Confinament, jocs i diners (III)

Com haureu vist, aquests dies de confinament hi ha molts consums que s’han frenat, però d’altres que s’han disparat. I tot i l’excepcionalitat del moment, el desig que tenim és acabar aquest període de la millor manera possible, i no sumar problemes que abans no teníem. I una cosa que és molt interessant que no es dispari és la despesa de diners.

Podríem parlar de l’augment a les subscripcions a plataformes de continguts, que han crescut, però es tracta (per sort) de despeses fixes. També seria interessant que xerréssim de compres online, que donaria per a un post sencer, i podríem discutir què hi ha de necessitat i què de desig en adquirir productes que no són de primera necessitat. I habitualment quan pensem en compres online, pensem en roba o calçat o accessoris… però aquests consums han baixat, i els que han pujat (i molt) són els de jocs i videojocs (a més dels d’aliments i articles sanitaris, que si considerem primera necessitat… suposo que veiem la diferència).

 

 

Així que anem a centrar-nos en una activitat (que té múltiples formes) que no té res a veure amb les necessitats i que sí que involucra diners: jugar online. I aquí dins hi tenim per un costat els videojocs i per l’altre els jocs d’atzar.

Per què? Sabem que estar confinat o confinada augmenta l’ansietat, i això pot portar a una major predisposició a jugar, i que activitats que abans no eren atractives, ara es vegin més “accessibles” (i amb el tema online, ho són). Si mirem les dades, només en els dos primers dies de confinament el tràfic de dades de “gaming” va augmentar un 271% respecte a la setmana anterior. I, tot i que les apostes esportives han caigut, han augmentat els jocs de casino i pòquer online.

Abans de molestar-nos perquè estiguem comparant dues activitats que semblen tan diferents com els videojocs i els jocs d’atzar online, pensem-hi un moment i parem atenció a aquelles coses que tenen en comú i amb les quals hem de prendre precaucions!

 

 

Com expliquen les fonts expertes, les dues activitats fan servir mecanismes per a recompensar i prolongar el joc, funcionant sobre principis de reforç, com per exemple utilitzant efectes de so i llum estimulants (entre d’altres). És a dir, es condiciona l’experiència per a fer que es percebi com encara més positiva del que és, i augmentar aquesta conducta de forma artificial. Així, s’anima a la gent a jugar cada vegada més i més i més.

D’altra banda, s’anima a la creença (falsa quan es tracta d’inversió de diners) que són les pràctiques específiques i les habilitats del jugador o jugadora les que poden portar a l’èxit o guany, i no pas l’atzar, o que es pot treballar en algun tipus d’“expertesa” que pot influir en els resultats dels jocs. Aquests mecanismes ens volen fer creure que som nosaltres qui “controlem”, quan ja ho tenen tot dissenyat i “controlat”.

A més, si ens hi fixem, cada vagada més és difícil distingir-los, ja que cada cop és més freqüent trobar videojocs que incorporen apostes monetàries (amb diners “reals” o ficticis -unitats de mesura pròpies d’un joc, que serveixen per a comprar o adquirir-), i jocs d’atzar que adopten característiques de videojocs. Són jocs “híbrids” o a mig camí entre els dos.

Un exemple claríssim serien les loot boxes o els anomenats “cofres”. Al més pur estil escurabutxaques, pots pagar i pagar i no aconseguir el que estàs buscant. Llegiu aquest article que ho explica molt bé. I no és cap broma quan les dades ens mostren coses com aquesta: només al 2017 les loot boxes van representar el 51% dels ingressos d’Ubisoft (la casa que ha desenvolupat Assassin’s Creed, Watch Dogs, The Division, Far Cry, Just Dance i moltes més franquícies), i aquesta empresa posarà els seus jocs a disposició de jugadors i jugadores de forma gratuïta aquest mes d’abril (com si ens estiguessin fent un favor!).

 

 

I què passa amb els micropagaments? Tot i que en aquest cas no tenen a veure amb l’atzar, son una estratègia (igual que els diners ficticis dels jocs -siguin paVos, siguin gemmes, siguin pols màgiques…-) específicament pensada i dissenyada al detall perquè els fem quan més despistats o despistades estem (o més immersos al joc, quan menys estem pensant en altres coses i no mesurem el seu impacte fora de la pantalla) i ens sigui molt difícil no caure en la temptació de gastar.

Hem de parar atenció: es tracta d’indústries que utilitzen tots els mecanismes possibles per a treure el màxim rendiment econòmic, no pas d’iniciatives socials per a l’entreteniment gratuït com ens volen fer creure algunes (i com alguna gent creu). Inclús quan hi ha proves gratuïtes, o “bonus”, o promocions per a jugar a jocs d’atzar “sense diners”, aquestes estan dissenyades per a captar el màxim de jugadors/es i anar, poc a poc, fent que “progressin” en el joc. Que poc a poc pensem: “jo no pagaria mai per això”, i després “va, només pago aquest cop (que és especial, o que he vist que altres ho fan o…)” i després “si son poquets diners, no passa res”, i després “tinc la despesa controlada, és una inversió”, i després “bé, si no hi ha problema, són diners gastats en oci, me’ls podria gastar en d’altres coses però prefereixo aquesta!”, i després “és que realment són necessaris per a gaudir completament del joc, per a treure’n partit”, i després “ho tinc controladíssim”, i després…

Si creus que tu ho tens controlat, que ja et coneixes aquests mecanismes, que a tu no t’enganyen i ets tu qui els està enganyant… pensa que ja ho tenen pensat, i que et deixaran guanyar “lo just” per a que t’hi confiïs, per a que no vegis la trampa, per a que et creguis que té a veure amb les teves habilitats… No hi ha manera de guanyar en un joc que està dissenyat per a que no ho facis.

 

 

Quan es juga amb diners no és oci, sinó negoci, i aquí tenim les de perdre perquè qui porta aquest negoci farà tots els possibles perquè sempre guanyi la banca.

Potser et semblen útils alguns consells:

  • No juguis en moments en que estàs amb problemes, trist/a, agobiat/da, etc. Relaxa’t d’altres maneres i comparteix el que et passa amb la teva gent propera, i un cop estiguis millor, pots gaudir més de la partida!
  • Si t’agrada jugar a videojocs, fes de l’experiència quelcom enriquidor aquests dies: pacta amb les amistats que jugueu que no us gastareu diners (si vols planteja-ho com un repte) i aprofita per a jugar en família (potser aconsegueixes que entenguin la teva afició i que pugueu parlar-ne des del plaer i no des del conflicte).
  • Tria preferentment jocs que no tinguin aquests mecanismes de pagament o despesa.
  • Comparteix aquest debat amb les teves amistats: potser hi ha diferents punts de vista, no cal que estiguem d’acord en tot, però pensar col·lectivament ens pot portar a detectar més trampes i veure situacions en les que no estem sols/es.
  • Informa’t sempre que puguis d’on treuen els guanys les empreses que han dissenyat, distribuït, promocionat… aquests jocs.
  • No juguis amb diners (ni reals ni ficticis), especialment amb simuladors de jocs d’atzar o models que amaguen sistemes de pay to win (que posen les coses molt més fàcils si en comptes de jugar-les, pagues).
  • No desis o emmagatzemis als dispositius la informació de comptes per a pagar. Si decideixes pagar alguna cosa, fes el procés cada vegada i així tindràs més temps per pensar si realment et val la pena.
  • Si decidissis fer servir diners destina’t un pressupost màxim, i no improvisis. Tingues en compte totes les altres despeses que pots o vols tenir (no només la dels jocs) aquella setmana, aquell mes, etc.: fes un “mapa” més gran, que de segur tens moltes altres coses a la vida que t’interessen!
  • Si comences a pensar que fer determinades coses et porta més sort, o que alguns rituals et donen més beneficis, atura’t una estona i comparteix-ho amb persones de confiança: no existeixen “processos màgics” ni es pot modelar la sort.

Com dèiem, la idea és sortir d’aquest període de confinament sense sumar-hi problemes o pèrdues que abans no teníem. Cuidem-nos en tots els aspectes!

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.