Recuperar antics espais, acordar nous espais. Desconfinament i drogues (I)

Ara que progressivament anem fent ús de l’espai públic i que també tenim la possibilitat de fer trobades a casa, a casa d’altres o a terrasses de bars, és important que no només seguim les recomanacions corresponents a la fase en la que ens trobem sinó que ens sentim còmodes amb tot allò que fem.

 

 

És possible que hagueu agafat la desescalada amb moltes ganes i estigueu fent tot allò que es pot fer, o també és possible que aquest procés us hagi agafat una mica més a contrapeu i necessiteu anar sortint i retrobant-vos amb els i les vostres de forma més pausada. Tant una opció com l’altre, i totes les opcions que hi ha enmig, són fantàstiques! No hi ha una única manera d’enfrontar-se a això, l’hem d’anar construint.

Especialment en el que té a veure en retrobar-se amb d’altres, i si aquestes retrobades involucren algunes drogues (recordem que també ho són el tabac i l’alcohol), és normal que ens apareguin dubtes de cóm fer-ho, sensacions d’incertesa o inseguretat, inclús algunes desconfiances… També és normal que les ganes ens portin a no plantejar-nos i passar per alt preguntes o dubtes que seria molt interessant que ens plantegéssim: serem el màxim de persones recomanat? Podrem mantenir la distància? Tothom portarà la mascareta per si de cas? Què hem de fer quan tinguem ganes d’abraçar-nos? Compartirem coses i prendrem mesures o ens prepararem per no haver d’improvisar per no compartir?

 

 

Són preguntes que és important que ens fem! I és important que en parlem en el nostre grup d’amistats i que no donem per suposat que tothom estem en la mateixa situació i ens sentim de la mateixa manera. Potser algú té moltíssimes ganes de veure els avis (que són població més vulnerable encara) o alguna persona que té alguna condició o malaltia i es vol cuidar més, o algú està gestionant algun episodi d’ansietat amb aquests temes que són nous per a tothom, o a casa tenen uns acords més restrictius amb pares o mares o tutors per a poder sortir… hi ha mil possibilitats, així que parlem-ne, tranquil·lament, amb ganes i escoltant-nos (cadascú a si mateix o a si mateixa i també als i les altres). Cal que recuperem antics espais, però també cal que creem de nou aquests espais.

I parle-m’ho i acorde-m’ho abans de trobar-nos si podem, o ben aviat ens trobem. També perquè, com dèiem, si potser hi ha drogues involucrades, ens despistem més fàcilment del que se suposa que hem de fer i de les mesures que hem de prendre.

Tenim tantes ganes de veure’ns que segur que trobem la manera que ens fa sentir a gust i segurs i segures alhora!

 

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.