Psicofàrmacs

Intro


Hi ha drogues legals i il·legals, n’hi ha de lúdiques i de terapèutiques; la medicació psiquiàtrica és de les terapèutiques i legals, sempre que estigui prescrita per professionals.

En principi, si en prenem és perquè ens l’han receptada ja que la necessitem. Però no sempre és així:

  • Potser en prenem pel nostre compte (perquè ens sentim amb l’ànim baix, estem de festa…) com si pel fet d’estar fabricada en laboratoris no fos forta o no tingués riscos.
  • Potser s’ha pressionat el o la metge perquè ens recepti alguna substància, quan hagués estat millor afrontar el problema que tenim («M’ha deixat la meva parella i vull pastilles.»).
  • Potser les multinacionals farmacèutiques pressionen perquè es receptin per guanyar diners.

Alguns medicaments també són addictius i deixar de prendre’n provoca malestar (suors, agitació, inquietud, ansietat, tremolors, nàusees, vertigen, irritabilitat…). Els ansiolítics en són un exemple. També poden crear tolerància (que el cos en necessiti més quantitat per mantenir-ne els efectes).

Els trastorns mentals


Poden durar un temps (per exemple, una persona que estimem molt ha mort i ens hem quedat molt malament durant uns dies) o poden formar part de nosaltres, possiblement per característiques del nostre cervell.

L’origen dels trastorns poden ser de dos tipus:

  • Per com és el nostre cervell (ens falta una substància necessària pel seu funcionament estable i no la tenim de manera natural).
  • Per coses que ens han passat i ho han provocat:
    • Vivències o experiències que ens han passat a la vida.
    • Hem forçat la nostra màquina prenent drogues quan el nostre cervell és massa vulnerable.

N’hi ha de diferents tipus:

  • Tenim l’estat d’ànim molt baix (depressions).
  • En algunes situacions ens costa respirar, tenim taquicàrdia, tenim la impressió que ens pot passar una cosa molt greu (crisis d’ansietat).
  • Tenim pujades i baixades molt fortes d’estats d’ànim (trastorns bipolars).
  • Som persones molt inquietes, necessitem estar sempre canviant i movent-nos i ens costa mantenir l’atenció (dèficits d’atenció i hiperactivitat).
  • Tenim desordenats els pensaments, les percepcions (sentim veus o tenim visions), la voluntat… i el nostre cervell a vegades desconnecta de la realitat i en crea una altra de diferent (psicosis).
  • Sentim una por intensa o desproporcionada d’algun animal, cosa o en certes situacions (fòbies).
  • Tenim alguna pertorbació emocional, afectiva, de motivació o en les relacions amb altres persones (trastorns de la personalitat).
  • No mengem bé –per poc o massa– i va associat a problemes en el cap i en el cos (anorèxies nervioses i bulímies nervioses).
  • Altres relacionades amb el sistema nerviós: mals de cap fortíssims (migranyes) o descàrregues nervioses que no podem controlar (epilèpsies).

Per a qualsevol d’aquests problemes o malalties, sovint s’ha de prendre medicació psiquiàtrica.

Si no prenem medicació


Potser coneixem persones que les han de prendre. Nosaltres hem de saber entendre què els passa i per què necessiten la medicació.

Els trastorns mentals són tan freqüents o normals com els problemes físics. Si cap persona té un càncer o una grip perquè vol, passa el mateix amb les malalties mentals.

Tenir-ne un o prendre medicació no vol dir que la persona estigui boja, ni que no pugui estudiar, treballar o fer una vida normal (tot i que a vegades en certs moments no es pot).

No és una qüestió de blanc o negre. Tothom tenim tendència a ser d’una manera, i reaccionem de manera diferent davant de les situacions (amb ansietat, amb tristor, etc.). En algunes persones, aquesta tendència és més accentuada i li causa més problemes. És aleshores quan necessita la medicació. A d’altres persones, la vida els ha jugat molt males passades i això els ha provocat algun trastorn (han patit maltractaments, abusos sexuals…).

Si n’hem de prendre


De vegades, aprenent tècniques d’autocontrol, no farà falta recórrer a la medicació per millorar certes situacions, com ara estats d’ansietat. Però altres vegades sí que serà necessari prendre’n.

Si és així, és millor que siguin genèrics; són més barats per a nosaltres i ajuden perquè la despesa pública sigui menor.

Prenent medicació, és important:

  • Seguir les indicacions que ens ha donat: prendre la quantitat justa i no saltar-se cap presa.
  • Si creiem que ens aniria bé un canvi (volem que ens la treguin, augmentar-ne o disminuir-ne les dosis), li hem de comentar a l’especialista. Fer-ho pel nostre compte podria causar-nos alguna reacció imprevisible.

Haurem d’estar pendents no només de com ens ajuda o no la medicació, sinó de quins efectes secundaris ens provoca (deixar-nos massa sedats o sedades o provocar-nos eufòria, algun possible efecte físic…). Si això passés, ho hem d’explicar perquè potser hi hagi una medicació que no ens provoqui aquests efectes secundaris.

Encara que algun cop t’hagin receptat alguna medicació, si et tornes a sentir malament, no et pensis que ja ets una persona experta i et pots medicar tu sol o sola. Cada vegada és diferent i, com que estem parlant de substàncies prou serioses, necessitem sempre una supervisió mèdica.

Anar a les visites


El seguiment que ens fan és important, tant si ens trobem bé com si estem malament. És important portar preparada la sessió amb l’especialista; podem:

  • Apuntar-nos què ens han passat i què volem plantejar a la visita (potser allí no ho recordem).
  • Explicar amb claredat i detall quins efectes i problemes hem tingut, i quins efectes secundaris.
  • Demanar que ens acompanyi un familiar per explicar una crisi que hem tingut.

Els i les professionals de salut mental volen el millor per a tu: intenta ser al màxim de sincera o de sincer.

Diferents tipus de medicació


Un medicament pot servir per a diferents malalties, i per a una malaltia en podem necessitar més d’un (per complementar o compensar els efectes d’un altre).

Ansiolítics

Són per reduir l’ansietat o facilitar la son. Són substàncies fortes i creen dependència. Si hem estat força temps prenent-ne, en deixar-los ho passarem malament (ho haurem de tenir en compte i estar disposats a superar aquest malestar).

Antidepressius

Són per ajudar-nos a sortir d’una època en què sentim molta tristor, no tenim ganes (o no ens veiem amb capacitat) de fer res, sentim que viure no té gaire sentit…

Sovint comencen a fer efecte després d’uns quants dies d’haver-los començat a prendre; així que, al començament,  encara que no ho notem, hem de seguir amb la pauta i esperar.

Antipsicòtics o neurolèptics

Són per reduir o equilibrar l’activitat mental (com quan el cervell i els pensaments se’ns acceleren molt), a no distorsionar la realitat, o a no tenir tantes pujades o baixades.

Què em pot passar si em medico i prenc altres drogues


Si ens han prescrit medicació per a algun trastorn i la barregem amb drogues, podem tenir diferents tipus d’efectes indesitjats:

  • Que les drogues no ens facin efecte (i, si n’augmentem la quantitat, també ho fan els riscos).
  • Que estigui contraindicat amb el tractament psiquiàtric que prenem (pot anul·lar o multiplicar els efectes de la medicació o de les drogues).
  • Que ens provoqui alguna crisi o ens empitjori el tractament.

En cas de tenir un problema, el millor que podem fer és afrontar-lo sense drogues, perquè ens la juguem molt més que altres persones.

Quan prenem medicació, és important conèixer què passaria si beguéssim alcohol o fuméssim un porro. El millor és plantejar-li amb confiança a la nostra psiquiatra.

Aquestes pistes són orientatives i no substitueixen l’opinió del teu professional de referència; és qui et coneix.

Alcohol

Si es prenen ansiolítics, beure alcohol fa que se sumin els efectes sedants. Depenent de la quantitat d’alcohol i de les característiques de la persona (pes, estat en què es troba, etc.), els efectes poden anar des de mareig, cansament i son… fins a un coma profund o la mort.

Cànnabis

Si es prenen antidepressius, ansiolítics o antipsicòtics, els efectes sedants o tranquil·litzants se sumen i poden aparèixer sensacions de son, cansament, mareig i d’anar «massa fumat o fumada». El cànnabis és especialment perillós per a les persones que tenen esquizofrènia o psicosis, ja que poden aparèixer complicacions o agreujar les que ja es tenen.

Al·lucinògens (bolets, LSD)

A qui pren antipsicòtics, aquests al·lucinògens li poden provocar mals viatges, crisis i flashbacks (efectes que reapareixen sense haver-ne pres).

Estimulants (cocaïna, speed i MDMA)

No les hauria de consumir qui:

  • Pren medicació per problemes d’hiperactivitat, ja que poden aparèixer estats d’inquietud, agitació, nerviosisme, ansietat i convulsions.
  • Pren antidepressius, ja que poden aparèixer crisis d’hipertensió o intoxicacions que poden arribar a ser mortals.
  • Pren antipsicòtics, ja que poden provocar un quadre psicòtic.