Confinament i drogues (I): com ens sentim?

El confinament ha portat canvis, molts canvis! Alguns molt visibles i d’altres menys, però tots importants a la seva manera. La nostra relació amb les drogues, si és que en tenim alguna, potser també s’ha vist modificada d’alguna manera.

Hem tingut alguns dies per a pensar-hi, oi? Des del fet d’haver-nos de quedar a casa (una mesura importantíssima que hem de seguir el millor possible!) i no sortir amb les amistats, passar aquests dies amb la família que potser no sap que consumim, tenir discussions familiars al respecte, notar com els nostres “hàbits” amb les substàncies es van modificant, o moltes d’altres situacions que hauran anat apareixent. I tot això no va sol, sinó que es suma a d’altres canvis i incerteses, com què passarà amb els estudis o la feina, amb les relacions que estaven començant o en un moment delicat abans del confinament, amb els plans de futur…

Durant aquestes setmanes hem pogut sentir moltes coses: des de moments d’ansietat a sensacions de cansament o abatiment, des d’alegria per petites i grans coses a tristesa per moments concrets o sense explicació, també nervis, impotència, frustració, por, ràbia, … Algunes d’aquestes emocions podem identificar-les clarament, i saber perquè sorgeixen, però d’altres ens poden costar més, tant d’identificar com de saber-ne el perquè. Les emocions no es divideixen entre bones i dolentes, totes tenen un sentit i ens serveixen per afrontar i processar les situacions en les que ens trobem, adaptar-nos-hi i aprendre’n. I és legítim que ens sentim de moltes maneres diferents, a vegades millor i a vegades pitjor; no ens ha de fer vergonya, no és res que haguem d’amagar ni ignorar, ni tan sols passar a soles.

 

 

Saber que es una cosa que ens està passant a tothom (cadascú a la seva manera) hauria de ser un alleujament però no sempre ho és. Com saber quines coses són “normals” en un moment que no té res de normal? Com gestionar aquestes emocions, tan intenses a vegades, d’una manera que sigui positiva? Com acceptar les emocions menys positives i convertir-les en una altra cosa?

Alguns us preguntareu què té a veure això amb les drogues, i d’altres ja hi estareu trobant alguna relació. Potser tinc més ganes de fumar una cigarreta quan estic nerviós/a? O més ganes de fumar un porro quan em començo a angoixar? O de beure alguna cosa amb alcohol quan estic trist o trista i no em ve de gust sentir-me així? Potser tinc uns moments més “baixos” i crec que prendre alguna d’aquestes coses em farà sentir millor o ni que sigui sentir alguna cosa diferent?

Consumir en aquests moments pot tapar i distorsionar aquestes emocions, que en si mateixes no tenen res de dolentes i que hauríem d’enfrontar d’alguna manera per a poder aprendre i deixar-les enrere, especialment perquè si no ho fem tornaran a aparèixer en d’altres moments i tampoc sabrem com gestionar-les, i tornaran a aparèixer altre cop i altre cop i altre cop. I llavors aquests consums seran una costum i no sabrem com fer-ho sense ells. I és important pensar-hi també perquè consumir, tot i que ho pugui semblar momentàniament, no elimina aquestes emocions i menys si estan relacionades amb el confinament, sinó que generalment les posposa i a vegades inclús les magnifica.

 

 

Una de les coses que ens haurem pogut plantejar aquests dies és en quins moments consumim i per quines raons. Aturem-nos per a pensar-hi, si no ho hem fet ja, perquè ens pot donar moltes pistes: és perquè realment en gaudeixo (i aquí no val la primera resposta que ens vingui al cap, sinó que ens ho hem de preguntar realment)? O és perquè no vull pensar en d’altres coses, sentir-me com em sento o perquè ja és un acte mecànic?

Si la resposta és la segona, o més la segona que la primera, potser ens anirà bé plantejar-nos algunes eines per a posar-hi una mica de remei. A més de procurar mantenir algunes rutines que ens facin sentir bé (com organitzar-nos les hores d’estudi o teletreball si en fem, fer activitats o dedicar temps a “hobbies”, etc.), podem buscar moments de desconnexió de les pantalles i de connexió amb les persones que tenim a casa, cuidar les nostres relacions online (encara que a estones ens pugui fer mandra), o cercar mecanismes per a enfrontar l’ansietat, com fer una mica d’activitat física que t’agradi (estiraments, ioga, cal·listènia, zumba…), també ballar o riure o fer bricolatge, o practicar exercicis de relaxació. I a tot això, dedicar-nos un temps i un espai, a soles o en companyia, per a explorar les nostres emocions i donar-los el lloc que els hi pertoca.

Per a que pugueu agafar algunes idees us recomanem aquest material, una guia anomenada “Com trobar-hi sentit: consells pràctics per a joves durant el confinament“, per a començar!

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.