25N

El 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de les violències masclistes, és un bon dia per: parlar del masclisme amb les nostres amistats; per ser crítiques amb als mitjans de comunicació; per preguntar-nos què fem nosaltres?; per qüestionar mites, creences i rols de gènere imposats; per practicar l’autodefensa; per qüestionar discursos que rebem de l’entorn però també de les institucions; per escoltar i per parlar.

En els darrers dies la violència sexual que s’exerceix contra les noies i les dones està sent un tema d’actualitat en molts mitjans de comunicació. Però què és aquesta violència sexual? Doncs, qualsevol acte (de naturalesa sexual) no consentit per noies o dones. El consentiment és sempre necessari per gaudir de relacions sexuals amb altres persones lliures de violència.

 

Us tornem a enllaçar aquest vídeo:

Quan sentim les paraules “violències sexuals” sovint ens ve al cap la violació. La violació és, un dels actes més extrems, però n’hi ha molts d’altres: la imposició, la manipulació emocional per mantenir relacions sexuals, els tocaments no consentits, comentaris, la intimidació, la exhibició o l’assetjament sexual. I són també molts els espais on es poden donar: al carrer, a l’institut, a casa, a la feina…En definitiva a tot arreu. Lluny del que a vegades es creu, o se’ns fa creure, els agressors no són sempre persones desconegudes. Poden ser també parelles, parents, coneguts o amistats.

 

 

Les violacions però, com comentàvem al principi, són tema d’actualitat. I ho són perquè un cas s’ha fet especialment mediàtic. Probablement llegim molts comentaris a les e-xarxes, escoltem programes de televisió que en parlen i participem en converses que hi giren al voltant. Per aquest motiu, i més sent la setmana del 25N creiem que és interessant llençar algunes propostes per a reflexionar.

Potser durant aquests dies heu sentit a parlar de la cultura de la violació. Us sona? De forma molt breu podem dir que s’utilitza aquest concepte per descriure tots els comportaments, més o menys subtils, i es donin en l’àmbit que es donin, que fan que banalitzem, normalitzem o justifiquem fins i tot les violències sexuals que patim noies i dones. En aquest sentit els mitjans de comunicació i la publicitat tenen una gran responsabilitat en com es transmeten aquestes idees i com les interioritzem. Arribant a l’extrem que s’assenyali a la noia o dona que ha rebut la violació com a culpable d’aquesta agressió i s’invisibilitzi totalment els agressors o se’n des-reponsabilitzi als còmplices.

 

 

Aprofitant que estem a prop del 25N, us proposem fer una mirada crítica a tot el que surt aquests dies als mitjans i parlar-ne amb les vostres amistats. A nosaltres, algunes preguntes que ens vénen al cap són: Què es diu dels agressors? Com se’ls representa? Quins adjectius es fan servir per descriure la noia que ha viscut la violació? Se la culpa a ella? Es parla del consum d’alcohol? Com?

Author: la Clara

Share This Post On

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.