Vapejar (II): cigarretes electròniques o vappers

Tornem al tema de vapejar, després de distingir aquest fet del tabac sense combustió!

Què és tot això dels vapers i dels líquids i dels aromes i de la nicotina, que hi ha tant d’embolic?

El vapejador (no tal i com els coneixem ara, que en trobem moltes variants, però si bàsicament el model en el que s’ha basat tota la indústria) es va inventar el 2003, enfocat directament a ser una alternativa al tabac. No es tracta de la indústria de les llaminadures o dels aromes artificials que decideixen fer un nou format a vapor per a realitzar alternatives de consum recreatiu de condiments. Es va patentar en primer lloc amb càrregues de nicotina, per part d’un científic xinés que havia perdut al seu pare per un càncer de pulmó, i que cercava reduir els riscos del tabac tal i com el coneixem.

 

 

Així que nou no és, es tracta d’un producte que està en el mercat de fa anys; tot i això, a dia d’avui encara hi ha controvèrsia sobre quins són els seus efectes, o els efectes dels diferents productes que s’hi fan servir.

Es tracta en essència d’una bateria que escalfa una càrrega líquida (o e-liquid) fins a convertir-la en un aerosol, o vapor, que s’inhala directament del dispositiu.

Habitualment, els líquids base són propilenglicol i glicerol (o glicerina d’origen vegetal), i d’altra banda hi ha els aromes, que son variants de diferents tipus d’aromes alimentaris o additius químics, a més de la nicotina, en càrregues que es poden regular i inclús, no portar-ne.

 

 

El propilenglicol es fa servir per coses tan variades com anticongelant d’aliments o inclús de vehicles, lubricant íntim genital, en desinfectant de mans, locions antibacterianes o com a part de la pintura de les boles de paintball. És el responsable de l’aparença del vapor. D’altra banda està el glicerol, que és glicerina, com la que es fa servir per fabricar sabó o cosmètics.

A partir d’aquí, hi ha centenars i centenars de combinacions amb diferents tipus d’aromes i saboritzants que s’han comercialitzat. I el debat està obert: els fabricants argumenten que no hi ha efectes perjudicials per la salut en aquests compostos i diferents autoritats sanitàries discrepen i encara estan revisant estudis i resultats: es debaten dades sobre la toxicitat d’aquests productes quan s’utilitza malament el vaporitzador, problemàtiques pulmonars provocades pels vapors o l’existència de diferents substàncies cancerígenes.

 

 

Si tens curiositat per saber la composició de diferents e-líquids pots fer una ullada a aquesta base de dades, l’E-liquid Database, on pots consultar quina quantitat de nicotina hi ha als diferents sabors així com la concentració en la que aquest líquid esdevé tòxic.

Si bé és resoldre el debat sobre els efectes nocius de vapejar és complicat ja que es tracta d’una forma novedosa de consum i molts d’aquests saboritzants o additius químics no ha estat suficientment testats i existeixen pocs estudis, afirmar que es tracta de quelcom innocu (és dir, que no té efectes) és més que arriscat. Perquè no és cert.

Vaporitzar per si mateix no aporta beneficis, o aquests no s’han demostrat; tot i això, cada cop hi ha més persones ex-fumadores de tabac “tradicional” que argumenten que vapejar els ha permès deixar el tabac fumat i, amb el temps, fins i tot abandonar totalment la nicotina. I això si que és una bona notícia.

 

 

Tot i això, ens hem de plantejar d’on ve la bona imatge que tenen aquests productes, i el perquè de la seva popularització. Potser té a veure amb la insistent comparació precisament amb el tabac tradicional? Potser es fa fàcil mostrar-ho com quelcom positiu si es compara amb el tabac? I es que gairebé qualsevol cosa comparada amb el tabac surt guanyant. Però això és raó suficient per consumir-ne?

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.