder definir millor aquests tres factors que cal tenir en compte per analitzar com afectarà a una persona el consum de drogues: el Triangle de Zinberg, també conegut com el triangle de les drogues. Cadascun d’aquests elements no és res més que una categoria àmplia que contempla diferents variables a valorar alhora de comprendre les diferències que es donen en el consum.

El Triangle de Zinberg, doncs, és una manera de poder explicar per què cada experiència al voltant del consum és diferent i, per tant, ens pot ser útil predir alguns dels efectes i reduir els riscos i les conseqüències d’aquest.

Com ja hem dit a l’inici, la substància és un dels elements que cal tenir en consideració, i segurament al que més atenció hi posa la majoria de gent. Algunes de les variables que tenen a veure amb la substància, i que ens són útils en aquesta anàlisi, són la tipologia, la barreja, la manera que es consumeix, la quantitat, el ritme…

• Substància: N’hi ha moltes, però bàsicament les dividim en tres famílies segons els efectes que provoquen: depressores, estimulants i al·lucinògenes. Per tant, no serà el mateix consumir psicofàrmacs, MDMA o bolets.
• Tipologia: En alguns casos, hi ha substàncies que poden tenir diferents característiques amb implicacions diferents. Per exemple, en el cas de l’alcohol, aquest pot ser fermentat (cervesa, vi, sidra, cava…) o destil·lat (rom, ginebra, vodka, whisky…), i la seva concentració d’alcohol és diferent, i per tant, és un element que cal tenir en consideració.
• Barreja: Si es barregen diferents substàncies, els efectes que provoquen es veuran alterats i, per tant, seran diferents. En conseqüència, es té un risc més elevat de tenir una mala experiència o una experiència diferent de la que s’esperava que si no es barregen substàncies.
• Forma de consum: En alguns casos, pot canviar molt l’experiència, ja que diferents formes de consum pot fer que els efectes siguin més potents o s’allarguin més en el temps. Per exemple, no serà el mateix consumir cànnabis fumant-se un porro, que menjant-se un pa de pessic que porta marihuana com a ingredient.
• Quantitat: La dosi que es decideix consumir farà que els efectes siguin més o menys potents, tindran més o menys durada, s’assumiran majors riscos… i no sempre s’experimentarà més plaer.
• Ritme: Normalment, concentrar els consums en poc temps, equival a efectes més potents, per tant qualsevol canvi en aquest factor també és determinant.

Tenint tota aquesta informació, podem entendre, o almenys en part, perquè a vegades una mateixa substància en dos dies diferents podria afectar de manera diferent. I és que qualsevol canvi en una d’aquestes variables que tenen a veure amb la substància pot afectar totalment l’experiència que viurem.

Així en general, una bona pensada és informar-se bé de quins efectes produeix cada substància, quines interaccions es poden donar quan es barreja amb altres substàncies, quines conseqüències hi ha en diferents maneres de consumir-la, començar amb dosis petites per experimentar i respectar el ritme de cadascú, sense deixar-nos influenciar per altres, per jocs o per la dinàmica de l’espai.

Però no tot és la substància, encara ens queden els altres dos factors a tenir en compte, que poden fer que en dos dies diferents, i consumint exactament la mateixa substància, de la mateixa manera, en la mateixa quantitat i al mateix ritme l’experiència sigui molt diferent. En properes publicacions parlarem de la persona, i del context.

Davant d’aquesta situació hi ha qui no li costa gens ni mica poder dir: “No, no en vull, gràcies!”. I hi ha qui potser li costa una mica més i es busca estratègies per dir que no: “No, passo d’això que no sé què és!”, “No, que després em pregunten coses a casa perquè se’m nota i passo”, “No, perquè avui no és un bon dia per fer-ho”, “Necessito un lloc amb més calma per fer-ho”, “Demà tinc un partit/un entrenament/un esdeveniment important i passo de tenir ressaca o bajón”…

Però també hi ha a qui li costa trobar aquestes estratègies per dir que no, o qui acaba cedint perquè, tot i que les té, algú altre no para d’insistir una vegada i una altra. En aquests casos, potser és una bona pensada buscar maneres per a no consumir sense haver de dir que no, ni enfrontar-nos amb qui ens ofereix la substància.

Per exemple, si sempre és la mateixa persona la que ens insisteix: podem intentar evitar-la, o parlar-ne amb el grup d’amistats i tenir una conversa entre totes per evitar que aquestes situacions es repeteixin. O en el moment que els altres comencin a consumir, i per tant s’apropa el moment a que ens ofereixin, si volem estar amb els i els col·legues el que queda de dia, tarda o nit, podem anar a fer un volt i canviar d’aires, evitant així trobar-nos en la situació i tornar al cap de l’estona. I si aquestes estratègies no funcionen, sempre podem canviar d’ambient quan preveiem que això passarà, de grup d’amistats o d’espai on socialitzar.