Què és el popper?

En l’àmbit de els drogues sovint hi ha tendències i novetats, que tenen a veure amb negocis, interessos o modes. No es tant que constantment hi hagi drogues noves, sinó que algunes van i venen, com és el cas del popper.

El popper és realment un nom genèric d’una substància que té més de 150 anys. Generalment és un compost químic (o sigui, una substància formada per dos o més elements químics que té les seves característiques pròpies al combinar-se) que s’anomena nitrit d’amil, de la “família” dels nitrits d’alquil; però també pot ser a base de nitrat de butil o d’isobutil o d’isopropil (o d’altres). Potser ens quedem una mica igual amb aquests noms, així que farem servir el nom comú de popper, però és interessant saber que no es tracta d’una única cosa! En resum és un líquid -que pot tenir un color groguenc- que desprèn molta olor i és molt volàtil.

 

 

I quins efectes té?

Doncs el poper, quan se’n fa una inhalació, bàsicament té un efecte estimulant i vasodilatador. Potser ens quedem una mica igual amb aquesta darrera paraula, però l’expliquem: al donar-se una relaxació metabòlica, especialment dels músculs llisos del cos, els vasos sanguinis (o sigui les artèries, arterioles, capil·lars, vènules i venes que transporten la sang pel cos) es dilaten (s’eixamplen, s’expandeixen) i la sang circula amb més intensitat pel cos, per dir-ho d’una manera planera, és a dir que augmenta el flux sanguini del cor cap al cos. Això, que sembla una reacció física prou “inofensiva”, té diverses efectes i pot comportar també algunes conseqüències.

Del popper diuen que -quan s’inhala- produeix una (petita o no tan petita, dependrà de la persona i de l’ús) eufòria i sensació de desinhibició. També en diuen que dona major sensibilitat a la pell. I hi ha qui argumenta que al relaxar certa musculatura (especialment la de l’anus i la vagina) facilita les relacions sexuals amb penetració, fet que pot augmentar el plaer. Però el tema principal del popper és que els seus efectes son molt i molt breus, que es comencen a notar als pocs segons i que la màxima durada està entre 2 i 5 minuts (sent generoses).

També diuen del popper que, seguit a aquests primers efectes, apareixen mal de caps i baixades importants (en algunes persones de forma més pronunciada que d’altres). Especialment si se’n pren més d’una inhalació, o se’n prenen de forma repetida.

També poden aparèixer dolor al pit, nàusees, vòmits i taquicàrdies, i baixada de la pressió arterial, que pot arribar a produir un desmai. O sigui, que les persones amb problemes de pressió, o condicions cardíaques o d’altres temes mèdics, han d’estar especialment alerta!

D’altres efectes secundaris poden ser el sagnat del nas o inclús la disfunció erèctil (per a persones amb penis).

Del popper hi ha persones que destaquen que té pocs efectes (o cap conegut) sobre el cervell i pocs efectes a llarg termini, però no tota la comunitat científica hi està d’acord; hi ha qui planteja que, quan augmenta la pressió arterial i la sang es enviada cap al cos, el cervell deixa de rebre la quantitat de sang habitual i per tant la quantitat d’oxigen habitual i per aquest motiu es donen també els marejos o les nàusees. I que sotmetre al cervell a aquest tràngol repetidament pot tenir conseqüències, com per exemple danys neurològics.

Sigui com sigui, el popper genera tolerància, és a dir, que el cos cada cop sentirà menys els efectes i per tant, haurà de prendre més dosis per a tornar a sentir els efectes inicials.

 

 

Tots aquests elements fan del popper una substància que té especials riscos per l’ús que se li acaba donant; si busco un “subidón” específic, que dura molt poquet temps i que cada cop en durarà menys, cada cop hauré de consumir-ne més per sentir-lo i podran aparèixer més efectes no desitjats associats, com per exemple la intoxicació per sobredosi.

A més, la barreja de popper amb d’altres substàncies (per exemple si són també vasodilatadores, o com l’alcohol que també baixa la pressió arterial) pot augmentar-ne els riscos. Amb els estimulants el cos -i sobretot el sistema cardiovascular- es sotmet a un sobre-esforç que pot ser molt nociu, i amb alguns medicaments pot tractar-se d’una combinació que ens portarà de cap a l’hospital.

Per últim, i com hem comentat en d’altres posts, és molt important saber què la forma en la que es prenen les substàncies pot canviar molt el seu efecte. En el cas del popper això és importantíssim: ingerir o beure popper és molt perillós, ja que produeix irritacions i erupcions (també en contacte amb la pell pot fer-ho) i pot produir la mort, ja que fa que no hi hagi oxigen a la sang i per tant, als òrgans, i això desembocaria en una mort per hipòxia.

 

 

Com amb d’altres substàncies, amb el popper no ens hem de deixar convèncer pels noms impactants i l’aparença acolorida de les ampolletes, els mites que s’hi associen o les modes que apareixen i desapareixen. Prendre decisions té a veure amb escoltar-se un mateix o una mateixa i valorar conscientment!

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.