Xarops per la tos?

Amb l’hivern sovint apareixen els refredats, les grips, els nassos que gotegen… i la tos!

La tos, realment, és un mecanisme de defensa reflex del nostre organisme que –en general- ens protegeix ja que manté les vies respiratòries obertes i expulsa “coses” innecessàries dels nostres pulmons. És a dir, és sovint una cosa bona!
Tot i això, especialment quan aquesta tos es seca, a vegades genera molt d’esgotament o dificultats per descansar. Així que hi ha qui pren medicaments antitussígens o bèquics, es a dir, que calmen la tos.

Sovint podem no fer servir aquests medicaments hidratant-nos bé per a que no es ressequin les vies respiratòries, prenent remeis més casolans com mel i llimona, o alimentant-nos millor!

És molt important que aquests només es prenguin en casos específics i amb supervisió mèdica a poder ser, ja que quan la tos és expectorant (és a dir, per treure mucoses o altres secrecions dels pulmons com comentàvem) és importantíssim deixar al cos fer la seva feina i no aturar-lo. O inclús prendre xarops o altres medicaments que no frenin la tos, sinó que la facilitin.

Però tornant als xarops per calmar la tos, una gran part solen ser derivats opiacis com la codeïna, la codetilina o el dextrometorfan, i derivats sintètics com l’oxolamina i el clofedanol.

 

 

No tots són iguals, ni serveixen sempre pel mateix i, per norma general, no sempre més és millor! És important seguir al peu de la lletra les indicacions sobre dosis i freqüència, principalment perquè el que en poques quantitats pot ser un remei, en grans quantitats pot ser un verí.

Però en resum i generalitzant, es tracta de substàncies molt complexes que no s’haurien de barrejar amb d’altres medicaments o drogues (a no ser que hi hagi una supervisió mèdica) i especialment amb d’altres depressors del sistema nerviós (com són l’alcohol, per exemple, les benzodiazepines, o varietats específiques de cànnabis).

Quan es barreja amb l’alcohol (que falsament ens sembla la droga més inofensiva) es pot crear una sinergia de reforç mutu dels efectes sedants, fent que els efectes siguin inclús majors que si les substàncies es consumissin per separat. És a dir, més desorientació, somnolència, dificultar els reflexes i els moviments en general, etc. Inclús la pèrdua de consciència. Fet que sabem que pot conduir a situacions molt greus. És molt i molt fàcil sobrepassar un llindar de seguretat que pot conduir a una sobredosi.

 

 

Podeu fer una ullada a la interacció dels opiacis amb d’altres drogues en aquesta publicació.

Potser haureu sentit que hi ha qui fa servir aquests xarops per a col·locar-se, o en fa barreges estranyes amb refrescs i o altres coses dolces… experiments dignes d’un challenge de youtube o instagram… I és una idea pèssima.

Per exemple, el el dextrometorfan o DXM (que es pot trobar en xarop, comprimits o polvoritzat) pot provocar que qui en pren tingui problemes per a controlar les extremitats, provocar visió borrosa, mareigs o nàusees i vòmits (molt habitualment), per posar alguns exemples. Altres efectes secundaris greu de la ingesta en grans quantitats és la pèrdua de consciència o les convulsions, i fins i tot la mort.

Per podar a més un altre exemple d’interacció amb d’altres drogues que no siguin l’alcohol, de la que ja hem parlat, un efecte secundari especialment perillós del DXM es la hipertèrmia -una pujada important de la temperatura corporal- que és un efecte secundari també de l’MDMA, que pot conduir a un cop de calor, que com hem comentat en d’altres ocasions, pot arribar també a ser letal.

 

 

No es tracta de posar-se en el “drama” amb aquests temes, sinó senzillament de prendre’ls de la forma en què són, i és seriosament, sense bromes.

Si tenim un refredat, una grip o algun altre malestar, cuidem-nos i recuperem-nos per a gaudir de la festa quan estiguem al 100%.

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.