Per a què serveix la ressaca?

Amb l’edat anem aprenent que xerrar de quan es beu en una nit o de quants porros es fumen en un cap de setmana, o sigui, fins i tot de presumir sobre el que s’ha consumit, no queda bé.

Que això d’aparentar, de donar-li importància, d’anar explicant-li a la gent, s’entén com una manera de cridar l’atenció, de fer-se el “guai”. Com frases de l’estil de “jo em bec quatre cubates i em quedo igual” o “jo els porros ni els noto fins que en porto dos o tres”, que amb el temps va quedant clar que són formes d’intentar impressionar als i les demés sobre el que es “controla” el consum. Perquè consumir molt i “aguantar” molt és socialment “impressionant”, quelcom que té valor.

I sembla que amb l’edat, anem deixant de fer aquestes coses perquè les considerem de “niñatos” o “niñatas“.

Però ¿això vol dir que deixem de “presumir”? De voler impressionar a la resta amb el que hem fet o deixat de fer?

Hi ha qui, en comptes de parlar de quant s’ha consumit, sembla que presumeixi de ressaca: “ostres, és que ahir vam sortir i avui estic fet caldo”, o “tinc una ressaca molt bèstia, que ahir ho vam donar tot”. “Si, si, jajaja un ressacon”.

 

 

Sigui com sigui, clar que és guai poder compartir amb les amistats les experiències, però també ens fa preguntar-nos per què fem les coses.

Si ho fem, ho fem perquè volem? I ho fem com volem?

Amb les drogues, a vegades es fan certes coses perquè donen prestigi?

 

 

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.