Com que ha sigut una situació inesperada, avui no t’havies “preparat” i potser hi ha vàries coses que podrien sortir malament? Et proposem una breu “guia” per tenir en compte i procurar reduir riscos i cuidar-te quan parlem de drogues i sexe de festa.

Abans de sortir: prepara’t

Sí, una festa comença molt abans de sortir. Decidir abans és més fàcil que decidir quan ja estàs a tope. Alguna de les coses a les que li pots donar algunes voltes:

• Saber què consumiràs (i què no): decidir si es consumirà o no és un factor clau. A vegades quan no es té clar, és més probable acabar consumint coses que d’entrada ni t’havies plantejat (i que, per tant, no saps com funcionen).
• Plantejar-se els límits, tant de consum com en el sexe: Més enllà de saber si es consumirà alguna substància o no, també és important plantejar-se els límits, sobre el què, el quan i el com. I amb les pràctiques sexuals el mateix, haver pensat en quins són els teus límits pot proporcionar seguretat.
• Portar barreres per prevenir ITS: Saber si es tindrà sexe o no quan es surt de festa és difícil, però portar sempre barreres per prevenir ITS, és fàcil. Tenir-ne facilitarà que si es dona la situació, en puguem emprar i així en centrem en gaudir i no en patir o evitar pràctiques concretes.
• Fer pactes amb amistats: entre amistats ens cuidem mútuament. Tenir alguns acords amb els amics i amigues ens permetrà cuidar-nos, tenir una major sensació de seguretat i assumir menys riscos. Per exemple un codi que ajudi a “rescatar-nos” d’un babós que ens està donant la nit o saber que estarem alerta de com estan les nostres amistats en cada moment.
• Posar atenció a l’estat emocional: preguntar-te com estàs avui, o com has estat aquesta darrera setmana. No tots els dies estem igual i volem el mateix, hi ha dies que estem més fortes emocionalment, altres que potser ens trobem més vulnerables, vegades en les que estem molt segures, amb més o menys “intenció” d’experimentar i provar coses noves o potser ens ve més de gust fer-nos petons i carícies al llit de tranquis.

Els dental dams són làmines de làtex que actuen com a barrera en el sexe oral i ajuden a reduir el risc d’infeccions de transmissió genital

Durant la festa: mantén el focus

• Ritme de consum: Més enllà dels límits que t’has posat en relació a la quantitat, sempre és important tenir en compte espaiar els consums, evitar barreges, etc.
• Hidratació i descans: Mantenir-se en un bon estat d’hidratació pot ser clau per evitar situacions no desitjades i inclús desagradables més endavant. S’ha de procurar no quedar-se curtes, però tampoc passar-se! I, encara que estiguis de festa, planificar moments de descans també pot significar arribar en millors condicions al final de la nit.
• Revisar el consentiment constantment: Tant si parlem de consumir com si parlem de follar! Hauria de ser un mínim que no calgués repassar, però no està de més recordar que: el consentiment és revisable en cadascuna de les coses que fem, per això: assegurar-nos que aquest consentiment és lliure i desitjat.
• Senyals d’alerta: Estigues vigilant de les senyals del teu cos. Atura’t si notes símptomes que et produeixen malestar, com incomoditat, pressió per fer alguna cosa, sentiment de desrealització (el món exterior se sent irreal, distant, artificial o “com un somni”) o pèrdua de control. Avisa a algú o cerca suport.

El consentiment implica decidir lliurement què volem i què no, en cada moment.

Després: cuidar el “baixón”

• Més hidratació: La hidratació no només és important durant la nit, també després. Sobretot si hem suat més del compte o hem fet esforços físics.
• Més descans: A part de dormir, després de festes molt intenses, cal procurar descansar bé, i deixar que físicament el cos es pugui recuperar.
• Més revisió emocional: A part de físicament, també és recomanable revisar com s’està emocionalment: auto-preguntar-se com ens sentim amb el que ha passat? I, en cas que sentim emocions que no podem descriure o ens generen inquietud, repassar què ha passat en l’abans i el durant de la festa. Identificar-ho o posar-hi nom ens permet buscar solucions, fer aprenentatges i prendre mesures per que no torni a passar, o activar el que creiem que ens funcionarà per navegar aquesta sensació.
• Suport entre iguals: Explicar les coses guais, mola. Però també està guai parlar de les coses que potser no són tan guais. Parlar-ho sense jutjar a les nostres amigues, escoltar i acompanyar.

Després de la festa, el cos i la ment necessiten descans, hidratació i temps per recuperar-se.

Sexe: 4 preguntes clau

Si la relació s’encamina a tenir sexe (en el sentit més ampli del concepte), ens podem fer senzillament 4 preguntes molt concretes per assegurar-nos que ens estem cuidant, tal i com ho faríem si no haguéssim consumit cap substància:

• Ho vull realment o m’estic deixant portar per l’efecte de la substància? Hi ha algunes substàncies que poden generar sensacions de proximitat amb les altres o cert augment de la libido. Aturar-nos un segon a preguntar-nos si realment desitgem el que està passant ens pot evitar situacions incòmodes o malestars més tard.
• Estic en condicions de decidir? Relacionat amb el punt anterior, amb el consum d’algunes substàncies es pot veure compromesa la presa de decisions. Així que ens hem d’assegurar que tant nosaltres com les altres persones implicades en aquesta relació estan en condicions de decidir lliurement.
• Hi ha consentiment clar per totes les parts? Cuidar-nos és imprescindible, però també ho ha de ser cuidar a les altres. Més enllà del bàsic d’assegurar-nos que hi ha consentiment i desig per part de les dues parts (o les que siguin), la comunicació ens permetrà garantir que és una relació plaent per totes.
• Estem tenint en compte els riscos? Estem prenent mesures i fent servir barreres per evitar ITS? Hem acordat, o anem parlant, els límits que posem a les pràctiques, estem posant atenció al que consumim i com ho fem?

En resum!

En la gran majoria de situacions, la gent busca passar-ho bé, gaudir i obtenir plaer quan consumeix substàncies i/o manté relacions sexuals. Però, a vegades, gaudir pot voler dir saber parar, haver-se preparat abans, saber baixar el ritme o poder tenir l’atenció necessària per poder escoltar.

I que important és cuidar-se entre col·legues!

A vegades, ens trobem amb persones que en contextos en què es consumeixen substàncies (alcohol, porros o altres drogues) especialment en espais de festa, però també en altres moments, convida a la resta a fer el mateix. Pot ser que ho faci per compartir el plaer, diversió que pot estar experimentant, o per qualsevol altre motiu.

En aquest moment, cadascú té la possibilitat d’acceptar l’oferta, o de dir que no. I igual que hi ha gent a qui no li costa dir que no, i gent a qui li costa trobar la manera de rebutjar l’oferiment (i que ja en vam parlar fa un temps en aquest article); hi ha gent que accepta amb molta facilitat una resposta negativa, i hi ha qui s’hi resisteix.

Dir que no en algunes situacions pot ser difícil. Però acceptar un no per resposta mai hauria de ser-ho.

Resistència a un no com a resposta

Exacte, hi ha gent que quan pregunta “En vols una mica?” i algú li contesta que “No” no sap acceptar-ho. I sovint el que fan es continuar insistint amb preguntes o frases com: “Segur?”, “Per un cop que ho facis no passa res!”, “Ei! Que jo et convido eh!”, “Per què no? Si l’altre dia vas dir que sí”…

Tot aquest enfilall de preguntes i frases com a resposta per haver rebut un rebuig a la seva oferta sovint les diuen amb sorpresa, insistència i fins i tot indignació. I és que hi ha qui no sap acceptar un no com a resposta. I, per tant, intentarà de totes les maneres que pugui imaginar provocar un canvi en la resposta, provocant que aquest “no” es converteixi en un “sí”, en un “entesos va, un cop i prou” o un “sí, però calla ja!”.

I si em passa a mi?

Doncs si et veus reconegut o reconeguda com una persona que no sap acceptar un no com a resposta, segurament et deus preguntar què pots fer per canviar-ho.

El primer pas ja el tens fet, reconèixer-ho i voler canviar. Els següents passos? Doncs hauràs de reflexionar en quins moments et passa: només quan ofereixes substàncies a la gent del teu voltant, o et passa en altres situacions també? Et passa sempre, o només quan has consumit? Hi ha dies que sí i dies que no? Si és així, hi ha elements en comú que puguin explicar per què et costa acceptar un no per resposta?

I si li passa a algú que conec?

També pot ser que no et reconeguis a tu, però sí que reconeguis algú del teu entorn: una col·lega del grup, la teva parella o un conegut.

En aquest cas, potser també hi pots fer alguna cosa, si et ve de gust. Si és una persona molt propera segurament és una bona pensada trobar un moment de calma, lluny dels efectes del consum de qualsevol substància, per parlar sobre la incomoditat que ens pot provocar la insistència davant d’un no, fer evident (com ja hem comentat al principi de l’article) que el consum de substàncies ha de ser una decisió individual.

I no només parlem de substàncies!

Evidentment, no només parlem de no saber acceptar un no com a resposta quan parlem de substàncies! En qualsevol cas, en qualsevol situació i en qualsevol moment un no és un no, de fet anem més enllà, només un sí, és sí.

Quan en el consum de drogues parlem del context, ens referim bàsicament a la resposta a tres preguntes: on? és a dir a l’espai on es consumeix, amb qui? per tant la companyia que es té al voltant, i quan? en quin moment del dia es prenen drogues.

• Companyia: Per companyia entenem que parlem de tota aquella gent qui hi ha al nostre voltant, amb qui ens trobem al moment de consumir i mentre durin els afectes.
  • No és el mateix el context en el que estàs amb les teves col·legues que amb unes persones desconegudes, o unes que sí que són conegudes però amb qui no confies gaire. Perquè és evident que si t’ho passes bé, segur que pots connectar més o menys amb tothom i t’és igual si són molt col·legues o no; però si vius una mala experiència, sempre valoraràs més estar amb persones que et coneixen bé i en qui confies plenament, que estar rodejada de persones que no saps ben bé qui són.
  • Depèn de amb qui et trobis, podria passar que triïs no consumir drogues i que la companyia t’insisteixi molt per a que tu també consumeixis, amb frases d’aquelles típiques: és un cop a la vida, a la vida s’ha de provar de tot, jo et convido…

• Ambient: L’experiència que pot tenir una persona pot ser molt diferent segons la situació, l’entorn, l’espai, l’atmòsfera en la que s’està.
  • No és el mateix un context festiu que un dia d’apalanque a casa. Els ambients festius solen ser molt estimulants pels sentits (música alta, llums, molta gent…) i pot afectar l’experiència un cop s’ha consumit, o fins i tot portar a consumir més.
  • O si l’entorn és un ambient de confiança, o un espai que ens és totalment desconegut. Conèixer quins recursos tenim a prop, al nostre context, pot ser fonamental si tenim un mal viatge.
  • O la temperatura que hi ha a l’espai. Hi ha algunes drogues que augmenten la temperatura corporal (com l’MDMA), o la baixen (com l’alcohol), i per tant els riscos que existeixen poden variar. Si fa molta calor i consumeixes MDMA, es més fàcil patir un cop de calor, i si fa molt fred (saps aquells bars de gel?) i consumeixes alcohol i no t’abrigues prou, acabaràs tenint més fred, podent patir una hipotèrmia.

Grups de joves en un context de botellot

• Moment del dia: Per moment del dia ens referim a quan es fa el consum, entès com l’hora en el que es fa i que es farà mentre durin els efectes, i aquest context també és rellevant.
  • No és el mateix fer-ho una nit del cap de setmana, que un matí abans d’entrar a classe o a la feina. Consumir qualsevol droga abans d’entrar a classe un dia per fer-se les rises tots i totes sabem que no és una bona pensada.
  • Hi ha qui potser consumeix per aguantar més a la feina, o per rendir més i ser “més productiu”. Però haver de recórrer a les drogues potser no és la millor idea, i depèn de en quins entorns de feina suposen un risc físic. Consumir drogues pot augmentar el risc de tenir un accident.

En resum, tot i que sovint quan es parla de drogues, tant entre col·legues com les expertes (bé sigui a les xerrades que ens han fet d’adolescents a l’institut o quan parlen als mitjans de comunicació) tothom es centra molt en la substància, i a vegades potser pensem en la variable persona, però poques vegades es parla del context. I com acabem de veure també és molt important parlar de l’on, quan i amb qui es consumeixen drogues perquè no només poden modificar l’experiència, sinó que també poden suposar assumir majors riscos o garantir-se un entorn més segur.

Com hem pogut reflexionar al llarg d’aquesta sèrie de tres posts, hi ha multitud de variables que expliquen perquè cada experiència al voltant de les drogues és totalment diferent. I és que qualsevol canvi en una d’elles, farà que les experiències i els riscos que s’assumeixen siguin unes o uns altres. Per tant, hi ha una sèrie d’elements, que hem pogut explicar breument, que si es planifica el consum i es té en consideració, serà més difícil que es tingui una mala experiència: substància, persona i context.

Cartell de “drugs”

I és que ens podem trobar una situació ben curiosa: que dues persones consumeixin exactament la mateixa substància, de la mateixa manera, en la mateixa quantitat i al mateix ritme, i que l’experiència que visquin sigui totalment diferent. I per què pot passar això? Doncs perquè la substància i la forma de consumir-la no ho és tot quan parlem de drogues ni dels efectes que tindrà. Així cal tenir molt en compte algunes particularitats que tenen a veure amb cada persona.

Alguns d’aquests condicionants o característiques individuals que entren en joc quan parlem de persona en el consum de drogues són l’edat, el sexe, afeccions de la salut, pes i alçada, tolerància, experiències prèvies, estat emocional…

• Edat: es tracta d’una de les més rellevants i sovint en la que menys ens agrada aturar-nos a pensar. Si pensem en l’edat com un fet biològic (la maduresa personal i les experiències viscudes poden ser importants, però aquí centrem-nos senzillament en el desenvolupament del cos) podrem adonar-nos que el nostre cos es desenvolupa progressivament amb el pas dels anys i així ho fan tots els òrgans que el componen (per posar un exemple); per tant, a menys edat, menys desenvolupats estan els nostres òrgans -com el cervell, els ronyons o el fetge (tots ells amb un paper importantíssim en el consum de drogues)-. A menys edat doncs, menys preparat està el nostre organisme per a rebre l’impacte de les substàncies de manera que poden variar els efectes i especialment els riscos.

• Pes, alçada, composició corporal: La massa corporal d’una persona també és un element a tenir en compte, i és que de forma general, a més pes, més quantitat es necessita per experimentar els mateixos efectes que una persona de menys pes. Però també dependrà de la massa muscular, del greix corporal, etc.

Il·lustració que representa la diversitat de les persones

• Sexe: Algunes substàncies poden afectar de manera diferent segons alguns elements biològics que s’associen al sexe (que no pas al gènere!) de les persones. Per exemple, alguns estudis semblen indicar que els cossos que la biologia assigna com a dona tenen habitualment més greix corporal o hormonalment metabolitzen algunes substàncies de forma més lenta. Però hem de tenir clar que és gairebé més important l’impacte que té com reacciona la societat a aquests consums segons qui els faci, com ja vam parlar en aquesta publicació.

• Personalitat: Depenent de la personalitat l’experiència pot ser una o una altra, ja que es poden potenciar alguns dels efectes que provoqui una substància específica. Per exemple, si es té una personalitat impulsiva i es consumeix una substància estimulant, l’experiència serà diferent a si no es té una personalitat impulsiva o si es consumeix una substància depressora.

• Afeccions de la salut o malalties: Algunes condicions de salut, poden provocar que els efectes d’algunes drogues variïn entre les persones; tant les més transitòries (com un virus o una infecció) com les de més llarga durada (alguna afectació cardíaca, neuronal -o del cervell-, dels ronyons, etc. poden arribar a ser molt rellevants), tant físiques com les emocionals o mentals. I si tenim en compte l’impacte en tant que riscos, aquests poden augmentar. Un punt i a part són a més les interaccions amb els diferents tipus de medicacions que es puguin estar prenent.

• Estat emocional: En general, consumir drogues quan es passa per un mal moment emocional, no és gaire bona idea. Les emocions, tant positives com negatives, poden veure’s distorsionades i potenciades. I això pot jugar una mala passada. Per tant, l’estat emocional del moment i la salut emocional de la temporada en què estem, és una cosa importantíssima a tenir en compte.

• Tolerància: Entre dues persones que han desenvolupat una tolerància diferent, el nivell d’aquesta que es tingui amb certa substància pot fer que la durada i la potència dels efectes siguin molt diferents. Cal estar alerta, perquè tenir una major tolerància pot derivar en un major consum (ja que es necessita consumir més per a tenir els mateixos efectes), i per tant en majors riscos!

• Experiències prèvies: Si algú ja ha experimentat amb els consums i, per tant, té una expectativa més o menys propera sobre que sent quan consumeix una substància determinada, té més elements per enfrontar el consum. Així la manera com afrontarà de nou l’experiència serà diferent d’una persona que mai ho ha fet i s’enfronta a la incertesa, el nerviosisme o potser fins i tot l’angoixa.

Cartell lluminós amb les lletres “drugs”

En conclusió, més enllà de la informació que puguis tenir sobre una substància, també és molt important que et coneguis a tu com a persona. Allò que ens poden explicar d’altres sobre el que han viscut o com els hi ha afectat les substàncies, pot servir-nos per a fer-nos una primera idea, però mai són garantia de que tindran els mateixos efectes en un mateix o una mateixa.

Com dèiem a més, és important conèixer tots aquests elements perquè les drogues no només afecten diferent a dues persones, sinó que una mateixa persona en dos moments diferents de la seva vida -o en dos dies diferents- tampoc estarà igual; inclús petits canvis en algunes de les variables que hem comentat poden tenir molt d’impacte en l’experiència. Val la pena tenir-ho en compte!

Hi ha un model teòric, conegut pel nom del seu desenvolupador, que ens ajuda a poder definir millor aquests tres factors que cal tenir en compte per analitzar com afectarà a una persona el consum de drogues: el Triangle de Zinberg, també conegut com el triangle de les drogues. Cadascun d’aquests elements no és res més que una categoria àmplia que contempla diferents variables a valorar alhora de comprendre les diferències que es donen en el consum.

El Triangle de Zinberg, doncs, és una manera de poder explicar per què cada experiència al voltant del consum és diferent i, per tant, ens pot ser útil predir alguns dels efectes i reduir els riscos i les conseqüències d’aquest.

Com ja hem dit a l’inici, la substància és un dels elements que cal tenir en consideració, i segurament al que més atenció hi posa la majoria de gent. Algunes de les variables que tenen a veure amb la substància, i que ens són útils en aquesta anàlisi, són la tipologia, la barreja, la manera que es consumeix, la quantitat, el ritme…

• Substància: N’hi ha moltes, però bàsicament les dividim en tres famílies segons els efectes que provoquen: depressores, estimulants i al·lucinògenes. Per tant, no serà el mateix consumir psicofàrmacs, MDMA o bolets.
• Tipologia: En alguns casos, hi ha substàncies que poden tenir diferents característiques amb implicacions diferents. Per exemple, en el cas de l’alcohol, aquest pot ser fermentat (cervesa, vi, sidra, cava…) o destil·lat (rom, ginebra, vodka, whisky…), i la seva concentració d’alcohol és diferent, i per tant, és un element que cal tenir en consideració.
• Barreja: Si es barregen diferents substàncies, els efectes que provoquen es veuran alterats i, per tant, seran diferents. En conseqüència, es té un risc més elevat de tenir una mala experiència o una experiència diferent de la que s’esperava que si no es barregen substàncies.
• Forma de consum: En alguns casos, pot canviar molt l’experiència, ja que diferents formes de consum pot fer que els efectes siguin més potents o s’allarguin més en el temps. Per exemple, no serà el mateix consumir cànnabis fumant-se un porro, que menjant-se un pa de pessic que porta marihuana com a ingredient.
• Quantitat: La dosi que es decideix consumir farà que els efectes siguin més o menys potents, tindran més o menys durada, s’assumiran majors riscos… i no sempre s’experimentarà més plaer.
• Ritme: Normalment, concentrar els consums en poc temps, equival a efectes més potents, per tant qualsevol canvi en aquest factor també és determinant.

Tenint tota aquesta informació, podem entendre, o almenys en part, perquè a vegades una mateixa substància en dos dies diferents podria afectar de manera diferent. I és que qualsevol canvi en una d’aquestes variables que tenen a veure amb la substància pot afectar totalment l’experiència que viurem.

Així en general, una bona pensada és informar-se bé de quins efectes produeix cada substància, quines interaccions es poden donar quan es barreja amb altres substàncies, quines conseqüències hi ha en diferents maneres de consumir-la, començar amb dosis petites per experimentar i respectar el ritme de cadascú, sense deixar-nos influenciar per altres, per jocs o per la dinàmica de l’espai.

Però no tot és la substància, encara ens queden els altres dos factors a tenir en compte, que poden fer que en dos dies diferents, i consumint exactament la mateixa substància, de la mateixa manera, en la mateixa quantitat i al mateix ritme l’experiència sigui molt diferent. En properes publicacions parlarem de la persona, i del context.

Davant d’aquesta situació hi ha qui no li costa gens ni mica poder dir: “No, no en vull, gràcies!”. I hi ha qui potser li costa una mica més i es busca estratègies per dir que no: “No, passo d’això que no sé què és!”, “No, que després em pregunten coses a casa perquè se’m nota i passo”, “No, perquè avui no és un bon dia per fer-ho”, “Necessito un lloc amb més calma per fer-ho”, “Demà tinc un partit/un entrenament/un esdeveniment important i passo de tenir ressaca o bajón”…

Però també hi ha a qui li costa trobar aquestes estratègies per dir que no, o qui acaba cedint perquè, tot i que les té, algú altre no para d’insistir una vegada i una altra. En aquests casos, potser és una bona pensada buscar maneres per a no consumir sense haver de dir que no, ni enfrontar-nos amb qui ens ofereix la substància.

Per exemple, si sempre és la mateixa persona la que ens insisteix: podem intentar evitar-la, o parlar-ne amb el grup d’amistats i tenir una conversa entre totes per evitar que aquestes situacions es repeteixin. O en el moment que els altres comencin a consumir, i per tant s’apropa el moment a que ens ofereixin, si volem estar amb els i els col·legues el que queda de dia, tarda o nit, podem anar a fer un volt i canviar d’aires, evitant així trobar-nos en la situació i tornar al cap de l’estona. I si aquestes estratègies no funcionen, sempre podem canviar d’ambient quan preveiem que això passarà, de grup d’amistats o d’espai on socialitzar.

Per fi ha arribat la data del concert! Fa molt que vau comprar les entrades amb el grup i a mida que ha anat acostant-se el dia el hipe creix i creix. Heu parlat i re-parlat de mil coses, quan us trobeu i pel grup que heu fet expressament per l’ocasió. Com hi anireu, qui es quedarà a casa de qui, quines cançons creieu que sonaran i en quin ordre, on anireu abans, què us posareu, on anireu després… Dir que ho teniu tot planificadíssim és quedar-se curt!

Però aquestes darreres setmanes hi ha una persona del grup que no està tan emocionada com al principi. T’ha comentat una col·lega que està passant una mala etapa, que ha tingut algunes situacions complicades i que no ho porta massa bé a nivell emocional. Però també diu que tot està bé perquè li encanta el grup i això l’animarà fijo.

I el dia del concert és aquí, us heu trobat i tot són riures i nervis. Heu anat a menjar alguna cosa i prendre quelcom abans d’anar cap al recinte. I de cop: ja sou a la cua! Queden tan pocs minuts…

Hi ha molta gent que està fent cua també, hi ha crits i corredisses, gent bevent, gent fer escàndol… i a tu l’ambient et sembla molt divertit, però veus aquella amistat, la que no està molt fina les darreres setmanes, que comença a tenir una cara estranya.

Tot i que li costa una mica parlar us comenta que no està bé, que li costa respirar i que creu que necessita marxar.

De cop el grup es queda en silenci. Li intenteu fer més preguntes per a veure què passa però veieu que això encara complica més la situació… i tu tens bastant clar que està tenint un atac d’ansietat.

Tens el cor totalment partit. Hi ha una part de tu que et diu que a aquesta persona no pot entrar al concert, se li ha de fer companyia i potser fins i tot acompanyar-la a casa i quedar-s’hi per fer suport. O acompanyar-la als serveis mèdics i veure què fer a partir d’aquí. Però una altra part de tu fa tant de temps que té ganes d’aquest concert i de tot el pla que l’acompanya que només pensar en perdre’s ni que sigui una cançó et donen ganes de plorar.

Al grup comença un debat on no s’entén gaire a ningú i hi ha postures molt diverses.

I tu, què faries?

Es tracta de situacions en què hi ha persones que manifesten haver sentit punxades i posteriorment alguns símptomes (principalment marejos) del que podria ser la injecció d’alguna substància química.

Aquests casos, dels que la premsa se n’ha anat fent ressò les darreres setmanes, són reals. Tot i que per sort en un nombre molt baix. A més, en cap d’aquests casos l’agressió s’ha seguit d’altres situacions o delictes com robatoris o agressions sexuals. És a dir, sembla que no s’ha agredit a aquestes persones amb una altra finalitat que la pròpia agressió en sí mateixa.

Si bé en un primer moment la idea que es va estendre és que es tractava d’agressions per a facilitar posteriorment una agressió sexual, les dades fins ara semblen indicar que no es tracta d’aquesta situació. Tot i això, s’ha d’assenyalar que les víctimes són dones en espais de festa, i això no es casualitat, es tracta de violències masclistes.

Es creu que l’objectiu d’aquestes agressions és que les noies se sentin insegures en l’espai públic mentre fan oci (encara que algú digui que pot ser qualsevol idiota que està imitant el que ha vist a les notícies per fer una “gràcia”, el resultat és el mateix). I que es generi, amb els rumors i la sensació d’inseguretat que es genera, una situació o clima de terror sexual per a elles; és a dir, que la informació que s’està transmetent generi por i acabi per restringir els moviments i la llibertat d’aquestes noies. Que decideixin (potser no massa lliurement) no fer coses per por a patir aquestes agressions. De sortir de festa, de passar-s’ho bé de forma despreocupada, d’estar tranquil·les en qualsevol context.

Així que volem aprofitar per a recordar algunes coses. La primera és que, si parlem de violències sexuals, l’alcohol és la droga que més es fa servir per a agredir sexualment a una noia. Quan algú fa servir una substància per a crear una situació on es reduirà o anul·larà la voluntat d’una persona, se’n diu submissió química. El que més sovint ens vindrà al cap és la burundanga i altres substancies usades expressament per a sotmetre algú; per sort, aquests casos són minoritaris i, tot i que passen, passen poc. El més habitual és que algú “aprofiti l’oportunitat” que algú ja ha pres alguna droga de forma voluntària, per exemple i com dèiem, que hagi begut alcohol. Per tant, estiguem alerta també quan veiem aquests tipus de comportaments, aquest “aprofitar-se d’algú”, fer que beguin més quan clarament ja han begut prou, insistir per convidar a d’altres drogues, etc.

I després, que hem de fer en cas de que ens trobem en una situació on es pot haver donat punxada. De festa, estiguem alerta d’algunes coses:

• Si veus alguna conducta estranya que et faci sospitar que algú esta preparant o usant aquestes vies avisa les persones responsables del local on sigueu o dirigeix-te al punt lila i explica’ls la situació.
• Si veus alguna persona que no es troba bé, avisa el responsable del local o l’espai lila. En casos d’emergència, truca al 112.
• No la deixis sola. No ens en podem despreocupar. Ens necessitem tots i totes.
• Si els teus col·legues fan servir les drogues (i l’alcohol n’és una) per aconseguir apropar-se a noia, no és un joc, és violència, i és un delicte greu. Afronta el teu col·lega. El teu silenci et fa còmplice de la situació.
• Si algun amic manifesta la intenció de fer-ho, explica-li les conseqüències, per a ell, per a tots i, sobretot, per a les noies. Sigues contundent: es una actuació que tu rebutges.

Si creus que has rebut una punxada:

• Fes cas de les teves sensacions. Si notes qualsevol sensació estranya, o si no et trobes bé, demana suport a les amistats o als espais habilitats.
• Evita anar a casa directament i ves a un centre sanitari acompanyada. Allí t’han de fer les proves. És important que hi vagis el més aviat possible.
• En cas d’emergència sanitària o policial truca al 112.
• Per a més informació en situacions de violències masclista truca al 900900120.