I tu, que faries? Malestars i amistats

Avui us proposem una altra situació i us tornem a fer una pregunta molt senzilla: I tu, què faries?

És dissabte i quedeu amb una colla d’amics i amigues per sortir de festa. Tot i que ja vas sortir una mica ahir, et fa especial il·lusió perquè amb aquesta colla us costa molt reunir-vos ja que que cadascú, després d’acabar l’institut, ha anat fent la seva. És un dia especial, i li tens ganes.

A les 23h us reuniu a aquella plaça del poble que queda un mica allunyada, com fèieu sempre, i poca poc va arribant tothom. Riures, abraçades, bromes…  i anar-se posant al dia. Algú porta unes cerveses per a compartir i n’hi ha un parell que decideixen fer-se un porro per a començar la nit. Tu passes perquè no et ve de gust apalancar-te, que encara queda molt per explicar i molt per donar. El grup es va fent més gran i algunes històries es repeteixen, per posar al dia de qui ha arribat tard.

Un de la colla arriba amb una bossa amb diferents licors i gots; ha tingut la idea de intentar recrear algun dels jocs per beure que fèieu quan anàveu a la festa major a l’institut. Entre riures i crits de “beu, beu, beu” els xupitos van corrent i tu de tant en tant te’n saltes varios, perquè encara recordes com havia acabat algú amb aquests jocs, que de broma en broma…

 

 

Per fi arriba l’últim amic al que esperàveu, i com ha vingut tard, alguns li insisteixen en que faci diversos xupitos de cop, ja se sap, per posar al dia de qui ha arribat tard. I alguns i algunes de la colla segueixen bevent, també alguns combinats.

A la 1h l’ambient ja està carregat, i decidiu començar-vos a moure per anar a algun local a ballar. Però de cop i volta, una de les amigues del grup s’adona que el company que ha arribat l’últim, gairebé no es manté de peu i segurament no podrà ni arribar al local (ja ni en parlem de ballar o de seguir la festa d’alguna manera). Ella proposa quedar-se una estona fins que es trobi una mica millor i així poder-lo portar a casa, però sola no pot.

Una part del grup marxa igualment, sense adonar-se massa de la situació ni fer-ne gaire cas, és que en aquests grups tan grans i amb la taja… a vegades és difícil adonar-se del que passa. La resta que queda vol marxar també, i alguns ens animen també a anar-hi, algú diu que aquests dos ja s’apanyaran que tampoc és per tant i que ja es tornaran a trobar més tard.

I tu, què faries?

 

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.