Jocs de lletres: THC, CBD, CBN…

Del cànnabis, sigui la marihuana o l’haixix, el que s’acostuma a ressaltar entre les amistats és el seu “colocón”, els efectes psicoactius que té i tota la part que en diuen “recreativa”, els riures, el passar-s’ho bé, etc. Com sabem, aquesta és només una de les vessants dels porros, i curiosament la que ve més acompanyada de riscos.

Qui té més renom en aquests casos és el THC (tetrahidrocannabinol o Delta-9-TetraHidoCannabinol), un dels principals components de la planta, el que té un efecte psicoactiu; és només un de les desenes de cannabinoides presents, tot i que generalment el present en major proporció i en més potencia. És el més conegut, i el que li sona a més nombre de persones.

De cannabinoides presents a la planta n’hi ha molts d’altres, com el CBD (cannabidiol), el CBN (cannabinol) o el CBC (cannabinocromeno), i una llarga llista de jocs de lletres.

 

 

Tot i que el THC s’emporta la fama, quan es parla de cannabis o dels porros, es habitual relativitzar o ignorar els possibles riscos parlant dels beneficis per la salut de la planta, les seves propietats “medicinals” o dels seus efectes pal·liatius -que no vol dir que no els tingui-. Però sent realistes i anant a la veritat, quan algú està fumant uns porros amb els i les col·legues no li importa tant que sigui un possible antiinflamatori, com que col·loqui.

I la veritat és que molts dels possibles efectes medicinals que s’estan estudiant del cannabis tenen més relació amb el CBD que amb el THC. És més, diferents estudis proposen, que el CBD tindria menys o cap efecte psicoactiu, algunes propietats neuroprotectores i que, a més, contrarestaria gran part dels efectes psicoactius del THC, reduint-ne alguns dels riscos.

Però tornem a l’ús recreatiu; generalment, les plantes de marihuana destinades a consum recreatiu estan bastant “processades” (treballades, cultivades, creuades les llavors… tot un seguit d’intervencions humanes que l’allunyen bastant de la forma d’entendre que és allò “natural”). I generalment ho están per aconseguir el màxim “colocón” possible, és a dir, la major concentració de THC. I això sovint es fa a expenses dels altres cannabinoides.

 

 

Si tenim en compte que el THC és cannabinoide que més s’associa a possibles efectes com l’ansietat, o fins i tot efectes al·lucinògens o d’altres mal viatges, més o menys permanents, justament aquestes variants de la planta són les que ens haurien de posar més en alerta, donat que augmenten els riscos.

És per aquests motius que, si has decidit fumar porros, et recomanem abans l’haixix que la marihuana. Per diferents raons, que es poden complementar: el “costo”, “xocolata” pot procedir de plantes que no s’han “pensat” per a consumir-ne els cabdells i per tant ser d’altres variants (on el THC no estigui tant “potenciat”); l’haixix que s’ha consumit històricament a la península prové del Marroc, on es cultiven variants riques en CBD; tot i que té més concentració de THC, també en té més de CBD, que pot contrarestar-ne alguns efectes; el CBD està present en major concentració a les fulles de la planta que als cabdells, i si l’haixix s’ha adulterat, generalment s’haurà fet amb restes de la planta, com fulles o troncs, fet que podria augmentar la presència de CBD.

 

 

També per aquests motius recomanem que, si has decidit fumar marihuana, evitis sempre les variants més potents.

Quan es tracta dels porros i el cervell, és millor deixar els jocs de lletres per la sobretaula 🙂

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.