Represa, normalitat i drogues

Aquests dies hem sentit molt el terme “represa de la normalitat”; l’expressió es basa en la certesa que, tot i que tot evoluciona de forma positiva i avancem, encara no hem arribat a una situació on ens puguem relaxar completament amb tot el que té i ha tingut a veure amb l’alerta sanitària de la Covid-19. Ja ho haureu vist arreu, però mai està de més fer-nos recordatoris de les mesures bàsiques a seguir: fem servir la mascareta, rentem-nos les mans i mantinguem les distàncies (físiques, però no emocionals!). I afegiríem: no tinguem pressa i creem espais i experiències amb les nostres persones properes que ens facin sentir còmodes, cuidats/des i segurs/es.

I en aquesta “represa de la normalitat”, quin lloc hi tenen les drogues o el consum de drogues? Després d’aquesta etapa passada, hi haurà persones que hauran augmentat els consums, qui els haurà mantingut, i també qui els haurà disminuït o deixat totalment, tot per diversos motius. Però potser alguns d’aquests “canvis” hauran estat temporals o passatgers?

 

 

Algú que va deixar els porros durant el confinament, pot haver-hi tornat un cop la “normalitat” sembla més propera. Algú que va reduir el consum de tabac perquè compartia els espais de casa, pot haver tornat a augmentar el consum al passar més temps al carrer. Algú que només prenia drogues de festa i que va deixar (esperem) de sortir de festa , pot haver-hi tornat de nou.

Però, aquestes “represes” han estat decisions conscients? O han estat una mica automàtiques, o “perquè si”, o hi ha hagut una part d’inèrcia?

Potser, tornats els moments de calma, podríem plantejar-nos i pensar una estona en què vol dir “reprendre la normalitat” amb les drogues. Pensar què vol dir “normalitat”; quina era la nostra “normalitat” i especialment si és la que volem continuar tenint. Reprendre consums que potser no ens feien bé, és “normal”?

“Reprendre” no vol dir fer les coses perquè “ja eren així”, i perquè “pensar-hi no té sentit” o “és el que feia abans”. “Reprendre” ara és una oportunitat per a pensar-ho tot de nou!

 

 

I aquesta idea serveix per a les drogues, però ens pot servir per a moltes altres coses de la vida. Això era el que em feia sentir bé? Això era el que m’omplia o em feia feliç? Això era el que em resultava plaent, el que em feia comprometre’m, el que transformava, el que m’estimulava, el que m’aportava coses, el que aportava coses al meu entorn?

Potser és un bon moment per canviar-ho, perquè sempre és un bon moment per canviar-ho tot 🙂

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.